125 anys centre catòlic mataró

Dissabte de màgia a Sala Cabanyes

2012-01-27T00:47:00.000+01:00

L'Associació Nou Màgics, juntament amb la Sala Cabanyes organitzen la Gala de Màgia Especial San Juan Bosco 2012.

San Joan Bosco (1815 – 1888), va ser seleccionat com a patró dels .il•lusionistes a mitjans del segle XX,en un congres de mags a Segovia. Don Bosco va ser un sacerdot molt proper als joves en precària situació econòmica dels que es feia amic mitjançant tècniques inspirades en l'.il•lusionisme, fent que la seva vida prengués un camí correcte.

En aquesta ocasió per la gala contarem amb la col•laboració d'en Javier el Mago, mag menorquí que ens fara gaudir de la màgia de les cordes, en Nick Magic posarà un toc visual amb llums i una bola, el Mag Alix i en Montecarlos donaran el toc mes còmic i simpàtic, en Pep Maria Màgic fara volar coloms, Les Grans il•lusions estaran presentades per les parelles, Mag Màgic i Tania, i per Magic Dreams, tot presentat i amenitzat per en David Stromboli

Es reprenen així les gales de màgia que varen començar l'any passat els diumenges al matí a la Saleta.

Una gran gala, que servirà per afiançar el projecte de la temporada passada i que esperem comenci part de la ciutat de Mataró

Ens a deixat la Roser Rovira

2012-01-21T10:39:00.001+01:00

Tot i que ja sabíem del seu estat delicat de salut , quant arriba el moment dius . . . jolin !!!
Una abraçada a la seva gran família
Segur que la representació dels Pastorets d'avui serà un emotiu homenatge a aquesta dona que les va viure de tots colors , però sempre amb un somriure a la cara.
Descansi en pau

Avui a les 5 de la tarda nova representació de "Els Pastorets de Mataró"

2012-01-15T00:16:00.000+01:00

Aquets diumenge a les 5 de la tarda cinquena representació de Els Pastorets de Mataró.
text de Ramon Pàmies
Amb musica dels mestres Enric Torra i Felip Vilaró i els mossens Miquel Ferrer i Joan Fargas
Patrimoni Cultural de la Ciutat de Mataró des de 1981
A la representació d'ahir dissabte hi va assistir un públic molt divers provinent de Dosrius , Vic, Cambrils , Caldes d'Estrac, Canet de Mar, Lloret de Mar, Cambrils Granollers, Sant Vicens de Montalt, Vilanova del Vallès , Barcelona i Mataró.

Guia pràctica:

Direcció
Josep Rodri
Direcció musical
Jordi Lluch
Direcció coreogràfica
Mercè Grané

On
Sala Cabanyes
La Riera , 110-120
Mataró

Durada de l'espectacle
3 hores i mitja aproximadament

Dies de representació
26 de desembre, a les 19 h
6 de gener, a les 19 h
8 de gener, a les 17 h
14 de gener, a les 19 h
15 de gener, a les 17 h
21 de gener, a les 19 h
22 de gener, a les 17 h
29 de gener, a les 17 h
4 de febrer, a les 19 h
5 de febrer, a les 17 h

Preu de les localitats:
Platea i llotja: 15 € (amb descompte 12 €) Amfiteatre: 12 € (amb descompte 10 €) Descomptes per jubilats, nens fins a 10 anys, família nombrosa i Tr3sC

Reserva de localitats
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació

El Platges de Mataró vol assaltar el segon lloc

2012-01-13T10:20:00.000+01:00

El conjunt mataroní rep diumenge a les 18:30 hores el Santa Coloma

Diumenge a les 18:30 hores, després de l’aturada nadalenca, torna a la competició rebent la visita del Santa Coloma de Gramenet, segon classificat de la categoria.

El conjunt mataroní és tercer, a només un triomf del seu pròxim rival, per tant una victòria portaria l’equip entrenat per Quique Spà, fins a la segona posició. El líder, una setmana més, continuarà sent el Sant Josep de Badalona. Per la importància del matx, el club espera que les grades del Palau Josep Mora presentin una bona entrada, i que els seguidors grocs ajudin l’equip a sumar un triomf important que donaria molta moral a la plantilla.

Jornada 14 15 de gener
Vic - Sant Adrià
PLATGES - Santa Coloma
Salt - Sant Josep
Argentona - Quart
Sant Cugat - Montgat
Minguella - Castellar
Figueres - Aqua
El Masnou - Blanes

Els partits dels maresmencs
Dels partits dels altres equips maresmencs de la categoria, hem de dir que tenen partits força complicats. L’Argentona rep a casa el CB Quart amb la necessitat de sumar una victòria per sortir de les places de descens. El Montgat juga a la complicada pista del Sant Cugat, mentre que el Masnou és qui ho té millor per sumar la victòria, ja que rep a casa la visita del cuer, el Blanes, un rival directe per a la permanència a qui El Masnou ha de derrotar si vol continuar fora dels llocs de descens.

PUBLICAT PER
WWW.TOTMATARO.CAT
13 DE GENER DE 2012

Avui diada de reis tornen els Pastorets de Mataró a Sala Cabanyes

2012-01-06T10:18:00.001+01:00

Aquesta tarda a les 7 segona representació de Els Pastorets de Mataró a Sala Cabanyes. La representació d'avui tindrà la màgia de la presencia de SSMM els reis mags que allargaran la seva estada a Mataró unes hores per adorar a l'escena del Naixement a l'Infant Jesús. Un cop acabada la representació tots aquells que ho vulguin podran donar les gràcies personalment a tant il•lustres personatges i SSMM tindran algun present per tots ells

Guia pràctica de Els Pastorets de Mataró

text de Ramon Pàmies
música dels mestres Enric Torra i Felip Vilaró i els mossens Miquel Ferrer i Joan Fargas
Patrimoni Cultural de la Ciutat de Mataró des de 1981

Direcció
Josep Rodri
Direcció musical
Jordi Lluch
Direcció coreogràfica
Mercè Grané

On
Sala Cabanyes
La Riera , 110-120
Mataró

Durada de l'espectacle
3 hores i mitja aproximadament

Dies de representació
26 de desembre, a les 19 h
6 de gener, a les 19 h
8 de gener, a les 17 h
14 de gener, a les 19 h
15 de gener, a les 17 h
21 de gener, a les 19 h
22 de gener, a les 17 h
29 de gener, a les 17 h
4 de febrer, a les 19 h
5 de febrer, a les 17 h

Preu de les localitats:
Platea i llotja: 15 € (amb descompte 12 €) Amfiteatre: 12 € (amb descompte 10 €) Descomptes per jubilats, nens fins a 10 anys, família nombrosa i Tr3sC

Reserva de localitats
de dilluns a divendres, al telèfon 618 77 30 13 (de 6 a 9 de la tarda)dissabtes i diumenges, en horari de taquilla, al telèfon 93.790.85.02

Horari de taquilla
Divendres i dissabte de 8 a 9 del vespre, el cap de setmana de la representació.
Diumenge de 2/4 d’1 a 2.
Una hora abans de començar la representació.

www.salacabanyes.cat

El Ros trenca el Mataró i es corona en un final agònic

2012-01-05T10:17:00.001+01:00

El Ciudad Ros Casares trenca els pronòstics i s’imposa en una final memorable al Mataró (61-63) després de dominar tot el partit i resistir les envestides del Platges, que ha cregut en la victòria fins el darrer instant, però que ha pagat massa cars els mals minuts del primer quart.

Ari Pujol, màxima anotadora de la final amb 23 punts, en una acció d'atac. Foto: GEiEG
El Ros Casares de València és el campió del 23è Torneig d’Any Nou del GEiEG després d’imposar-se en una final trepidant al Platges de Mataró i tombar-lo després de quaranta minuts de frec a frec. Un mal primer període de les catalanes ha permès a les de València dominar el marcador en tot moment i jugar amb un avantatge que tampoc han deixat escapar en els moments més calents del duel, quan a l’últim quart el Mataró ha aconseguit empatar el partit en diverses ocasions.
Neus Bermejo i Núria Talavera alçaven el teló amb 4 punts consecutius del Platges, però la situació es torçava ràpidament per les catalanes. De la mà de Rebeca Cotano, que anotava 6 punts en el quart, el Ros Casares bloquejava l’atac d’un Mataró que tampoc era capaç d’aturar l’allau de joc que li venia al damunt. El constant degoteig de punts de les de València s’ha traduït en un aclaparador parcial de 0-15, que posava el 4-15 a tres minuts pel final del quart. Un temps mort de César Aneas feia despertar les seves noies, que amb un triple d’Ariadna Pujol s’esperonaven i s’apropaven al Casares amb un parcial de 10-4, fixant el 14-19 als deu minuts.
Al segon quart, el Mataró restablia les seves constants vitals després del ‘desastre’ del primer període, amb Ari Pujol tirant-se l’equip a l’esquena, anotant –7 punts en el quart–, traient faltes personals i apropant el Platges (25-28). Malgrat les catalanes han posat en problemes a les valencianes amb una defensa zonal, aquestes eren capaces de mantenir a ratlla les mataronines, invalidant els seus esforços per recuperar l’avantatge. Per mitjà d’un triple de Sara Saiz i 5 punts pràcticament seguits de Marlés Balart el Ros tornava als 9 d’avantatge (25-34). La mataronina Berta Dalmau s’ha sumat als esforços de la seva base amb 7 punts més en el quart, inclosos dos triples, que mantenien les del Maresme dins el partit (30-36 al descans) tot i les rèpliques d’un Ros molt seriós i que mai s’ha desfet.
A la represa, Ari i una inspirada Victòria Vidal avivaven el foc amb un intercanvi de cistelles que mantenia les mataronines a remolc. A més, les valencianes han preparat una defensa especial per mirar d’eixugar la principal font d’anotació catalana, i Pujol ha estat vigilada de ben a prop per Virginia Sáez, que al mateix temps també ha tingut un paper destacat en atac. El domini del rebot –41 reb. Ros, 34 Mataró– d’un Ros brillant en el joc i l’esforç col•lectiu complicava encara més les coses a un Platges que no tenia el dia de cara a cistella. Saiz anotava un triple contra taula que posava el +11 (38-49) i semblava enterrar un Mataró que així i tot ha pogut escurçar distàncies al final del tercer quart (40-49).

Les grogues sortien amb empenta en un darrer període a vida o mort, i amb un 7 a 1 forjat per una esplèndida Ari Pujol amb les penetracions i una Neus Bermejo endollada des del perímetre, avisaven al Ros Casares (47-50). Amb set minuts encara per jugar-se, el Mataró semblava haver trobat la fórmula per desfer la teranyina del València, que tanmateix davant la intensa defensa de les catalanes ha tingut més problemes per anotar. Tot i així, el Ros negava qualsevol concessió i es resistia a entregar el seu avantatge, i ja fos en joc o des del tir lliure –des d’on han estat molt segures– les valencianes asseguraven el control del marcador. Fins que Cristina Pujol ha fet l’empat a 53 a quatre minuts pel final. Però de nou la gran capacitat rebotejadora del Ros Casares, personificada en Balart (18 rebots), sumada al poc control dels llançaments errats per part del Mataró, les d’Aneas han vist com el partit se’ls complicava. La mateixa Marlés també ha estat clau en la parcel•la ofensiva, anotant 13 punts, la majoria d’ells decisius en darrer quart, i precisament els dos últims posaven el 58 a 62 a falta d’un minut pel final. Just abans que Bermejo fes somiar al Platges de Mataró amb un triple in-extremis que feia explotar el Lluís Bachs en un final vibrant. Amb 61 a 62, la serenitat del Ros Casares s’ha imposat a les ganes d’un Mataró que ha pagat el peatge d’anar a remolc durant tot el partit (i d’haver de remuntar 10 punts en un quart), i un nou rebot ofensiu seguit d’un tir lliure han deixat en una quimera el cop de dits final del Mataró buscant una pròrroga èpica amb dues dècimes de segon al cronòmetre. Al final, 61-63 i merescuda victòria d’un Ros molt efectiu en el seu plantejament i a qui no li ha tremolat el canell quan les genialitats del Mataró les han posat contra les cordes.
Fitxa tècnica:
Platges de Mataró (61): C. Conejos, N. Bermejo (17), C. Pujol (4), A. Pujol (23), N. Talavera (8) –cinc inicial–, M. Argall, B. Dalmau (7), L. Farreras, M. Teixidó (2), S. Peiris. Eliminada per faltes: N. Talavera.
Ciudad Ros Casares (63): L. Chahrour, V. Sáez (11), A. Navarro, M. Balart (13), R. Cotano (15) –cinc inicial–, M. Camarasa (2), S. Saiz (6), E. Díaz (3), V. Vidal (13), A.M. Jiménez
Parcials: 14-19 / 16-17 (30-36) // 10-13 (40-49) / 21-14 (61-63).
Àrbitres: Renart i Alcaraz

publicat per
Roger Cornet
http://www.esportfemeni.com
5 de gener de 2012

L'OCA omple la Gàbia i es consolida

2012-01-02T10:17:00.000+01:00

Èxit absolut de l’OCA. Prop de 4.000 persones van passar aquesta nit de cap d’any per la revetlla popular celebrada a la Gàbia. Ha estat la segona edició d’aquesta festa de cap d’any organitzada per una cinquantena de voluntaris. Per la pista del Centre Catòlic hi van passar mataronins de totes les edats. Aquesta revetlla popular va néixer l’any passat de la fusió de les festes que feien Sala Cabanyes, per una banda i Capgrossos, per l’altra. Cugat Comas, un dels organitzadors, considera que amb només dues edicions, l’OCA "s’ha convertit en una tradició que ha aconseguit omplir un buit".
Cugat Comas també ha volgut aplaudir la feina feta per la cinquantena de voluntaris que han fet possible aquesta segona edició de l’OCA. Comas ha agraït la predisposició de tots els qui, encara que fos durant una estona, renunciessin a viure la festa i preferissin saltar a l’altre costat de la barra a servir copes.
Música de totes les generacions, de tot tipus i per a tots els públics va anar sonant en la nit més llarga de l’any, que va posar el punt i final a les 7 del matí. La nit de cap d’any es va tancar sense incidents.

publicat per
Elisabet Solsona
http://www.mataroradio.cat
2 de gener de 2012

L'OCA, a punt per donar la benvinguda al 2012

2011-12-31T00:43:00.000+01:00

El Cap d’any mataroní repetirà experiència amb la segona edició de l’OCA (Operació Cap d’Any) a la gàbia, la pista esportiva del Cercle catòlic. Una revetlla popular que va néixer l’any passat de la fusió de les festes que feien Sala Cabanyes, per una banda i Capgrossos, per l’altra. Cugat Comas, portaveu de l’OCA, explica que les darreres setmanes han estat treballant per organitzar la primera festa de l’any, per millorar-la respecte la primera edició que es va celebra fa just un any. Comas recorda que no és oberta a tothom i no està pensada per a cap públic en concret, sinó perquè tots els mataronins puguin gaudir-la.
En aquest sentit, Comas destaca que la música que sonarà durant tota la nit s’ha escollit pensant en tots els gustos, des del públic més familiar que és el que esperen vagi a primera hora, al més jove que és el que anirà passant per la Gàbia cap a la matinada. Les portes s’obriran a la 1 i es tancaran a les 7 del matí de l’1 de gener.
A la primera edició celebrada l’1 de gener de 2011 van passar per la Gàbia més de mil persones. La intenció és repetir l’afluència de públic per això també mantenen l’entrada gratuïta.

publicat per
http://www.mataroradio.cat
30 de desembre de 2011

Cava, copes i llargues sessions musicals

2011-12-31T00:30:00.001+01:00

L'oferta per celebrar el cap d'any als diversos locals d'oci nocturn mataronins se centren en preus tancats a canvi de força consumicions

La Nit de Cap d’any és una de les més especials de l’any. Ho demostra el fet que les discoteques preparin per aquella vetllada ofertes de tot tipus i venda d’entrades diferents a les que es veuen durant els altres caps de setmanes i festius. Això sí, enguany hi ha un ventall de possibilitats força similar: ronden els 30 euros i donen, a canvi, quatre copes i altres extres, com cotillón o copes de cava. És el cas de Privat, que amb el preu de 35 euros de manera anticipada s’ofereixen les copes i el cava. Això sí, amb el VIP hi ha un preu més ajustat: 30 euros. Vinizius té un preu de 25 euros anticipada, 30 el mateix dia, a canvi de quatre copes, cava i cotilló. A més a les 2.00h faran unes campanades pròpies amb el que denominen “raïm de la sort”.

Similar a Privat està l’Ambient, que prepara cotilló, pluja de globos, canyons per tirar confeti i altres sorpreses per la nit del 31 de desembre. L’entrada anticipada està a 30 euros amb quatre copes i cava inclòs. Per la seva banda, a Manaus hi ha diverses possibilitats a l’hora d’accedir a la festa de cap d’any de la discoteca mataronina. L’entrada anticipada val 25 euros amb dues copes i una de cava, mentre que l’entrada la mateixa nit oferta el mateix per 35 euros. Els clients amb VIP poden entrar gratuïtament –consumició obligatòria- fins les 3 de la nit. Un dels trets diferencials de Manaus és que també fan un menú especial de cap d’any al Tilt per 60 euros i entrada a la discoteca inclosa.

La Cova també té dos preus diferents, però a més ofereix una proposta força low-cost si es compara amb la resta de discoteques. Els preus són entrada més copa per deu euros o l’entrada i tres copes per 20 euros. A més, l’entrada permet als clients de la Cova poder entrar tant a la discoteca com al nou La Cova Discoteque, el local que hi ha on s’ubicava abans el Blub.

Altres opcions
El Clap prepara el seu 2012 el món s’acaba amb preus més competitius: deu euros de venda anticipada i 15 a taquilla amb entrada, consumició i kit de supervivència de cap d’any. D’altra banda, torna per segon any consecutiu l’OCA, operació cap d’any. Preus populars per les begudes, entrada gratuïta i música popular per tots els gustos –primer familiar i després més festiu- és el reclam de la festa sorgida de la Sala Cabanyes i els Capgrossos. Una festa popular que se celebrarà a la pista de la Gàbia. Totes aquestes festes tenen una durada més llarga del que és habitual. Alguns han citat horari d’1 a 7, d’altres, simplement, fins que els clients aguantin.

publicat per
Salva Fernández
www.capgros.com
31 de desembre de 2011

Bon Nadal !!!

2011-12-25T00:15:00.000+01:00

23 i 24 de desembre 15è TORNEIG DE NADAL de Bàsquet Femení.

2011-12-23T00:15:00.000+01:00

Els propers dies 23 i 24 tindrà lloc en les instal•lacions del Pavelló del carrer Euskadi, Palau Josep Mora i Pista del Centre Catòlic “La Gàbia” el tradicional Torneig de Nadal de Bàsquet Femení, en la seva 15è edició i 8è Memorial Adolfo García.
El Torneig constarà de tres categories, Infantil del 99, Infantil del 98 i Cadet.

Per Nadal tothom un plat a taula !!!

2011-12-01T00:15:00.000+01:00

Ahir ens va deixar Josep Maria Gironès I Micàs

2011-11-17T00:15:00.000+01:00

Ahirr dimecres a l’edat de 80 anys ens va deixar el Josep Maria , gran actor però sobretot gran persona.

Encara no fa un mes pujava al escenari per representar el paper de
l’avi a “Un violinista a la teulada”

Tot i la seva edat el Josep Maria sempre que podia i “convencia al director de torn” era un assidu en els muntatges de Sala Cabanyes.

El Josep Maria podrien dir que a viscut fins al final la seva passió el teatre i queden en la memòria actuacions estel•lars com la que
durant anys va fer del paper de Jehú de “Els Pastorets de Mataró” a part de moltes altres interpretacions de generes molt diversos.

El comiat serà avui dijous a ¾ de 5 de la tarda al Tanatori de Mataró

Aquesta nit festa !!!

2011-11-12T01:03:00.001+01:00

Òmnium Cultural i Sala Cabanyes signen un conveni de col•laboració

2011-10-17T00:15:00.000+02:00

Les dues entitats treballaran conjuntament per al foment de la llengua i la cultura catalanes

Òmnium Cultural de Mataró i el Maresme i la Sala Cabanyes han signat aquest divendres un conveni que estableix una col•laboració entre les dues entitats per tal de promocionar la cultura i la llengua catalana a la ciutat i a la comarca.

Els presidents de les dues entitats, Antoni Pous i Toni Grané, han dut a terme la signatura del conveni a la Sala Cabanyes. La col•laboració acordada es plasmarà, per part de la Sala, en la cessió d’instal•lacions per a activitats d’Òmnium sempre que sigui possible o en la facilitació d’accés a activitats gratuïtes com els assajos als participants de programes organitzats per Òmnium, com per exemple el “Quedem?”.

Per la seva banda, Òmnium ajudarà a la Sala en la revisió i adaptació de textos que hagin de ser representats i també sobre la correcta dicció del català. A més, l’entitat també proposarà, sempre que sigui possible, textos de cara a la programació teatral de la secció teatral. A més a més, les dues entitats s’informaran mútuament de les activitats que organitzen per tal que els seus respectius associats se’n puguin beneficiar. El conveni també obre la porta a l’organització d’activitats conjuntes entre les dues entitats.

El president de la delegació mataronina d’Òmnium va incidir en el fet que un dels principals objectius de l’entitat és “enfortir el país des de l’àmbit de la cultura” i que, “a Mataró, quan parlem de cultura, pensem en la Sala Cabanyes”. Per Pous, el conveni és “un punt de partida: a banda del que a partir d’ara començarem a fer, segur que trobarem coses on ens puguem ajudar els uns als altres”.

Per la seva banda, Grané va qualificar Òmnium d’”entitat de referència a Catalunya” i va relacionar el conveni amb la voluntat de la Sala d’”obrir-se i crear sinèrgies” amb altres associacions. El president de la Sala Cabanyes va recordar que tant en els Estatuts del Centre Catòlic com en el Reglament d’Ordre Intern es “proclama la catalanitat i la ferma adhesió als ideals democràtics i de llibertat”.

Periòdicament, les dues parts valoraran l’evolució d’aquesta col•laboració per tal de determinar si hi ha alguns àmbits en què cal aprofundir. El conveni signat té una vigència de dotze mesos i es prorrogarà tàcitament, llevat que alguna de les dues parts manifesti la voluntat que quedi sense efecte.

Tornem !!!

2011-10-03T07:35:00.000+02:00

A partir del dijous 6 de octubre de les 7 a 2/4 de 9
Cor Jove de Gospel de Mataró
Direcció Georgina Blanch

Si tens entre 4 i 15 anys i vols formar part del Cor Joves de Gospel de Mataró t'esperem els dijous al Centre Catòlic de Mataró
informació
centrecatolicdemataro@mail.com

El Platges rep la visita del Masnou

2011-09-25T00:15:00.000+02:00

El partit es disputarà diumenge a les 18:30 hores al Palau Josep Mora

Diumenge a les 18:30 hores el Platges jugarà el seu primer partit com a local i ho farà rebent la visita del Masnou, un equip nou a la categoria. El Platges espera sumar la seva segona victòria davant un equip que ve de perdre a casa.

2a jornada 24 de setembre
PLATGES - El Masnou
Aqua - Minguella
Sant Josep - Figueres
Montgat - Vic
Castellar - Salt
Blanes - Argentona
Quart - Sant Adrià
Santa Coloma - Sant Cugat

Primer partit a casa del femení
Diumenge a les 16:30 hores el Platges rep la visita del Draft Gramenet, un equip, que com el conjunt groc, va perdre a la primera jornada de lliga.

2a jornada 25 de setembre
PLATGES - Gramenet
Girona B - Banyoles
Joventut Les Corts - Valls
Lluïsos de Gràcia - Terrassa
Igualada - Reus Ploms

publicat per
www.totmataro.cat
23 de setembre de 2011

“Un violinista a la teulada” torna a la Sala Cabanyes

2011-09-24T00:15:00.001+02:00

El clàssic de Broadway, dirigit per Joan Peran i Genís Mayola, obre la temporada 2011/2012 del teatre mataroní
Després de l’èxit obtingut durant les Fires, “Un violinista a la teulada” oferirà una segona temporada a la Sala Cabanyes. A partir d’aquest dissabte dia 24, l’adaptació al català d’aquest musical clàssic de Broadway reviu a l’escenari mataroní durant dos caps de setmana. Durant el mes de juny passat, unes 2.000 espectadors van veure “Un violinista a la teulada”.
L’espectacle musical se centra en la metàfora del violinista sobre la teulada per referir-se als equilibris que planteja la convivència de la tradició i els nous costums. La història es basa en Tevie, un pare de família jueu d’Anatevka, que es debat entre la tradició del seu poble i l’adaptació de la família als nous temps, tot emmarcat en un moment de crisi a l’imperi rus, quan es gestava la revolució bolxevic. Un argument que, segons els directors Joan Peran i Genís Mayola, en qualsevol moment pot recuperar la vigència i precisament per això, pretén fer reflexionar sobre la integració, la solidaritat, el respecte cap a les tradicions i cap al progrés.
Més de 120 persones formen part de l’engranatge de l’espectacle, entre la cinquantena de treballadors al servei de la tècnica i 70 actors. L’equip al complet s’encarrega de situar l’espectador a l’Ucraïna dels segles XIX i XX. Per traslladar l’obra a un ambient religiós jueu i de l‘època, la direcció ha comptat amb l’assessorament de la Universitat de Girona, el Museu d’Història dels Jueus de Girona, etnomusicòlegs, historiadors i lingüistes per poder ser fidels als detalls dels ritus religiosos.

Dies: Dissabte, 24 de setembre, a les 21,30h
Diumenge, 25 de setembre, a les 18:30h.
Divendres, 30 de setembre, a les 21:30h.
Dissabte, 1 d’octubre, a les 21:30h.
Diumenge, 2 d’octubre, a les 18:30h.

Informació i reserva de localitats: 618.77.30.13 (de dilluns a divendres de 6 a 9 de la tarda)

L’alcalde ofereix una recepció a Ariadna Pujol, campiona d’Europa sub-16 de bàsquet amb la selecció espanyola

2011-09-23T09:52:00.000+02:00

La jugadora pertany al Club de Bàsquet Platges de Mataró- UEM

La jove ha rebut un llibre de la ciutat i un mocador de Laia l'Arquera en l'acte
L'alcalde, Joan Mora, i el regidor d’Esports, Pere Galbany, van oferir dijous a la tarda una recepció oficial a Ariadna Pujol, que el passat agost va guanyar el campionat d’Europa de bàsquet amb la selecció espanyola sub-16.
Ariadna Pujol, que juga habitualment al Club de Bàsquet Platges de Mataró-Unió Esportiva Mataró, va ser seleccionada per participar en la competició europea i va ocupar la posició d’escorta en l’equip que es va emportar l’or a la final celebrada a Cagliari (Cerdenya) contra Bélgica.

publicat per
www.mataro.cat
23 de setembre de 2011

Puntes de coixí, tradició a la Riera

2011-07-17T00:15:00.000+02:00

350 puntaires d'arreu de Catalunya

El proper diumenge 17 de juliol, tindrà lloc la II Trobada de Puntaires organitzada per la secció del Centre Catòlic de Mataró dedicada a aquesta tècnica artesana. Els Gramanets, nom amb el que es coneix la secció, es troben cada dimecres i divendres de l’any de 17 a 20h de tarda per aprendre aquesta tècnica manual tradicional. La punta de coixí consisteix a teixir peces delicades com tapets, mocadors, ventalls i estovalles utilitzant un coixí, fils, agulles i els boixets. És un treball artesanal de fil, delicat i de gran bellesa, fruit d’entrecreuats i moviments fàcils que té una gran tradició a Catalunya, principalment per a l’aixovar.

En l’acte d’enguany participaran prop de 350 puntaires d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Barcelona, Cabrils, Cardedeu, Dosrius, El Masnou, Granollers, Hostalric, La Jonquera, Lloret de Mar, Massanet de la Selva, Molins de Rei, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Teià, Viladecans, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Mataró. La trobada tindrà lloc de 10 a 1 del migdia a la part alta de la Riera -entre la Muralla i el carrer Argentona- i enguany celebrarà la segona edició. Essent la primera amb motiu dels 125 anys de l’Entitat.

publicat per
Nereida Mestres
www.totmataro.cat
15 de juliol de 2011

Puntes de coixí, tradició a la Riera

2011-07-16T00:50:00.000+02:00

El Centre Catòlic organitza la segona edició de la Trobada de Puntaires

2011-07-16T00:44:00.001+02:00

La trobada té lloc aquest diumenge a la part alta de La Riera

La Riera acull aquest diumenge la II Trobada de Puntaires. La cita promoguda pels Gramenets, la secció de puntaires del Centre Catòlic, congregarà fins a 350 participants de puntaires provinents d’arreu del Maresme i de Catalunya. La trobada tindrà lloc a la part alta de La Riera, entre la Muralla i el carrer Argentona. La Primera trobada, celebrada l’any passat, va organitzar-se amb motiu de la celebració del 125è aniversari del Centre Catòlic.

Diumenge, dia 17. A partir de les 9 del matí a La Riera

publicat per
Anna Palou
www.capgros.com
17 de juliol de 2011

Consens però poca concreció en el debat electoral

2011-05-18T00:15:00.000+02:00

Sala Cabanyes s’omple per escoltar les propostes econòmiques dels candidats

Els candidats a l’alcaldia de Mataró van seure ahir, dimecres 11, per primera vegada junts, per comunicar les seves propostes per treure la ciutat de la crisi, durant un debat electoral -el primer de gran format de la ciutat- organitzat conjuntament per Capgròs i El Tot Mataró i que va aplegar més de 400 ciutadans a la Sala Cabanyes. Moderats pel periodista Oriol Burgada, els caps de llista de les sis formacions amb representació a l’ajuntament de Mataró van donar poca “carnassa” als morbosos i van mostrar un alt nivell de consens amb propostes més generals que concretes. La importància del Mataró Marítim i El Corte Inglés, així com la necessitat de donar suport als emprenedors i al petit comerç, van ser les línies generals dels respectius discursos. Uns discursos que van servir per deixar clar que les formacions tenen propostes però no una resposta clara i contundent a la pregunta que titulava el debat: ‘Com sortirà Mataró de la crisi?’ Per intentar respondre a aquesta pregunta, el debat va versar al voltant de tres eixos: treball, comerç i promoció de ciutat.

Generar ocupació
Les xifres d’ocupació a la ciutat -amb un 20% d’aturats com va recordar ràpidament el candidat del PP, José Manuel López- van centrar el primer bloc del debat. Durant aquest punt, i responent a algunes acusacions velades cap al seu govern, el candidat del PSC, Joan Antoni Baron, va assumir part de la responsabilitat, abans de passar la pilota als governs pre-socialistes de la Generalitat i la Moncloa. Sobre les línies d’actuació, Baron va destacar que la innovació ha de ser un dels ingredients principals que travessi totes les iniciatives de la ciutat citant com a exemple el tèxtil intel•ligent tirat endavant per Cetemmsa.

Precisament, la reindustrialització de la ciutat va ser un dels punts comuns que van trobar els diferents candidats. Cadascú, evidentment, en la seva línia. Així, per exemple, Esteve Martínez d’ICV-EUiA i Xavier Safont-Tria de la CUP van apostar per l’economia verda i per la inversió en energies renovables. La part principal del discurs d’ambdós va ser, però, potenciar les cooperatives. En una línia similar es va expressar Joan Mora de CiU proposant un total suport institucional als emprenedors, posant totes les facilitats possibles a les empreses de fora per instal•lar-se a la ciutat. Francesc Teixidó va proposar, a més de la lluita contra el fracàs escolar, la promoció d’un concurs nacional d’emprenedors. Una idea, aquesta, que va portar Joan Mora a fer la primera “picada d’ullet” del vespre a la formació republicana alabant la proposta de Teixidó. Més preocupat per la situació actual es va mostrar López del PP que va reivindicar millores en l’estat dels polígons de la ciutat. “Amb aquest estat és impossible que cap empresa vulgui instal•lar-se a la ciutat”, defensava.

Les locomotores
El consens entre els partits es va fer més evident en el bloc dedicat al comerç mataroní. Més enllà d’una petita enganxada entre Baron i Mora -en la tradició de les que durant aquest últims mesos de mandat s’han viscut al Ple Municipal-, tots els alcaldables van demostrar el suport dels seus partits a l’arribada del Corte Inglés. Tots excepte Xavier Safont-Tria de la CUP que va esgrimir, una vegada més, els seus arguments. “Hi ha estudis que demostren que l’arribada de grans superfícies comercials provoquen una desertització del petit i mitjà comerç”, va comentar. Amb un cert to de cansament, i recordant les habituals postures al Ple, Mora va deixar clar que l’important és que la majoria de grups hi està a favor. La resta de candidats veuen l’arribada de la “locomotora comercial” com un estímul comercial que generarà llocs de treball i permetrà dinamitzar el comerç i el dia a dia a les seves zones properes. “Cal una reforma important d’aquell sector que es convertirà en un nou centre de la ciutat”, posava d’exemple Martínez. En la mateixa línia anava López recordant el Pla de Millora de la xarxa urbana “que dorm el somni dels justos des de 2007” i que caldria recuperar. Ell, precisament, va protagonitzar una altra petita enganxada amb Safont quan va mencionar com a exemple de locomotora que atrau altres comerços el Corte Inglés del Portal de l’Àngel a Barcelona. “La vertadera locomotora del Portal de l’Àngel és un transport públic que porta fins allà de manera ràpida”, va defensar Safont-Tria lligant la discussió amb el discurs del seu partit sobre la importància del transport públic.

Just en el moment en que els seus ‘contrincants’ començaven a esmentar els nuclis comercials dels barris i la seva importància, Baron va fer un repàs a la “teranyina comercial” que des del Corte Inglés unirà nuclis comercials com el de plaça de Cuba, Peramàs i, fins i tot, Cerdanyola o la zona del carrer Jaume Isern. “Volem que el Corte Inglés faci d’articulació”, va resumir. Més enllà d’aquests nuclis més propers, tots els altres candidats van estar d’acord en la necessitat de potenciar el comerç de proximitat dels barris.

“Que passin coses”
El turisme i les propostes per fer més atractiva la ciutat van centrar l’últim bloc del debat. El mar i la seva potencialitat van posar d’acord tots els grups. Mataró Marítim amb la reforma del port al capdavant van ser el punt fort del debat. La branca més eco del candidats va demanar cura per l’alguer, mentre Mora va retreure a Baron l’abandonament del projecte fins ara. “Estàvem treballant pel TecnoCampus, ara sí que és l’hora del Mataró Marítim”, va resumir Baron.
“Que passin coses cada setmana”. Amb aquesta frase, iniciada per Joan Mora i repetida per la resta de candidats en un moment o altre de les seves intervencions, es resumeix una altra de les propostes principals: fer que Mataró destaqui amb una oferta pròpia d’activitats que atreguin públic. En aquest sentit, els candidats van coincidir en punts com la necessitat de replantejar el model firal o comunicar millor les activitats que es duen a terme. Entre les propostes concretes perquè s’acosti gent d’altres poblacions, Mora proposava aparcaments per facilitar l’arribada de vehicles del Vallès i Osona, mentre Martínez i Safont-Tria apostaven per la conservació del patrimoni “que fa única la ciutat”. Com no podia ser d’altra manera, el líder de la CUP va mencionar la zona agrícola de les Cinc Sènies com un espai a potenciar. Però no va ser l’únic ja que els altres grups van apostar també per promocionar els productes tradicionals de la zona en fires. Però buscant la diferència. “El Plat de Mataró està molt bé però hi ha jornades com aquesta a cada poble”, destacava López. El candidat del PP va fixar la seva mirada en activitats esportives com el Challenge però Baron ràpidament li va recordar que s’ha de jugar en equip. “No tindrem capitalitat si el primer que fem és robar activitats a altres poblacions”, li va etzibar.

Aquest no va ser l’únic punt en el que Baron va voler retopar els seus oponents. Ho va fer altra vegada amb Mora sobre el Festival Shakespeare. El líder de CiU es va preguntar quants anys més s’hauran de posar diners “en un festival que no funciona”. A la contra, Baron li va posar d’exemple altres cites culturals catalanes com el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira de Tàrrega que “no van néixer grans, s’hi van acabar tornant”.

Debat paral•lel a twitter
Si el debat organitzat per Capgròs i Tot Mataró va omplir la platea de la Sala Cabanyes, es pot ben dir que també va tenir gran repercussió a les xarxes socials i a través de Twitter on, durant i després del debat, l’etiqueta #debatmataro va ser ben activa arribant a registrar fins a 370 piulades sobre l’acte. Polítics de cada partit o membres actius del 2.0 mataroní van anar traslladant a la xarxa el més destacat del que anava passant a la Sala i fins i tot es discutien els uns amb els altres en tot un debat paral•lel. Dels més actius, el candidat de Mataronins Paulí Mojedano que després de fer un comunicat criticant els mitjans organitzadors per no convidar la seva formació –sense representació a l’actual consistori, el criteri seguit– va assistir al debat, va twittejar criticant les propostes dels sis candidats i, en acabat, va penjar un vídeo reivindicant el seu propi projecte polític.

publicat per
Albert R. Dot
Fotos : Anna Aluart
www.totmataro.cat
12 de maig de 2011

Poca confrontació política sobre com sortir de la crisi en el debat de candidats

2011-05-16T00:15:00.000+02:00

Només Mora i Baron s'enganxen per la polèmica arribada d'El Corte Inglés al centre de Mataró

Tothom es compromet a millorar els eixos comercials

El debat va reunir ahir els sis candidats amb representació a l'Ajuntament de Mataró
El primer debat dels sis caps de llista de candidatures amb representació municipal a Mataró, organitzat pels setmanaris Tot Mataró i Capgròs, va servir bàsicament per marcar i definir el programa, però de confrontació n'hi va haver més aviat poca. Ni tan sols es va veure un previsible cos a cos a la Sala Cabanyes entre l'alcaldable del PSC, Joan Antoni Baron, i el de CiU, Joan Mora, els dos caps de llista amb més possibilitats d'arribar a l'alcaldia. Sota el títol de Com sortirà Mataró de la crisi, els candidats, tot i que el format convidava a fer-ho, no van voler sortir gaire del guió i tots van enumerar el que consideren que és essencial per reflotar l'economia local. Res que no hagin dit en aquests primers dies de campanya electoral. Va quedar evident que no hi ha receptes màgiques i que les apostes més o menys continuen sent les mateixes. Ningú prescindeix del Tecnocampus, però el ventall de propostes és ampli, des de la millora dels polígons fins a la potenciació de les cooperatives, passant per l'economia verda o simplement per ajudar que qualsevol emprenedor o empresari que vulgui posar en marxa un negoci se'n surti.
El Corte Inglés
Tots els candidats, excepte la CUP, continuen posant moltes esperancen en l'arribada d'El Corte Inglés, i un dels punts àlgids del debat el va protagonitzat Baron i Mora quan el candidat de la federació nacionalista va retreure al socialista l'endarreriment del projecte. Segons Joan Mora, el govern municipal té la culpa d'aquesta demora perquè no va permetre que “tots els partits treballessin plegats”. Joan Antoni Baron ho va negar rotundament i va recordar que el centre comercial s'havia desencallat perquè “hi ha una querella arxivada”. Sense voler dir noms, ha afirmat que tothom sap qui va oposar-se a l'arribada dels grans magatzems a la ciutat. En el que també van coincidir tots els caps de llista és en la necessitat de posar fil a l'agulla i preparar el petit i mitjà comerç per a l'arribada d'aquests grans magatzems, millorant i fent més atractius els diferents eixos comercials.
El Festival Shakespeare
Si en les mesures per ajudar a sortir de la crisi no hi va haver cap cos a cos, en les propostes per a millorar la promoció de la ciutat i per tant, el turisme, tampoc. Únicament Baron i Mora en van fer un petit intent quan el convergent va posar en dubte la necessitat de continuar apostant per el Festival Shakespeare, que s'ha vist i comprovat que no atrau prou gent i és massa car. Baron va admetre que s'han de fer alguns ajustos però va reivindicar-ne la continuïtat i va assegurar que els ajuts públics són habituals en certàmens culturals.

publicat per
Lluís Martínez / Mataró
Foto Ll. M.
www.elpunt.cat
12 de maig de 2011

El diumenge 15 de maig nova sessió de màgia al Centre Catòlic

2011-05-14T09:16:00.000+02:00

La Saleta acull una nova sessió de màgia que sota el títol de “Prestidigi...què?” va a càrrec de l’associació Nou Màgics de Mataró.

Tres nous mag prenen la saleta aquest cap de setmana per presentar el seu espectacle. Aquesta setmana es el torn de El Mago Montecarlo’s , Mag Màgic & Tania i Zongo’s Magicclowns

L’associació Nou Màgics està formada per el Mag Màgic, David Gelonch, el Mag Pepe Show, el Mag Aleix, el Mag Montecarlos, Nick Màgic, el Mag Estemi, en Pep Maria Màgic i el clown Kalsotterti. Amb el naixement d’aquesta associació, s’oficialitzen les trobades que fa temps que es porten a terme entre mags professionals i amateurs avançats per tal de compartir vivències i secrets màgics.

L’espectacle es realitza a l’Espai Saleta amb la voluntat de aconseguir una programació estable de màgia mensual a Mataró

L’aforament en aquesta primera edició esta limitat a 120 persones per sessió

Dies: 15 de maig
Hora: 12 del migdia
Lloc: La Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu: 5 euros

Diumenges de màgia al Centre Catòlic

2011-04-21T07:23:00.000+02:00

L’Espai Saleta acull tres sessions de l’espectacle “Prestidigi...què?” a càrrec de l’associació Nou Màgics de Mataró

Els coloms, les anelles, les cordes, els mocadors, l’ humor i les grans il·lusions aterren a L’espai Saleta del Centre Catòlic per a tres sessions de màgia amb l’associació Nou Màgics. Els diumenges 24 d’abril, 15 de maig i 19 de juny, a les dotze del migdia, els mags representaran el seu show damunt de l’escenari. L’espectacle “Prestidigi...què?” consta de tres sessions, amb tres mags d’estils diferents en cada sessió, per tal d’apropar l’art de la màgia al públic.

L’associació Nou Màgics està formada per el Mag Màgic, David Gelonch, el Mag Pepe Show, el Mag Aleix, el Mag Montecarlos, Nick Màgic, el Mag Estemi, en Pep Maria Màgic i el clown Kalsotterti. Amb el naixement d’aquesta associació, s’oficialitzen les trobades que fa temps que es porten a terme entre mags professionals i amateurs avançats per tal de compartir vivències i secrets màgics.

Dies: 24 d’abril, 15 de maig i 19 de juny
Hora: 12 del migdia
Lloc: Espai Saleta del Centre Catòlic (La Riera, 110-120)
Preu: 5 euros
Aforament limitat a 120 persones

Mary Nash: "Capmany, una dona amb gran projecció pública i mediàtica".

2011-04-14T00:15:00.000+02:00

El Saló de Plens de l’ajuntament ha volgut retre homenatge, aquest vespre, a una dona catalana que va deixar empremta. I ho ha fet en un acte institucional per commemorar el 20è aniversari de la mort de M. Aurèlia Capmany.

El regidor de Presidència, Carlos Fernández, s’ha dirigit a la sala recordant l’escriptora, dintre un mes farcit d’activitats emmarcades al voltant del Dia Internacional de les Dones Treballadores, i l’ha volgut citar com a un exemple “que no podiem passar per alt, perquè la M. Aurèlia sempre serà un reclam a la llibertat de les dones”. Ha recordat, també, que el pròxim dia 8 d’abril la Sala Cabañes acollirà la representació d’una de les seves obres, “Vent de garbí i una mica de por”.

Seguidament ha estat la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Quitèria Guirao, qui ha presentat la Mary Nash, historiadora irlandesa llicenciada a la National University of Ireland, i en filosofia i lletres, l’any 1975, per la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en l’especialitat d’història moderna. L’any 1982 va fundar el Centre d’Investigació Històrica de la Dona i el 1995 la Generalitat de Catalunya li concedia la Creu de Sant Jordi. Guardonada també amb la Medalla al treball President Macià el 2008, actualment és catedràtica d’història contemporània i s’ha especialitzat en història de les dones. També és una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, ha col•laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l’Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres.

La històriadora ha fet un repàs del perfil de M. Aurèlia Capmany, que ha caracteritzat de “una figura molt interessant, una de les intel•lectuals catalanes més importants”. Capmany "va ser una dona amb gran projecció pública i mediàtica, en un moment en què no era massa evident". Recordem que l’escriptora va néixer l’any 1918 i va viure en plena època del franquisme.

Filla del folklorista Aureli Capmany, va estudiar a l’Institut Escola, que representava aleshores l’avantguarda educativa de l’època, on ja va començar a escriure algunes de les seves lletres. La pèrdua de la guerra va representar un trencament cultural per a una jove que es movia per ambients catalanistes il•lustrats, amb només 21 anys d’edat. La sort, però, d’haver pogut cursar els estudis en un moment d’efervescència, abans del franquisme, va definir la seva fermesa de conviccions posteriors. Va treballar per pagar-se els estudis universitaris i després de graduar-se es va dedicar a l’ensenyament.

El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on pren contacte amb l’existencialisme corrent que influirà en el seu primer llibre, Necessitem morir . “Se l’ha comparat en molts moments amb Simone de Beauvoir, potser pel corrent d’idees progressistes que les definia a totes dues”.

Els seus escrits son transgressors, desprenen rebel•lia contra l’arquetip de la dona, en un espai patriarcal com el que s’estava vivint. “Fa un relat difamatori de la condició de la dona que ho és només pel dret natural de ser mare”, ha comentat Nash.

M. Aurèlia Capmany sempre va alçar la veu, no acceptava imposicions de cap mena, tot i l’època que va viure. “Ella exigia el mínim de garanties que li cal a tot ésser humà i en feia un discurs feminista”, ha seguit. La historiadora ha corroborat que aquest tipus de discurs igualitari partia de tres elements ben ubicats en el seu propi jo: “sempre va assegurar que la condició de dona no ho és per condició biològica, sinó pel que ens fa viure la història. D’altra banda, el seu discurs polític i social era la conseqüència que s’havia d’aconseguir una millora en les condicions polítiques, per millorar davant de la inferioritat que s’havia forjat al voltant de les dones. Sempre va ser crítica amb les limitacions, ‘la dona és l’altra’, ‘el segon sexe’. Sempre deia, les dones es fan, no neixen”.

El teatre va ser una altra de les seves grans passions. L’any 1960 va fundar amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. A banda, va destacar en el camp del periodisme i de l’assaig, i va traduir nombroses obres del francès i de l’italià.

A la sala del consistori s’ha comptat també amb la presència de Josep Anton Codina, president de la Fundació M. Aurèlia Capmany.

publicat per
http://donesenxarxa.cat
21 de març de 2011

Soler Lecha reclama ‘solidaritat’ amb les revoltes als països àrabs

2011-04-11T00:15:00.000+02:00

L’investigador del CIDOB, protagonista de la Nit de la Solidaritat, apel•la a la responsabilitat de la comunitat internacional en aquesta nova era

Just l’endemà del dia que el dictador Ben Ali va fugir de Tunísia, pas clau per a l’inici d’una nova era democràtica de l’estat nord-africà, les agències de qualificació internacional van rebaixar la nota que marca la qualitat del seu deute públic. El missatge dels mercats va ser molt clar: una Tunísia democràtica és menys fiable per als interessos internacionals que la governada per un dictador. Eduard Soler Lecha, principal investigador de l’àrea mediterrània i d’Orient Mitjà del CIDOB, defensa que aquest no és pas el comportament que esperen de la comunitat internacional els països àrabs immersos en revoltes democràtiques. Soler, que va protagonitzar la conferència de la Nit de la Solidaritat divendres, dia 18, a la Sala Cabanyes, apel•la a la responsabilitat dels països Europeus en el nou procés que s’ha obert a la regió mediterrània. “La resposta d’Europa amb aquests països ha de ser la solidaritat”, va argumentar.

El conferenciant va repassar les causes i els elements comuns que basteixen els aixecaments populars que es viuen des del Marroc fins al Iemen. A la “pèrdua de legitimitat” dels governs d’aquests països, que han hagut de recórrer al clientelisme i a la repressió per mantenir-se en el poder, s’hi suma la “reclamació d’una vida digna” per part dels seus ciutadans, especialment les generacions més joves i ben preparades però abocades a la precarietat, l’atur i l’emigració. El futur d’aquestes revoltes és incert, com va reconèixer Soler Lecha, però precisament per això Occident ha de fer-hi costat activament. “Solidaritzar-nos-hi no implica pas anar allà a alliçonar, però tampoc deixar impunes comportaments criminals com els que hem vist en governs d’aquests països”, va apuntar, el mateix divendres que el Consell de Seguretat de l’ONU va firmar la resolució que obria les portes a l’atac de la coalició internacional contra la Líbia de Gadafi. Per a l’investigador del CIDOB, es tracta de “donar suport a reivindicacions que perfectament podrien ser les nostres i que demostren que no som pas tan diferents com alguns defensen”. Lecha va defensar que el món es troba “davant d’un moment històric” que ha demostrat “la força de l’acció col•lectiva en aquelles causes que són justes” i que alhora obre un panorama “d’un cert optimisme” per “assentar les bases per construir un projecte compartit i amb valors comuns amb els nostres veïns de la Mediterrània”.

2 milions d’euros en cooperació
Com és habitual, la Nit de la Solidaritat també va servir de marc per donar compte de les accions dutes a terme durant l’any a Mataró en l’àmbit de la cooperació i sensibilització. Durant el 2010 des de la capital del Maresme es van dur a terme 13 projectes a països com Nicaragua, Perú, Mèxic, Senegal, Índia, Equador o Guinea Conakry, segons va explicar el regidor de Cooperació Carlos Fernàndez. Com que es tractava de la darrera Nit de la Solidaritat del Mandat, Fernàndez va fer balanç d’aquests quatre anys, en els quals s’han destinat 2 milions d’ueros en projectes per al Tercer Món. El regidor va apuntar, a més, que l’actual crisi econòmica “ha de demostrar que som encara més solidaris”, i va demanar “més implicació de tots per buscar noves vies de solidaritat i de treball en els valors”.

publicat per
V. B.
fotos Gabriel Romero
www.capgros.com
21 de març de 2011

La UE Mataró segon millor club de formació femení estatal

2011-04-08T00:15:00.000+02:00

La Federació Espanyola de Basquetbol premia la gran tasca formativa que esta portant a cap l'entitat groga en aquests darrers anys

La Federació Espanyola de Basquetbol, a través de la revista “Tiroadicional“ que edita mensualment, ha fet un estudi signat per Miguel Panadés i Anna Junyer sota el títol “Radiografía del Baloncesto Español actual”, basat en els resultats obtinguts per les categories de formació en els darrers cinc anys en els diferents campionats d’Espanya, i anomenen a la Unió Esportiva Mataró com a segon millor club de formació en bàsquet femení per darrera del Caja Canarias.

Aquesta circumstància omple de satisfacció a l'entitat mataronina i l'estimula per seguir treballant en aquesta mateixa línia els propers anys. Des del club es vol felicitar a tots els seus entrenadors i col•laboradors i esportistes que han fet possible rebre aquesta distinció.

publicat per
www.totmataro.cat
25 de març de 2011

El Centre de Normalització Lingüística del Maresme i la Sala Cabanyes signen un acord per potenciar el programa Voluntariat per la llengua

2011-04-06T00:15:00.000+02:00

Amb el carnet de Voluntariat per la llengua, es podran accedir als descomptes per anar al teatre
El president del consell del CNL del Maresme, Francesc Teixidó, i el president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, van signar ahir un acord que té per objectiu

Francesc Teixidó i Toni Grané

Mitjançant aquest acord, els participants en els programa Voluntariat per la llengua podran gaudir d'un descompte en les entrades a les obres que representin.
Periòdicament us informarem de la sessió a la qual podeu accedir amb aquest descompte a les obres d'aquesta temporada. La Sala Cabanyes posarà en escena obres com: "Vent de garbí i una mica de por", "El soldadet de plom" o "Un violinista a la teulada"
L'acord s'inicia amb la representació del musical "El Mikado" d'aquest dissabte, 19 de març, i les entrades tenen un descompte de 2 euros sobre el preu de les taquilles.

publicat per
http://www.cpnl.cat
15 de març de 2011
foto : Francesc Teixidó i Toni Grané

La imatge de grup, un grup humà, un grup cristià.

2011-04-02T00:15:00.000+02:00

Imatge: Congressistes juntament amb el sr. Cardenal i d'altres preveres concelebrants.

Molts i moltes són les persones que han demanat via correu electrònic les ponències i les imatges dels diferents actes del Vè Congrés català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa.

Al llarg d'aquests dies s'anirà penjant en aquest blog les diferent comunicacions, així com les imatges fotogràfiques i alguns vídeos de les activitats. La intenció inicial és oferir-vos tot el recull fotogràfic que va realitzar el nostre fotògraf oficial i confrare Antonio Gómez Cantador.

Aprofitem en aquesta notícia adjuntar-vos la foto de grup després de celebrar la Santa Missa a la Mil•lenària Basílica de Santa Maria de Mataró, així com diverses notícies interessants sobre el congrés i el seu contingut per tal que pugueu llegir-ho:

• Ponència de l'Emm. i Rvdm. Lluís Martínez Sistach a la web de Catalunya Cristiana: Sistach: “Les confraries, cridades a intensificar la solidaritat”
• Arquebisbat de Barcelona: Ponència del Sr. Cardenal al Congrés sobre “La Setmana Santa, expressió de fe”
• Tarracofrade.com: Mataró va celebrar el Vè Congrés català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa
• Coordinadora de jóvenes cofrades: Joves confrares a Mataró.
• Blog de la Confraria de Jesús Captiu i Nostra Sra. dels Dolors: Imágenes del Congreso de Cataluña
• Reusdirecte.cat: Les confraries de Reus participen a Mataró al Vè Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa

Us adjuntem més a dalts un vídeo sobre el Concert de Música Sacra que es va celebrar el dissabte nit a la Basílica de Santa Mataró dirigit pel sr. Lluís Carner i interpretat per la Coral Arquitectura i l’Orquestra de la UPF, on es van poder escoltar magnífics fragments de la Passió que organitzava el Centre Catòlic de Mataró en el passat, així com peces de Msn. Blanch i d'altres autors mataronins actuals com en Xandri Montasell.

La Passió de Mataró que organitzava el Centre Catòlic era coneguda com la Passió de les Arts pel gran nivell artístic de les peces com dels actors, fins que es van deixar de celebrar ja fa molts anys. Des d'aquí gràcies a l'Antoni Blanch, el seu president, per a deixar-nos oferir als congressistes i a la xarxa aquests fragments.

publicat per
http://setmanasantamataro.blogspot.com
1 de març de 2011

El patrimoni dels cooperadors

2011-03-30T00:15:00.000+02:00

El present i el futur del patrimoni històric de la Unió de Cooperadors ha estat d’actualitat amb la posada en marxa de la Fundació que agrupa aquesta entitat i l’Ajuntament i amb l’inici de les converses per desencallar el futur del Cafè Nou. Amb aquests dos moviments es dóna un pas ferm, tot i que molt primigeni encara, per trencar un dels atzucacs més importants que resten a Mataró: el retorn del patrimoni històric dels cooperadors, perdut durant el Franquisme, les seves mans legítimes. Una voluntat consensuada per l’Ajuntament des de l’arribada de la democràcia, però molt difícil de portar a la pràctica i que ha requerit de la creació d’instruments específics i fortes despeses. Després de superar els darrers problemes legals, la Fundació Unió de Cooperadors s’ha posat en marxa i durant aquest 2011 rebrà part dels béns immobles perduts de mans de PUMSA, que fa 20 anys va realitzar una inversió milionària per adquirir-los. La Fundació oferirà els locals en lloguer, de cara a revaloritzar aquest patrimoni, posar-lo a disposició de les empreses mataronines d’economia social i enfortir així la xarxa de cooperatives, un model que històricament ha tingut molt de pes a la ciutat i que segueix vigent. Amb aquesta iniciativa es dóna un pas endavant important, però no definitiu, per desllorigar tot aquest assumpte. Queda pendent el tema més espinós, el Cafè Nou i el seu Pati, un litigi entre el seu propietari legal, el Centre Catòlic, i el “legítim”, els cooperadors, que està enquistat des de fa 34 anys. Per això el simple fet que les dues parts s’hagin assegut a la mateixa taula i hagin signat un acord que els predisposa al diàleg, que en qualsevol altre cas no seria ni ressenyable, és una notícia històrica. Recuperar el Cafè Nou per a la ciutat, i possibilitar la reforma urbanística del tram nord de La Riera, és ara més a prop que mai. Malgrat que aquesta predisposició a l’acord arriba just quan l’economia municipal i de les entitats és la menys idònia per afrontar grans projectes com aquest.

publicat per
www.capgros.com

Primer pas per tancar el litigi històric del Cafè Nou

2011-03-27T00:15:00.000+01:00

El Cercle Catòlic i la Unió de Cooperadors de Mataró signen per primer cop un document de voluntats per establir un procés de diàleg que desencalli el futur d'aquest espai singular

El Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors de Mataró han decidit aparcar les diferències que històricament els havien enfrontat i ahir van fer un primer pas per desencallar el futur del Cafè Nou i el seu pati adjacent. Per primer cop, les dues entitats i l'Ajuntament van segellar públicament un acord “per cercar camins, mecanismes legals i suma de voluntats” que serveixin per encarar el futur d'aquests espais destacats situats a la Riera. L'edifici, que es troba en molt mal estat, era i és una de les principals reivindicacions de la Unió de Cooperadors de Mataró. El Cafè Nou formava part del patrimoni històric dels cooperadors mataronins però, tal com va passar amb tots els seus immobles, durant la dictadura franquista se'n va perdre la propietat i va passar a mans de la mútua l'Aliança. A principis dels anys vuitanta, el president de la mútua va decidir deixar en herència l'espai al patronat Sagrada Família de Mataró, vinculat al Centre Catòlic, però mai en va poder fer ús perquè els cooperadors la tenien ocupada des de l'any 1984. Moguts per la necessitat de posar fi a una disputa que durava massa i que no duia enlloc, però també aprofitant que les juntes respectives s'havien renovat, l'acostament ha estat més fàcil. El president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, va explicar que l'objectiu és recuperar tant el pati com el local “per a la ciutat” per fer-hi actes culturals, socials i esportius i que ara és possible tirar-ho endavant perquè hi ha “bona entesa” entre les dues parts implicades. “Fa poques setmanes vaig anar a veure el pati del Cafè Nou, una visita que fins fa poc no era possible”, va recordar Blanch, que també va admetre que feia trenta anys que no havia pogut trepitjar les instal•lacions. “Aquest és un acord de futur que no mira cap al passat”, va afegir-hi Blanch, que també va aprofitar per demanar perdó “a la societat civil” perquè aquest afer s'ha allargat massa en el temps.
De la mateixa manera va parlar la presidenta de la Unió de Cooperadors, Anna Huertos, que va assenyalar que l'inici oficial de les negociacions és una fita històrica que reflecteix el treball que les dues entitats han anat fent de manera discreta els últims mesos. “És un dia important perquè permet superar el passat i fer un pas endavant per recuperar el nostre patrimoni”, va apuntar Huertos, que també va destacar el paper de la Fundació Unió de Cooperadors, que finalment s'ha pogut inscriure al registre per assolir-ho. L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), va voler destacar, per sobre de tot, “l'acte de generositat” tant dels uns com dels altres per avançar i desencallar una peça clau de l'anomenat Eix Riera, que pretén reordenar urbanísticament la zona, per aconseguir, entre altres coses, un teatre nou per a la sala Cabanyes. “No són moments fàcils per tirar-ho endavant i caldrà paciència i esperar el moment oportú”, va afegir-hi Baron, que confia que les converses continuïn com fins ara: de manera discreta i en clau de ciutat.
LA FRASE
Aquest és un acte de generositat de les dues entitats que fixa noves fites per poder avançar
Joan Antoni Baron
ALCALDE DE MATARÓ (PSC)

Publicat per
Lluís Martínez / Mataró
Foto Ll. M. (Antoni Blanch, Anna Huertos i Joan Antoni Baron, van signar ahir al migdia l'acord a l'Ajuntament de Mataró)
El Punt Maresme
www.elpunt.cat
22-02-2011 Pàgina 4

Cooperant

2011-03-25T00:15:00.000+01:00

Com deia ahir l'Alcalde al seu bloc, aquesta ha estat una molt bona setmana per al futur del cooperativisme a Mataró, amb la satisfacció que la feina feta no ha estat endebades i de comprovar que el camí per fer és ple de bones expectatives. Especialment des que l'Ajuntament de Mataró i l'entitat Unió de Cooperadors van resoldre promoure aquest valor conjuntament (des d'una Fundació que presideix la regidora Montse López) a partir de la recuperació del patrimoni històric d'aquesta darrera. Un patrimoni que no es posa al servei d'ells sinó del cooperativisme. I de Mataró.

D'una banda, es posen en servei els locals que, fruit de la compra per part de la societat PUMSA (el 1990!) de quatre immobles provinents del patrimoni històric de la Unió de Cooperadors, han sortit de tres promocions diverses: Una a Can Xammar, una altra al Rierot cantonada amb C. Cristina i la darrera al C. Meléndez. Aquestes dues últimes sota una promoció d'habitatge de protecció oficial que, després de 35 anys de gestió de PUMSA, passarà a la Fundació. Tot això en un marc de represa de l'activitat. tal i com s'explica en aquesta nota.

La segona bona notícia provenia d'una d'aquestes promocions, la del carrer Meléndez [vegeu nota]. Set habitatges protegits, vint aparcaments i un local que tenen una bona colla de sistemes innovadors i eficients de caràcter ambiental, tant per aprofitar o reduir l'energia com en la gestió de les aigües o la refrigeració i calor. Probablement, són els primers habitatges que compten amb un sistema geotèrmic al nostre país. Inclou també l'ús de la llum del sol per a il•luminacions que s'acostumen a fer amb llum artificial, un sistema de reducció del CO2, un altre de tractament d'aigües grises per a la seva reutilització, etc..

I la tercera venia de la mà de la pròpia Unió, que presideix Anna Huertos, i del Cercle Catòlic, sota la presidència d'Antoni Blanch, entitat propietària legal d'un altre dels immobles reivindicats. La notícia és que, lluny d'antics litigis i probablement de desconfiances, ambdues entitats inicien el camí per al diàleg. La perspectiva és la reforma urbanística que caldrà fer el seu dia, probablement quan la crisi ens ho permeti. L'acord entre ambdues entitats és bàsic per assolir un bon projecte per la ciutat, que compatibilitzi un nou teatre per l'entitat amb la recuperació del Cafè Nou, un dels locals emblemàtics de la reivindicació. El com, el quan, l'on i altres adverbis hauran de ser tractats amb la delicadesa i discreció que han mostrat els seus autors.

El canvi de clima, molt més propici, és el factor clau que ha permès començar a desentortolligar un dels processos més complexos que ha viscut la ciutat en el darrer mig segle i que l'arribada de la democràcia semblava no poder resoldre. Ha estat clau, com dic, així com -m'atreveixo a dir- el canvi generacional dels interlocutors de la nova etapa i la generositat i confiança dels seus predecessors. Ara tenim un gran repte, com aventura Joan Salicrú a MataróNotícies.cat.

publicat per
http://ramonbassas.blogspot.com
22 de febrer de 2011

Cafè Nou: ara ha d'anar de veritat

2011-03-22T00:15:00.000+01:00

S'albira, ara si, una solució a l'espinós conflicte pel Pati del Cafè Nou, un espai històric de la Unió de Cooperadors que legalment pertany al Patronat de la Sagrada Família -marca legal dels immobles del Centre Catòlic- des de 1989. Aquest dilluns, a la sala dels Lleons de l'Ajuntament, han comparegut els responsables tan del Centre Catòlic com de la Unió de Cooperadors junt amb els responsables de l'Ajuntament de Mataró, tots asseguts a la mateixa taula, no per anunciar res en concret, com acostuma a passar en aquestes convocatòries, sinó per escenficar el "bon rotllo" que ha de portar fins al desenllaç d'una d'aquelles històries interminables del MataróCentre. Ja hi va haver una foto semblant pocs mesos abans de les municipals de 2007, però en aquell moment, pels motius que fossin, les converses no van fructificar. Ara, en canvi, sembla que la cosa va de veritat.

Seria una bona notícia a la ciutat, perquè l'afer porta ni més ni menys que 24 anys cuejant: l'administrador de L'Aliança Mataronina, Miquel Jornet, va regalar el 1989 al Centre Catòlic el Cafè Nou i el pati del Cafè Nou. Per què? Jornet va voler venjar-se en vida dels membres de la renascuda Unió de Cooperadors, entitat que en els estretors de la postguerra va haver de pactar amb L'Aliança una mena d'absorció a canvi de mantenir uns certs serveis pels seus associats. Anys més tard, els cooperadors van acusar Jornet d'haver-los fet una mala jugada amb l'operació, mentre que aquest estava convençut d'haver obrat correctament. De resultes d'aquesta mala maror, quan al cap dels anys Jornet va haver aconseguit recuperar els locals anteriorment pertanyents a la Unió de Cooperadors que havien caigut en mans de militars i persones addictes al règim -entre els quals el del Cafè Nou-, en comptes de tornar-los als cooperadors va dur a terme -en el cas del Cafè Nou- una rebequeria monumental: regalar l'espai -2.000 metres quadrats ben llaminers per a qualsevol promotora de pisos, al centre de la ciutat- al Patronat de la Sagrada Família del Centre Catòlic, sense demanar res a canvi.

I heus aquí la segona pregunta: com és que el Patronat de la Sagrada Família i el Centre Catòlic van acceptar rebre un espai sobre el qual no tenien cap reivindicació històrica sabent que pertanyia a un altre col•lectiu, una altra institució de la ciutat? Segons un comunicat de les dues entitats publicat al Mataróescrit número 40 (Juliol 89), perquè "si no s'acceptava [la donació], [aquesta] aniria a unes mans alienes a qualsevol activitat cívica". Jornet havia insinuat que si el Centre Catòlic rebutjava el seu donatiu, cediria l'espai per a un altre ús -s'entén que no cívic-. I aquest detall es van aferrar els seus màxims responsables: aprofitant la teoria del "mal menor", el Patronat de la Sagrada Família -inicialment també amb l'aprovació de mossèn Francesc Pou, rector de Santa Maria i membre de la seva junta- va donar el vist-i-plau a l'operació, prometent així mateix que l'espai seria dedicat a la joventut, la cultura i l'esport de la ciutat. Va ser un error garrafal difícil de comprendre amb ulls del segle XXI, però el cert és que el Patronat va convertir-se en còmplice de Jornet.

Amb els anys, els actuals membres del Centre Catòlic s'han avergonyit d'aquella decisió. A aquest sentiment, per exemple, responen les paraules de la convocatòria d'aquest dilluns de l'actual president Antoni Blanch, que ha demanat disculpes a la ciutadania no per tot el procés històric en sí sinó pel temps perdut en la resolució de l'afer, és a dir pels darrers quatre o cinc anys. Ja arribarà el dia en què les velles glòries del Centre Catòlic hauran d'entonar també el "mea culpa"; caldrà un acte de contricció. Serà un dia en què el Cafè Nou probablement tindrà usos per a la joventut, la cultura i l'esport, com ells havien imaginat en el seu moment. Però que ho farà sota l'empara de l'Ajuntament, del comú, i d'acord d'alguna manera -ja es veurà quina- amb la Unió de Cooperadors.

Els governs d'esquerres que han governat la ciutat des de 1979 -els primers dos anys amb un Pacte de Progrés que incloïa també CiU- han fet de la qüestió una reivindicació constant, que no vol dir que les relacions amb la Unió de Cooperadors hagin estat de flors i violes. Sigui com sigui, ara que la resta d'immobles pertanyents històricament a la Unió de Cooperadors han retornat a mans d'aquests a partir de la creació de la Fundació Cooperadors de Mataró, formada per l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors, al govern municipal actual li queda només tancar aquest darrer episodi per acomplir allò que el 1977 les forces municipals rellevants del moment van conjurar-se a aconseguir: que el patrimoni robat pel franquisme a la històrica Unió de Cooperadors local, torni a les mans d'aquells que legítimament el van construir i custodiar. Si ho aconsegueix, serà també una forma de tancar les darreres ferides de la postguerra a la ciutat. Li queda molt poc temps per a les eleccions. Obrir un nou compàs d'espera de dos, tres o quatre anys no parlaria gens a favor ni de l'Ajuntament ni del Centre Catòlic.

blog de Joan Salicrú
22 de febrer de 2011

Centre Catòlic i Cooperadors negocien per desencallar el futur del Cafè Nou

2011-03-05T00:15:00.000+01:00

Les dues entitats signen un document de voluntats per establir converses sobre aquest espai, clau en la remodelació urbanística de la Riera nord

No és gens habitual organitzar un acte públic per signar –amb pompa i circumstància- un document que simplement fa patent que s’han obert negociacions entre dues bandes. Però les parts implicades han entès que l’ocasió, per la seva significació històrica i pel que pot suposar per al futur de la ciutat, així ho mereixia. El Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors han posat de manifest aquest dilluns la seva voluntat d’arribar a un acord i desencallar el futur del Cafè Nou i el seu Pati. Si les converses acaben arribant a bon port, se solucionarà un litigi que es remunta a fa 34 anys i s’haurà donat un pas de gegant per procedir a la reordenació urbanística del tram nord de La Riera que l’ha de convertir en un pol cultural.

El president del Centre Catòlic, Antoni Blanch, i la presidenta d’Unió de Cooperadors, han signat el document de voluntats aquest dilluns, sota la mirada de l’alcalde Joan Antoni Baron i de la regidora de Serveis Centrals Montse López, presidenta de la Fundació integrada per Ajuntament i Cooperadors i que està tutelant les converses. També hi han estat presents els membres de les juntes de les dues entitats. El Cafè Nou i el seu Pati estaven gestionats per la Unió de Cooperadors, com a peça clau del seu patrimoni històric. Però en realitat la seva propietat legal és del Patronat de la Sagrada Família, vinculat al Centre Catòlic, malgrat que aquest últim mai ha fet ús de l’edifici ni del pati adjacent. Especialment durant la dècada dels 80 van ser un destacat nucli cultural a la ciutat, però ja fa anys el Cafè Nou i el Pati no acullen cap activitat a causa de la degradació que pateixen. Des de l’arribada de la democràcia, Centre Catòlic i Cooperadors han mantingut una disputa totalment enquistada sobre el futur d’aquest espai. Els primers sempre l’han vist com una peça clau per desencallar el seu somiat projecte d’ampliació de l’entitat –les seves instal•lacions a La Riera han quedat petites i envellides per acollir Sala Cabanyes, l’escola Balmes i la Unió Esportiva, a més del seu miler de socis-, i els segons volen recuperar el seu espai emblemàtic.

“No tenia massa sentit que la cosa seguís així”, ha resumit Antoni Blanch. Fa ben poc temps semblava impossible que Centre Catòlic i Unió de Cooperadors s’asseguessin a la mateixa taula. Però segons han explicat avui, ja porten mesos de converses. La renovació de les juntes de les dues entitats –amb entrada de sang nova sense el pes de la història a les seves espatlles- i la constitució definitiva de la Fundació Unió de Cooperadors, han estat els dos elements clau. Mentre Blanch afirmava que “cal recuperar el Cafè Nou per a la ciutat”, Anna Huertos reclamava “fer un pas endavant i superar el passat sense oblidar la història”. L’alcalde s’ha sumat a les declaracions d’intencions agraint la “generositat i responsabilitat” de les dues entitats en el compromís de diàleg adquirit i en la seva capacitat per “treballar en clau de ciutat”. Baron ha recordat, a més, que “tot consens comporta concessions”.

Projectes per definir
En qualsevol cas, el que s’ha signat aquest dilluns és un simple document d’intencions per formalitzar les negociacions, però el futur del Cafè Nou i el projecte urbanístic que l’envolta encara està totalment per definir. L’edifici podria convertir-se en un recinte per a actes culturals de mitjà i gran format i també per a petites representacions, segons ha avançat Blanch. I alhora ha de ser el desllorigador de la renovació del tram de la Riera entre els carrers Massevà i Onofre Arnau. “Volem desenvolupar aquest sector per donar sortida a les inquietuds de les dues entitats”, ha dit Baron, en el marc de “l’eix Riera”, que ha d’estar “molt vinculat a la cultura”. El projecte passa per la remodelació del Cafè Nou, la construcció d’un nou teatre per a Sala Cabanyes i la reubicació de la pista esportiva de La Gàbia i l’escola Balmes. L’alcalde ha reconegut, tanmateix, que la situació econòmica municipal, de les entitats i de la iniciativa privada no és la millor per encarar un projecte tan ambiciós com aquest.

publicat per
V.B.
Fotos Romuald Gallofré
www.capgros.com
21 de febrer de 2011

Voluntat per desencallar el litigi històric del Cafè Nou

2011-03-01T00:15:00.000+01:00

Unió de Cooperadors, Centre Catòlic i Ajuntament es conjuren per treballar en el futur de l’espai

Foto i signatura històrica la d’aquest migdia a la sala dels lleons de l’ajuntament de Mataró. L’alcalde Joan Antoni Baron, el president del Centre Catòlic Antoni Blanch i la presidenta de la Unió de Cooperadors Anna Huertos han signat un document de bones voluntats per treballar conjuntament sobre el futur del Cafè Nou i el Pati del Cafè Nou. Conscients dels esculls que hi ha al procés i vinculant el desenvolupament del que passi a una banda de La Riera amb el futur de les instal•lacions del Centre Catòlic just al davant, el gest té importància històrica perquè suposa seure conjuntament el propietari legal de l’espai per una banda i l’antic propietari, expropiat en el seu temps. Les bones paraules i propòsits estan, ja, sobre la taula.

El text del document posa negre sobre blanc el “compromís per cercar camins, mecanismes legals i suma de voluntats i sinergies” per arribar a un acord. El Cafè Nou i el Pati del Cafè Nou, protegits, formen part del patrimoni de la Unió de Cooperadors que ja l’any 1977 l’ajuntament es va comprometre a recuperar per a la ciutat. El Centre Catòlic, cara visible del Patronat de la Sagrada Família que és propietària de l’espai, accedeix ara a parlar de l’espai amb els cooperadors i amb l’ajuntament. El seu president Antoni Blanch fins i tot ha demanat perdó “a la societat civil mataronina per haver allargat tant en el temps aquest acord” i ha arribat a fer una primera inferència del que pot albergar aquest espai. “Hi volem una planta baixa per a l’esbarjo, recuperar l’espai del teatre de la segona planta i al pati un espai per a l’activitat cultural, social i esportiva”.

“Responsabilitat i generositat”
Desencallar la situació de l’espai queda encara lluny, el signat ara és una primera entesa gestada durant mesos amb discreció. Potser pel simbolisme del dia acompanyaven els signants les planes majors de les respectives entitats. L’alcalde Baron ha celebrat “la responsabilitat i la generositat de les dues entitats” en un afer que ha recordat “mouen moltes sensibilitats en aquesta ciutat”. L’enfrontament històric entre cooperadors i els propietaris de l’espai no està superat però el “sense-sentit de seguir amb una situació així” segons Blanch i el “rejoveniment dels consells de les entitats” segons Huertos han fet possible l’acostament. A ningú escapa que la difícil situació econòmica i immobiliària pot demorar en el temps la solució a tot el sector del Cafè Nou però Baron ha instat les parts a “seguir treballant de forma discreta per avançar i tenir la feina feta per quan es pugui actuar”.

La incògnita COOP
No se n’ha volgut parlar però una de les incògnites que s’obren ara és que passarà amb el Coop, la cooperativa que ha seguit operant a l’espai del Cafè Nou tot aquest temps tot i no ostentar la titularitat legal de l’espai i que està enfrontada tant amb la Unió de Cooperadors com amb l’ajuntament, que per defectes en l’estructura de l’edifici li va treure la llicència d’activitats. Serà un més dels “esculls” d’un procés que tot just comença i que té en un document ben breu la primera pedra del futur d’un litigi històric.

publicat per
Cugat Comas
www.totmataro.cat
21 de febrer de 2011

L’Ajuntament, el Centre Catòlic i Unió de Cooperadors es comprometen a treballar conjuntament sobre el futur del Cafè Nou i el Pati del Cafè Nou

2011-02-21T16:00:00.000+01:00

L’alcalde, Joan Antoni Baron; el president del Centre Catòlic de Mataró, Antoni Blanch; i la presidenta de la Unió de Cooperadors de Mataró, Anna Huertos, han signat avui un document de voluntats per establir un procés de converses per tal de desencallar el futur de l'espai del Cafè Nou i el Pati del Cafè Nou.

El text íntegre del document és el següent:

“Després de vàries trobades i de mutu acord, les dues entitats posen de manifest el seu compromís per cercar camins, mecanismes legals i suma de voluntats i sinèrgies que puguin fer possible que, a través d’un acord entre el Centre Catòlic de Mataró, la Unió de Cooperadors i l’Ajuntament de Mataró, i liderat aquest darrer a través del seu alcalde, es pugui arribar a una solució que permeti satisfer les justes aspiracions de les dues entitats alhora que aporti un benefici a la ciutat de Mataró.

Serveixi aquest document com a primer pas formal per encarar el futur del Café Nou i el Pati del Cafè Nou.

Fins a dia d’avui, s’han celebrat tres reunions, entre les dues entitats, representades per part del Centre Catòlic de Mataró per: Antoni Blanch i Joseph, Toni Grané i Terradas, Mia Miró i Lligonya i Quim Llorens i Villagrasa, i per part de la Unió de Cooperadors de Mataró: Anna Huertos i Ferrer, Àngel Puig i Boltà, Antoni Luis i Planas i Daniel Peran i Masafrets.

Les dues entitats es congratulen de poder compartir el destí d’aquests espais, i es reafirmen en la ferma voluntat manifestada al principi d’aquest document, que les ha de permetre poder recórrer part de la pròpia història plegats”.

publicat per
foto : Un moment de la signatura del document amb els representants de les entitats, l'alcalde i la regidora
www.mataro.cat
21 de febrer de 2011

Nadales a la Saleta

2011-02-02T00:15:00.000+01:00

L’Escola Municipal de Música de Mataró i la Sala Cabanyes signen un conveni de col•laboració

2011-01-30T18:00:00.000+01:00

L’objectiu és complementar-se per crear sinergies

La presidenta de l’Institut Municipal d’Educació (IME), Conxita Calvo, i el president de la Sala Cabanyes, Toni Grané, han signat avui un protocol de col•laboració entre l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) i la Sala Cabanyes per iniciar un camí de col•laboració conjunt ja que consideren que tenen interessos comuns.

El conveni marca els compromisos de les dues entitats pel que fa a la programació habitual de la Sala Cabanyes, a la realització dels Pastorets i d’altres iniciatives de l’EMMM.
Programació habitual de la Sala Cabanyes

La Sala Cabanyes presentarà a l’EMMM, amb un mínim d’un curs d’antelació, la programació teatral i d’activitats que tingui prevista i el nom dels directors de cadascuna de les obres. Amb aquest document, l’EMMM podrà estudiar la programació i assumir els compromisos que consideri oportuns per a cada projecte, en relació a la direcció musical, la direcció de cors, la realització d’arranjaments, la participació de corepetidors i músics acompanyants, i la participació d’instrumentistes en conjunts i formacions orquestrals, entre d’altres.

La col•laboració de l’EMMM en la programació de la Sala es determinarà en funció de les necessitats, la complexitat i la idoneïtat de cadascun dels projectes, d’acord amb els objectius pedagògics i la disponibilitat de recursos del centre. El director musical, d’acord amb el director artístic, formarà el seu equip de treball triant les persones més adequades entre els elements actius de la Sala i l’alumnat i col•laboradors provinents de l’EMMM, indistintament i segons el seu criteri. Els càstings i audicions per a músics, cantants i actors es notificaran igualment amb antelació suficient a l’EMMM per tal que aquesta en faci difusió i que tot aquell que ho desitgi pugui participar.

Els Pastorets
La Sala Cabanyes elegeix per períodes de dos o tres anys el director artístic d’Els Pastorets i aquest al director musical, per a l’elecció del qual la Sala, a través del director artístic, consultarà l’EMMM, que podrà suggerir candidats. La direcció musical és la responsable de la formació de l’orquestra d’Els Pastorets i tindrà en compte la possibilitat d’incorporar-hi alumnat i altres col•laboradors de l’EMMM, en la mesura que el temps i la seva competència ho facin possible.

La intenció de la Sala Cabanyes i de l’EMMM és que aquesta col•laboració pugui caminar cap a la creació d’una orquestra, com a àmbit instrumental estable en el que es pugui exercitar la pràctica musical amb regularitat, així com atendre anualment l’acompanyament musical de l’espectacle Els Pastorets de Mataró. La participació d’alumnes i col•laboradors vinculats a l’EMMM en aquest espectacle es realitzarà en les mateixes condicions que per a la resta de músics i comptarà amb reconeixement a efectes acadèmics per part de l’EMMM.

La Sala Cabanyes destinarà a l’orquestra d’Els Pastorets el pressupost que hi assigna anualment.
Els càstings per a cantants i actors es notificaran igualment amb antelació suficient a l’EMMM per tal que aquesta en faci difusió i hi puguin participar totes aquelles persones que ho desitgin.

Iniciatives de l’EMMM i comissió de seguiment

L’EMMM haurà de proposar anualment a la Sala Cabanyes aquelles iniciatives de col•laboració conjuntes que consideri oportunes perquè així les pugui incorporar a la seva programació. La Sala Cabanyes té una coral pròpia que està oberta a la participació i també als alumnes de l’EMMM. La Sala Cabanyes també donarà accés a l’EMMM al seu arxiu de partitures així com als seus espais en la mesura que estiguin disponibles.

La vigència del protocol de col•laboració és d’un any però si cap de les parts diu el contrari, es prorrogarà automàticament per períodes d’un any.

Per concretar els temes concrets de la col•laboració així com per fixar els plans d’actuació conjunta, es constitueix una comissió mixta de seguiment formada per la directora de l’IME; el director, el coordinador d’activitats i un professor coordinador d’activitats de l’EMMM; i el president, el director de producció, el cap de programació i el responsable de formació de la Sala Cabanyes.

publicat per
foto : La presidenta de l'IME i el president de la Sala Cabanyes durant la signatura
www.mataro.cat
17 de gener de 2011

Més d’un miler de persones celebren la nit de Cap d'Any a l’OCA

2011-01-10T00:15:00.000+01:00

Els organitzadors fan un balanç molt positiu de l’assistència i l’ambient viscut a la primera edició de la revetlla popular, celebrada a La Gàbia

La primera edició de l’OCA, la revetlla popular de la Nit de Cap d’Any, va ser tot un èxit d’assistència. Al llarg de la nit i matinada van passar més de 1000 persones per una festa que no va registrar cap incidència remarcable, segons informen els organitzadors. Cugat Comas, un dels principals impulsors de la festa, ha valorat com a “molt bona” aquesta primera edició, en l’organització de la qual hi van col•laborar una quarantena de persones de manera totalment desinteressada. Comas ha destacat que, a falta de tancar números, “sembla segur” que repetiran l’experiència l’any que ve. “Estem molt agraïts a tothom, realment va ser una nit amb un gran ambient, públics barrejats i vam tenir la sensació que estem a l’inici d’una tradició”, ha afegit. La festa, presentada com una revetlla popular i gratuïta sense ànim de lucre, va ser una iniciativa del col•lectiu OCA (Operació Cap d’Any), sorgida de la fusió de les festes de Cap d’Any que celebraven independentment Sala Cabanyes i els Capgrossos.

publicat per
capgros.com
foto : Gabriel Romero
www.capgros.com
4 de gener de 2010

La primera edició de l’OCA, un èxit rotund

2011-01-08T00:15:00.001+01:00

La Gàbia s’omple des de primera hora i fins les sis tocades d’un gran ambient festiu

La primera Operació Cap d’Any va ser un èxit rotund. De públic perquè la pista esportiva del Centre Catòlic va estar plena quasi des de primera hora fins les darreries de la revetlla i també com a festa perquè hi van conviure públics diferents i s’hi va aconseguir un gran caliu popular. Es tractava de la primera OCA però va semblar que la cita fos ja una tradició. La gran heterogeneïtat de públics va ser l’escenografia durant tota la nit i especialment quan, pels volts de les tres de la matinada, la Gàbia va acostar-se a l’aforament màxim permès amb la coincidència entre el públic més familiar de primera hora i l’arribada del jovent més tronera.

La Gàbia, en la que no hi feia gens de fred, es va revelar com un espai idoni per acollir una revetlla popular de Cap d’Any. Feia 10 anys que una festa no es presentava com a tal a la ciutat i la resposta va anar molt més enllà de la suma de públics de les festes que fins la data organitzaven de forma separada Sala Cabanyes i Capgrossos. Una cinquantena de voluntaris, d’aquestes entitats i també molta gent no associada, va fer possible el correcte desenvolupament d’una revetlla que va tenir en una barreja d’estils i músiques la seva recepta d’èxit. Els preus populars a la barra també van ajudar, i molt. Un dels moments més àlgids de la festa va ser quan va sonar ‘El Bequetero’, un himne santero que va ressonar de valent cantat per tothom a 205 dies de l’inici de la Festa Major.

Alta ocupació a les discoteques
La celebració d’una festa popular de Cap d’Any per la que hi van desfilar molts centenars de persones no va deslluir una de les nits estrella per les discoteques. Els locals mataronins van registrar l’habitual alta ocupació en una de les nits més celebrades de l’any i fins i tot hi va haver molta gent que va ‘doblar’ i després de passar per l’OCA va acabar a la zona del Pla d’en Boet.

publicat per
redacció
www.totmataro.cat
3 de gener de 2011

En record del Quim

2011-01-06T00:15:00.000+01:00

Amb el Quim vam coincidir per ultima vegada el dia 12 de desembre a la trobada nacional de pessebristes. El vaig veure molt bé, varem fer conya , vam riure una estona, en varen convidar a pastis i desprès a controlar ell clar els comandaments tècnics junt amb el seu germà Pere del fi de festa del dinar de la trobada nacional de pessebristes.
l'últim que li vaig dir "Ens veiem ..."

Ahir dilluns ens va deixar el Joaquim Pons i Fabres a l'edat de 54 anys.

2011-01-04T00:15:00.000+01:00

El Quim durant molts anys va ser actor, tècnic i regidor de innumerables muntatges de Sala Cabanyes .
En aquesta foto el Quim durant el rodatge sobre els Pastorets que varem fer a la Sala l'any 1983 del programa Taller de Teatro de tve.
El funeral serà avui dimarts a les 4 de la tarda a Sant Josep.

DEP

Mor Joaquim Pons, un històric de Sala Cabanyes, als 54 anys

2011-01-04T00:14:00.000+01:00

Pons va participar com actor, tècnic i regidor en una gran quantitat de muntatges de la Sala i va estar vinculat a l’organització de Les Santes

Joaquim Pons i Fabres, un històric de la Sala Cabanyes, va morir ahir dilluns, dia 3, a l’edat de 54 anys. Pons va ser durant molts anys actor i tècnic d’una gran quantitat de muntatges de la secció teatral del Centre Catòlic. Entre d’altres, va destacar en el seu paper de regidor dels Pastorets, el muntatge emblemàtic de la Sala. A més de la seva relació amb el teatre amateur, Pons també va col•laborar amb moltes entitats de la ciutat del camp de la cultura i de les festes, i va estar vinculat a l’organització de Les Santes, especialment en la recuperació de la Festa Major a finals dels anys 70 i principis dels 80. La seva trajectòria professional la va desenvolupar amb l’empresa mataronina Fabrés Produccions, organitzadora d’actes culturals, fires, convencions, concerts, exposicions i altres muntatges efímers. Amb Fabrés Produccions, Pons també es va vincular en la promoció de festes de barri i actes de les Santes i la Cavalcada dels Reis d’Orient. El funeral se celebra aquest dimarts a les 4 de la tarda a l’església de Sant Josep.

publicat per
capgros.com
www.capgros.com
4 de gener de 2010

Debuta l’OCA, festa popular de Cap d’Any

2010-12-31T00:15:00.000+01:00

La Gàbia del Centre Catòlic acull una verbena oberta al públic

Ha acabat el compte enrere. Mataró torna a tenir, des d'aquesta nit, festa popular per la nit de cap d'any. Una caricatura de l’Oca que surt a la Cavalcada de Reis és la imatge de l’Operació Cap d’Any -OCA són les inicials– la revetlla que debuta aquesta nit amb el doble objectiu de ser un èxit i convertir-se en nova tradició i cita insaltable del calendari festiu mataroní. La ciutat tornarà a tenir una festa popular com les que antigament havia organitzat el Col•lectiu Imprevist o s’havien celebrat al Pavelló de Cirera. L’OCA es presenta com una festa “veritablement popular i oberta a tots els públics” i començarà a la una de la nit i s’allargarà fins la matinada a la Pista Esportiva del Centre Catòlic, més coneguda com ‘La Gàbia’.

“Tenim ganes que la gent es faci seva la festa, la nit de Cap d’Any és una de les que més gent surt i molta gent no té cap ganes d’anar a les discoteques com un dissabte qualsevol”, explica Alba Galan, una de les membres de l’organització. La iniciativa va néixer arran d’un grup de joves de la Sala Cabañes, Capgrossos i també de persones sense filiació a cap de les dues entitats. “Ens vam veure amb ganes de moure’ns per tal d’omplir el buit que hi ha per Cap d’Any, comencem de forma humil però ens agradaria que la d’aquest any fós la primera de moltes ‘oques’, que es pugui convertir en una festa referent les nits del canvi d’any”, explica Galan.

L'OCA ofereix preus populars a la barra i és gratuïta i oberta a tothom.

piblicat per
capgros.com
redacció
www.capgros.com
31 de gener de 2010

Una revetlla popular i gratuïta per donar la benvinguda al 2011

2010-12-30T00:15:00.000+01:00

El col•lectiu OCA promou una festa de cap d'any a la pista de La Gàbia

La pista esportiva del Centre Catòlic, coneguda popularment com ‘La Gàbia’, acollirà un esdeveniment inèdit en els darrers anys a Mataró: una revetlla popular i gratuïta per celebrar la nit de Cap d’Any. Es tracta d’una festa promoguda pel col•lectiu l’OCA (Operació Cap d’Any), nascut per omplir el buit que fins ara existia a la ciutat en l’oferta per a la nit més curta i festiva de l’any (sense festes populars ni més alternatives que la que ofereixen pubs i discoteques). Els organitzadors prometen que la festa a La Gàbia, ubicada a La Riera, comptarà amb preus populars a la barra i serà gratuïta i oberta a tothom. La revetlla, de fet, neix de la unió de les festes que impulsen per Cap d’Any la Sala Cabañes i la colla castellera Capgrossos.

Divendres, dia 31. A partir de la 1 de la matinada a la pista esportiva de La Gàbia del Centre Catòlic. Entrada gratuïta

publicat per
capgros.com
www.capgros.com
30 de desembre de 2010

Mataró estrena festa popular de Cap d'any

2010-12-27T00:15:00.000+01:00

Mataró estrena festa popular de cap d’any: l’OCA. L’operació cap d’any és una iniciativa popular i sense ànim de lucre que neix de la fusió entre la revetlla dels Cagrossos i la de la Sala Cabanyes però que obre les seves portes a tots els mataronins. La festa se celebrarà a la Gàbia, la pista esportiva del Centre Catòlic des de la una de la matinada. Cugat Comas, portaveu de l’OCA, explica que la intenció és omplir el buit que hi ha a la ciutat en un cita tan especial com la primera celebració de l’any. La intenció és reunir en el mateix espai, a la gàbia, música de la mà d’un disc joquei i una barra amb preus populars en una festa oberta a tothom que tingui ganes de passar una bona primera nit de l’any. Comas explica que ja han creat un grup al facebook perquè tothom qui s’hi vulgui apuntar conegui de primera mà les novetats de la celebració i proposar les seves preferències, com ara quines cançons voldria que sonessin en aquesta nit de cap d’any. Una festa que neix amb la intenció de marcar un canvi i convertir-se de cara als propers anys en un referent per la ciutat. Comas explica que l’objectiu per les properes edicions és poder fer créixer la festa i fer-la més complerta amb la presència d’una orquestra o amb més decoració. De tota manera, per aquest 2010-2011 l’organització se sentiria més que satisfeta amb la presència de mig miler de persones, però destaquen que el més important no són les xifres sinó l’ambient que es respiri aquella nit. La revetlla popular l’OCA tindrà lloc a la Gàbia, la pista esportiva del Center Catòlic, a la Riera, des de la 1 de la matinada i l’entrada a la festa és lliure.

publicat per
Clara Sánchez
10 desembre de 2010
http://www.mataronoticies.cat

Bones Festes

2010-12-25T02:29:00.001+01:00

Antoni Blanch, reelegit com a president del Centre Catòlic

2010-12-09T00:15:00.000+01:00

L’assemblea de l’entitat també ratifica la catalanització del nom de Sala Cabanyes

L’Assemblea general ordinària del Centre Catòlic ha decidit reelegir Antoni Blanch com a president de l’entitat. La nova junta directiva estarà encapçalada per Blanc, amb Ramon Vidal com a vicepresident, Miquel Ros com a vicepresident segon, Mia Miró com a secretària, Carles Grañé com a tresorer i Josep Maria de Ramon, Joaquim M. Llorens i Judith Pascual com a vocals. Els socis de l’entitat també han decidit que formin part de la junta Joaquim Llorens com a vocal de l’Escola Balmes, Toni Grané com a vocal de la Sala Cabanyes i Joan Ventura com a vocal de la Unió Esportiva Mataró. Mossèn Vicenç Mira ocupa el lloc de consiliari que va deixar vacant la mort de mossèn Joan Marsal ara fa un any.

D’altra banda, l’assemblea va aprovar el canvi de nom de Sala Cabañes, que es catalanitza i passa a anomenar-se “Sala Cabanyes”. Amb aquest canvi, la sala del Centre Catòlic recupera el nom amb què es va inaugurar el teatre l’any 1933, i que havia estat modificat pel franquisme. L’espai rep aquest nom en honor a Emili Cabañes i Rabassa ((Mataró, 1850 – 1916), arquitecte municipal de Mataró, que va realitzar amb Melcior de Palau el pla de reforma i eixample de la ciutat, i que va presidir el Centre Catòlic entre 1893 i 1916. Cabañes sempre va escriure el seu nom amb ‘ñ’, però quan el Centre Catòlic va inaugurar la sala l’any 1933, ja ho va fer amb el nom de Cabanyes.

publicat per

capgros.com

30 de novembre de 2010

Sala Cabanyes ja llueix oficialment la ‘ny’

2010-12-05T00:15:00.000+01:00

Sala Cabanyes ja llueix oficialment la ‘ny’

El Centre Catòlic reelegeix Antoni Blanch com a President

La Sala Cabanyes ja llueix la enya de forma oficial. L’assemblea del Centre Catòlic va ratificar la catalanització del nom del teatre, que ja havia estat aprovada prèviament per l’assemblea de la Sala. Amb la recuperació de Cabanyes enlloc del Cabañes utilitzat fins ara, es recupera el nom amb el que es va inaugurar el teatre l’any 1933, abans que el franquisme el castellanitzés.

La Sala deu el seu nom a Emili Cabanyes, arquitecte municipal, impulsor de l’eixample de la ciutat juntament amb Melcior de Palau i alcalde de Mataró en dos períodes. També va ser president del Centre Catòlic des del 1893 fins a la seva mort el 1916.

Antoni Blanch segueix
En la mateixa assemblea, va ser reelegit president del Centre Catòlic de Mataró Antoni Blanch. Així, la junta del Centre queda formada per Antoni Blanch com a president, Ramon Vidal com a vicepresident primer, Miquel Ros com a vicepresident segon, Mia Miró com a secretària, Carles Grañé com a tresorer i Josep Maria de Ramon, Joaquim M. Llorens i Judith Pascual com a vocals. A més, també formen part de la junta Joaquim Llorens com a vocal de l’Escola Balmes, Toni Grané com a vocal de la Sala Cabanyes i Joan Ventura com a vocal de la Unió Esportiva Mataró. Mossèn Vicenç Mira ocupa el lloc de consiliari que va deixar vacant la mort de mossèn Joan Marsal ara fa un any.

publicat per
redacció
www.totmataro.cat
30 de novembre de 2010

L'escola concertada reclama el mateix tracte de l'Administració que la pública

2010-11-14T00:15:00.000+01:00

Representants del col•lectiu de mestres de les escoles concertades de Mataró

600 mestres de les escoles concertades de Mataró donen suport a un manifest en què denuncien la discriminació que, asseguren, pateixen per part del Departament d’Educació. Sota el lema “Concertada discriminada. Concertada desil•lusionada”, manifesten el seu rebuig a fets com per exemple que els seus salaris són inferiors als dels mestres de l’escola pública tot i que treballen més hores, que les ràtios d’alumnes per classe són més elevades que a la pública i que, en canvi, l’equip docent és més reduït. En aquest context, asseguren, la retallada salarial del 5% que se’ls ha aplicat tot i no ser funcionaris, és la cirereta del pastís. Al document hi han donat suport un 88% del professorat dels 15 centres concertats de la capital del Maresme.

Al manifest també denuncien altres greuges com per exemple que no han rebut cap ajut ni dotació per posar en marxa el programa EduCAT 1x1, ni tampoc no tenen servei de transport escolar gratuït, i que reben pocs recursos per les àrees de suport i atenció a la diversitat. Consideren que l’administració els té oblidats i que s’està incomplint el Pacte Nacional per a l’Educació. Per això mateix, reclamen al departament d’educació que afronti la doble xarxa educativa catalana.

La comunitat de mestres de l’escola concertada mataronina ha engegat aquesta campanya de manera paral•lela a les concentracions que una vegada al mes fan davant dels serveis territorials. A partir d’ara, faran un conjunt d’accions informatives per donar a conèixer el seu malestar i sensibilitzar la comunitat educativa i l’administració.

publicat per
matarónoticies.cat
foto : Representants del col•lectiu de mestres de les escoles concertades de Mataró
http://www.mataronoticies.cat
9 de novembre de 2010

L’escola concertada reclama igualtat amb la pública

2010-11-10T00:15:00.000+01:00

Els docents recullen 600 signatures i inicien una campanya informativa

Els mestres de les escoles concertades mataronines diuen prou i s’organitzen per donar a conèixer, a través d’una campanya, la “discriminació” que pateixen per part del Departament d’Educació respecte als centres públics. En roda de premsa dimarts 9 al matí, representants de 13 de les 15 escoles concertades de la ciutat han donat suport a un manifest al qual s’han adherit un 88% dels mestres de 14 d’aquestes escoles, amb l’excepció de l’Escola Meritxell. En total, la comissió ha recollit 599 signatures.

Greuges històrics
El portaveu de la comissió de mestres pro concertada, Joan Pedrola, de l’escola Salesians, ha explicat que l’origen d’aquesta campanya i el manifest es troba en les concentracions celebrades fa menys d’un mes davant dels centres territorials per entrar per registre els fulls de reclamació per demanar el retorn del retall salarial. Malgrat aquest va ser el punt inicial, Pedrola i la resta de representants dels centres remarquen que no es tracta d’una protesta puntual per aquest retall salarial, sinó que la protesta és conseqüència d’una llista de greuges que l’escola concertada i els seus docents han patit durant molts anys. “Volem posar punt i final a la discriminació”, va deixar clar el representant. “I ho volem fer explicant-nos”, va afegir.

Entre els ‘greuges’ que Pedrola va destacar es troba la diferència de sous amb els professionals de sector públic, així com unes partides pressupostàries que qualifiquen “d’insuficients” o el fet que no es rebin ajudes pel transport infantil o pels programes d’atenció especial als nouvinguts. Els mestres recorden, a més, que com a treballadors d’empreses privades, “no poden tocar els salaris sense negociar-ho amb la mesa de conveni”. Els mestres de l’escola concertada volen que els sindicats i els professionals públics “deixin d’atribuir tots els seus mals a la concertada”. “No som un bolet sense fonament”, concloïa Pedrola després de fer cinc cèntims de la història de l’escola concertada a Catalunya i, concretament, a Mataró.

Campanya informativa
Davant aquesta retallada concreta, els mestres anuncien un contenciós administratiu com a mesura per paralitzar la reducció, a més de l’entrada per registre de les queixes. Malgrat tots aquests esforços, el col•lectiu té molt clar que el que vol és “dedicar les energies a la formació dels alumnes”. Sota el lema ‘Concertada discriminada, concertada desil•lusionada’, hi haurà una sèrie d’activitats i accions de protesta que encara no s’han concretat i que s’han iniciat amb la roda de premsa.

Més enllà de les reivindicacions que es facin a nivell català, Pedrola deixa clar que la campanya és una iniciativa local que neix amb l’objectiu d’arribar “a oïdes de qui pertoca”. Per a ells, la vaga “ha de ser l’últim recurs” i prefereixen centrar la campanya en accions de caire informatiu.

publicat per
Alber R. Dot
www.totmataro.cat
10 de novembre de 2010

Mataró tindrà Cor de Gòspel Jove

2010-10-12T00:15:00.000+02:00

El Centre Catòlic l’impulsa i Georgina Blanch en serà la directora

La febre del gòspel va arribar tardanament a Mataró però hi ha arrelat fort. Sent com és el grup Gospel Sons una coral molt seguida allà on va, ara es crearà un segon conjunt a la ciutat, el Cor de Gospel Jove de Mataró. Amb l’objectiu d’acostar aquest tipus de música a la gent jove, el Cor de Gospel Jove neix com una activitat més del Centre Catòlic i serà dirigit per Georgina Blanch, una de les joves cantants mataronines amb més present i futur i que actualment ja dirigeix el Cor de Gospel d’Argentona. Blanch dirigirà un cor obert a tots els interessats i interessades, per qui es farà una reunió oberta a fi de constituir el cor. S’hi pot contactar a l’adreça centrecatolicdemataro@gmail.com.

El gòspel és un gènere musical lligat al cant espiritual que lliga lletres religioses amb ritmes propers al blues i el jazz. Denominació d’origen anglosaxona, els concerts de gòspel són un espectacle amb ritme, cant i coreografies. La mateixa Blanch és col·laboradora de Gospel Sons i forma part de grups com ‘Jamboree Gospel Singers’ o ‘Barcelona Gospel Messengers’.

PUBLICAT PER

CUGAT COMAS

WWW.TOTMATARO.CAT

27 DE SETEMBRE DE 2010

El Centre Catòlic impulsa un nou Cor de Gospel a Mataró

2010-10-11T00:15:00.000+02:00

El Cor de Gospel Jove, dirigit per Georgina Blanch, arrenca aquest mes d’octubre

per Rubén Ferreira

El Centre Catòlic impulsa un nou cor de gospel a la ciutat. Es tracta del Cor de Gospel Jove, que estarà dirigit per Georgina Blanch i que vol apropar aquest gènere musical als joves. La nova agrupació coral serà una realitat a partir d’aquest mes d’octubre. Georgina Blanch serà la directora d’aquest nou projecte musical, qui va entrar al món del gospel quan només tenia 16 anys. Actualment dirigeix el Cor de Gospel d’Argentona i col·labora amb la coral mataronina Gospel Sons (fins ara, l’únic grup de góspel de la ciutat). A la vegada, també forma part dels grups de gospel “Jamboree Gospel Singers” i “Barcelona Gospel Messengers”. El gospel (paraula que en anglès significa “paraula de Déu” o “evangeli”) és un gènere musical desenvolupat a partir dels anys 30 del segle XX, vinculat al cant espiritual i que combina lletres religioses amb ritmes propers al jazz i al blues.

publicat per

Rubén Ferreira

www.capgros.com

8 de octubre de 2010

Assumpta Trabal, aprendre a ensenyar

2010-10-10T00:17:00.000+02:00

www.totmataro.cat
2 de setembre de 2010

Fa 28 anys que és mestra a l’escola Balmes
Laura Arias
Foto:Anna Aluart

Assumpta Trabal portava dos anys treballant en una escola bressol quan uns companys dels estudis de magisteri que tenien feina a l’escola Balmes de Mataró la van anar a buscar el setembre de l’any 1982. “Em van posar en una classe amb 42 alumnes de vuitè, abans les aules eren molt nombroses, jo tenia 24 anyets i començava la meva trajectòria”, recorda amb un somriure la mestra.
Tot i la primera impressió, va seguir al capdavant de les aules a la mateixa escola fins avui dia. Ara per ara, és tutora de sisè i ensenya català als cicles mitjà i superior de primària. A més, ha sigut cap d’estudis i coordinadora durant molts anys de forma intermitent.
Durant els 28 anys de trajectòria, Assumpta Trabal ha viscut en primera persona moltes transformacions en la seva professió, entre ells el canvi de l’ensenyament en castellà al català després de la transició. A més, opina que, tot i que els nens i els mestres són els mateixos que dècades enrere, el que ha canviat molt és l’entorn dels infants. “Molts nens s’han convertit en els reis de la casa, els que tenen raó, els que tot ho saben i un dels handicaps importants dels mestres es lluitar-hi”, diu Trabal. A tot plegat cal sumar-li els constants canvis polítics durant aquest període que han implicat, al seu torn, diferents models educatius. “Llavors quan tu ja tens una cosa programada, feta i a punt, et canvia el sistema educatiu i has de modificar-ho tot, tornar a començar”, lamenta la professora.
A banda de la seva activitat laboral, Trabal és membre de la colla castellera Capgrossos de Mataró des de l’any 96, quan es va fundar. “No faig castells perquè les meves condicions físiques no són per això, però sí per estar a en la part administrativa i d’organització”, raona Assumpta Trabal.

“Els marques molt”

“A part d’ensenyar, jugues un paper en la vida dels nois”
“Ensenyar és part de la meva feina però el que més m’agrada és la part humana de la canalla”, confessa la mestra. El contacte amb els alumnes i la relació directa són els aspectes que més omplen qui ha sigut professora durant més de 28 anys. A més, destaca la gran responsabilitat que tenen els educadors davant dels estudiants. “Els marques molt i has d’anar molt alerta i ser molt conscient del què fas”, considera Assumpta Trabal. No obstant això, l’educadora considera que una part d’aquest contacte i responsabilitats s’ha esvaït a causa de les rutines a l’escola. “Avui dia ets una mica buròcrata, has de fer tants papers, has d’estar tant pels les estadístiques, les proves...”, reflexiona Trabal. Obligacions que no li fan perdre de vista l’objectiu humà de la feina d’educar.
Apunts
Defineix-te
Activa, m’agrada fer coses, organitzar i a vegades em falla una mica la força de voluntat
Un llibre
“Mil sols esplèndids”, de Khaled Hosseini
Una pel•lícula
La trilogia d’“El senyor dels anells”, de Peter Jackson
Un viatge
L’Índia
Una assignatura
La meva, català i literatura catalana
Un somni
Cadascú té el seu i m’agradaria que tots aconseguíssim el nostre somni particular

125 anys Centre Catòlic de Mataró : veterans

2010-10-01T00:18:00.000+02:00

125 anys Centre Catòlic de Mataró : Escola de bàsquet

2010-08-30T07:44:00.001+02:00

Orquestra mitjanit va celebrar la cloenda dels 125 anys del centre catòlic

2010-07-25T00:10:00.000+02:00

www.totmataro.cat
25 de juny de 2010

Orquestra mitjanit va celebrar la cloenda dels 125 anys del centre catòlic.

El Centre Catòlic rep la Medalla d’Or pendent de concretar la seva reforma

2010-07-02T00:00:00.000+02:00

www.capgros.com
21 de juny de 2010

El projecte que ha de renovar les instal•lacions de l’entitat, encara per definir, centra part de l’atenció de l’acte institucional al Saló de Plens

Lliurament de la medalla
per V. B.
fotos V.B.

125 anys de projectes
El Centre Catòlic de Mataró es va fundar l’any 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser Josep Nunell i Blanch i entre els primers membres s’hi troben noms com els arquitectes Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell. Durant els seus 125 anys d’història, el Centre ha impulsat activitats en l’àmbit educati, teatral, musical, esportiu o artístic, entre d’altres. Alguns dels projectes més importants que ha dut a terme és la construcció de la Sala Cabañes, la creació de l’Orfeó Mataroní, la fundació de l’equip de la Unió Esportiva o la posada en marxa de l’Escola d’Arts i Oficis.

La reforma de les instal•lacions del Centre Catòlic, amb la Sala Cabañes com a buc insígnia, és un tema candent des de fa ja força anys. Com no podia ser d’una altra manera, aquest qüestió va acabar marcant l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la ciutat a l’entitat, que va tenir lloc divendres passat, dia 18, al Saló de Plens de l’Ajuntament. La Medalla, concedida per l’Ajuntament a proposta dels Amics de la Ciutat de Mataró i 25 entitats més de la ciutat, ve donada pel 125è aniversari del Centre Catòlic, que congrega unes 1500 persones entre l’escola Balmes, la Sala, els Gramenets de les puntes de coixí i la Unió Esportiva. “Vivim un moment pletòric a nivell social, però no podem oblidar la gran mancança estructural que patim”, va apuntar el president del Centre, Antoni Blanch, en el discurs posterior a rebre la Medalla. “Tenim les mateixes instal•lacions que ara fa 100 anys, i movem quatre vegades més gent”, va afegir.

El projecte, del qual se’n porta parlant aproximadament des de 2005 i que ha de reordenar tot el sector de la Riera al voltant de l’edifici de La Presó, està encallat a causa de la manca de recursos municipals fruit de la crisi econòmica. Blanch va insistir que l’entitat porta “molt de temps” treballant en aquest projecte, i va posar el 2016 com a horitzó per veure’l completat. En resposta a les paraules del president de l’entitat, l’alcalde Joan Antoni Baron va dir en el seu discurs que la renovació del Centre Catòlic “serà difícil, però serà”. “Tant de bo el 2016 sigui una realitat, però tampoc esperàvem arribar on estem ara”, va afegir l’alcalde, en referència a la situació econòmica actual. En la glosa dels 125 anys de l’entitat que va oferir el periodista Manuel Cuyàs a l’inici de l’acte també hi va haver menció al citat projecte. “Un teatre nou és necessari, però sempre fa por que amb les reformes alguna cosa s’acabi perdent”, va apuntar Cuyàs.

Capacitat aglutinadora
Més enllà de les reformes pendents, tots els discursos van centrar-se en destacar el Centre Catòlic com un emblema de ciutat, per la seva capacitat aglutinadora i per la fortalesa social que l’ha permès arribar als 125 anys en un excel•lent estat de salut. “Són un exemple de com es construeix una ciutat, sumant il•lusions, esforços i inquietuds”, va constatar Baron. L’alcalde va apuntar que l’entitat és filla de la “tradició obrerista de Mataró”, una ciutat la burgesia de la qual “va dimitir” per deixar-la “en mans dels obrers que es guanyaven la vida treballant”. Els Pastorets, com no podia ser d’una altra manera, van estar en boca de tots els conferenciants. Cuyàs els va definir com un “miracle” que segueix congregant gent (tant participants com públic, de Mataró i de fora) i que manté dempeus els antiquíssims decorats de la funció.

El Centre Catòlic confia en tenir noves instal•lacions el 2016

2010-06-30T00:00:00.000+02:00

www.totmataro.cat
21 de juny de 2010

Rep la Medalla de la Ciutat en un acte al Saló de Sessions de l’Ajuntament
Comas Soler i Fotos d'Anna Aluart

Al Saló de Sessions, allà on, com li agrada dir a l’Alcalde, passen les coses importants de la ciutat, el Centre Catòlic va rebre la Medalla de la Ciutat. Era el colofó perfecte a la celebració del 125è aniversari de l’entitat que es va tancar també amb un concert de nit a la Plaça de Santa Anna. Abans, s’havia reproduït la particular dialèctica entre l’entitat i l’Ajuntament sobre les noves instal•lacions que el Centre Catòlic demana. Antoni Blanch, president de l’entitat, va tornar a posar la data del 2016 com a objectiu i l’Alcalde va assegurar que “ho firmo, costarà molt i s’intentarà, jo ara ja ho firmo”.

El lliurament de la Medalla al Centre Catòlic es va fer gairebé per aclamació popular. Aprovat en Ple Municipal fa mesos a iniciativa dels Amics de la Ciutat i el suport de bona part de les entitats mataronines. El periodista Emmanuel Cuyàs va ser l’encarregat de fer la glossa de l’acte i no va estar-se de definir el Centre com “una entitat que fa miracles”. Per Cuyàs, “Mataró no té grans monuments però sí monuments desmuntables com Els Pastorets o la Missa de Les Santes”, destacant l’obra de teatre del Nadal com “la joia” del Centre Catòlic. Per completar la seva teoria, Cuyàs va explicar com l’entitat ha passat de “mobilitzar gent de fe a moure gent de bona fe, i la quantitat de gent que mou l’entitat només pot ser obra d’un miracle”.

Objectiu 2016
El President del Centre Catòlic va agrair la Medalla de la ciutat i el suport de les entitats i va recordar que “la nostra entitat es manté fidel als valors que la van veure néixer, arrelar a la joventut i gaudir de la ciutat”. Però Blanch no es va estar de dir que “la situació pletòrica actual no s’adequa amb unes instal•lacions insuficients que necessiten una remodelació abans del 2016”. No era la primera vegada que Blanch posa la data del 2016 sobre la taula i Joan Antoni Baron va acceptar la data com a objectiu “molt difícil”. “Tant de bo pugui ser el 2016 però costarà molt, el que hem de fer és treballar plegats”, va dir l’Alcalde. En la seva intervenció el batlle també va voler agrair la tasca del Centre Catòlic en nom de la ciutat i va voler reconèixer la tasca d’una de les seccions de l’entitat: l’Esportiva: “Gràcies a ells si Mataró s’associa a algun esport és al bàsquet”, va dir.

Medalla d'Or

2010-06-28T00:16:00.002+02:00

http://ramonbassas.blogspot.com
www.catalunyareligio.cat
21 de juny de 2010

Divendres passat vaig tenir l'honor de ser present al lliurament de la Medalla d'Or de la Ciutat al Centre Catòlic, amb motiu del 150 aniversari de la seva creació, poc abans de la Rerum Novarum. El Tot Mataró en parla avui, també dels projectes que, si els elements ens deixen, podrem bastir més aviat que tard. També Capgròs. Ja dic que urbanisme té la mateixa arrel que la paraula urbanitat, justament el paper -en sentit ampli- que el Centre Catòlic de Mataró ha fet fins avui i continuarà fent en endavant si, com alertava Manuel Cuyàs a la brillant glossa, la modernització no esborra l'esperit artesanal, manual, fraternal, gens professional (en el sentit pitjor de la paraula) que atresoren.

D'altra banda (i sense treure mèrit a la triologia històrica de Ramon Reixach sobre el catolicisme social al Mataró dels segles XIX i XX), urgeix el relat de les transformacions que visqué la ciutat al segle XIX en el seu abrupte pas a la industrialització i de la capacitat de resposta social que tingué: la creació d'ordes religiosos a la ciutat o inciatives com la del Centre Catòlic, l'aparició d'ateneus i sindicats, l'arribada del primer ferrocarril d'Espanya, l'edició de diaris, l'Eixample d'Emili Cabañes (arquitecte liberal lligat al Centre Catòlic) i de Melcior de Palau, el comerç amb Amèrica, la intensa activitat política: els liberals contra els conservadors, els obreristes contra la burgesia (més tard els del Centre Catòlic contra el Foment Mataroní )... versions sempiternes dels nyerros i els cadells ...o l'elecció de Les Santes com a patrones. Caram, sí que li devem coses al segle XIX, els mataronins!

Vaig veure que enregistraven en vídeo aquest emotiu acte. Si us plau, editeu les imatges perquè ho tinguem sempre present. I per molts anys!

(Teniu el vídeo d'un recent debat a TV Mataró / Maresme Digital TV aquí. Vaig narrar la meva experiència amb Sala Cabañes aquí fa un parell d'anys.)

Avui a mort als 82 anys Miquel Batlle i Roig

2010-06-24T23:47:00.000+02:00

El funeral sera el divendres dia 25 a les 12 del migdia al Tanatori de Mataró
DEP

El Centre Catòlic rep la Medalla d’Or de la ciutat i promou un ball popular

2010-06-18T06:43:00.000+02:00

www.capgros.com
18 de juny de 2010

L'Orquestra Mitjanit protagonitza la festa de divendres a la nit a la plaça de Santa Anna per celebrar els 125 anys de l'entitat
El Centre Catòlic rebrà aquest divendres, dia 18, la Medalla d’Or de la Ciutat, en un acte que tindrà lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament. La jornada també comptarà amb una conferència a càrrec del periodista mataroní Manuel Cuyàs. El mateix divendres a la nit, el Centre ha organitzat una festa com a acte de cloenda de la celebració del seu 125è aniversari (és l’entitat més antiga de la ciutat). Serà a la plaça de Santa Anna amb l’Orquestra Mitjanit, que mescla l’energia d’un grup de rock amb la versatilitat d’una clàssica orquestra de versions. Mitjanit interpreta temes d’Els Pets, Obrint Pas, Troba Kung Fu, Muchachito, Macaco, Madness, Bob Marley, Lax’n’Bustos, Fermin Muguruza, Sau, Antònia Font i un llarg etcetra de grups, especialment dels Països Catalans.

actes d'avui

2010-06-18T06:41:00.000+02:00

A les 20.00 hores al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró

Concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat
Conferència a càrrec de Manuel Cuyàs, periodista

a les 22.30 hores a la Plaça de Santa Anna

Festa: 125 anys Centre Catòlic de Mataró - 10 anys de La SaCa
Concert amb l'Orquestra Mitjanit

Mitjanit es una formació que ha anat guanyant adeptes allà on mostra el seu espectacle , pel seu so , el seu repertori , la seva posada en escena i actitud davant el públic.
Alguns s’atreveixen a definir-la com el nou concepte en grup de versions i orquestres de ball.
I es que podem parlar sinó de fenomen quan s’aconsegueixen mesclar l’energia , la cohesió i la contundència d’un grup rock amb la versatilitat d’una orquestra de versions , i més quan s’estila un compromís tant clar amb la musica dels països catalans
Mitjanit interpreta temes de Els Pets , Obrint Pas , La Troba Kung Fú, Muchachito Bombo Infierno , Esclat , Macaco, Dusminguet, Madness, Bob Marley, Seguridad Social, Skatala, Laxa’n Bustos , Betagarri, Fermín Muguruza, Sopa de Cabra, Dover , Sau , Amparanoia, Dr. Calipso, Antonia Font ... etc

amb la col·laboració del Col·lectiu de Músics del Maresme i la taverna Atzucac
i el patrocini de Caixa Laietana i l'Institut Municipal d'Acció Cultural

Avui lliuren al Centre Catòlic la Medalla d’Or de la Ciutat

2010-06-18T00:20:00.000+02:00

www.totmataro.cat
18 de juny de 2010

Després hi ha festa amb l’Orquestra Mitjanit a la Plaça de Santa Anna
Cugat Comas

La clausura dels 125 anys del Centre Catòlic viurà aquest vespre el seu punt més àlgid amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Ciutat de Mataró a la històrica entitat. Aquesta distinció, la màxima a la que pot aspirar una entitat a la ciutat, va ser otorgada per acord unànime del Ple Municipal i avui s’oficiarà l’entrega en un acte solemne en el transcurs del qual el periodista Manuel Cuyàs oferirà una conferència.

No acabarà aquí la celebració. Per completar el programa d’actes dels 125 anys de l’entitat que presideix Antoni Blanch, així com per festejar la primera dècada de La Saca, l’escola de teatre de Sala Cabañes, hi haurà a la Plaça de Santa Anna, i tocats quarts d’onze, una festa. Actua l’Oquestra Mitjanit, un grup amb la mataronina Georgina Blanch de cantant que ofereixen un espectacle de música catalana i festiva, d’aquí i d’allà, amb mestissatge i rumba, a mig camí de la idolatrada Orquestra Girasol. Els actes del Centre Catòlic van començar la setmana passada amb la conferència ‘Els Origens del Centre Catòlic

El Centre Catòlic de Mataró rep la Medalla de la Ciutat

2010-06-18T00:15:00.000+02:00

www.mmataro.cat
18 de juny de 2010

La façana del Centre Catòlic amb la Sala Cabañes
L’alcalde, Joan Antoni Baron, té previst aquesta tarda fer entrega de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró. La medalla la recollirà Antoni Blanch, president de l‘entitat.

A l’acte també està previst que intervinguin el president de l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedès i el periodista mataroní Manuel Cuyàs que farà una glossa sobre el Centre Catòlic de Mataró.

El Ple de l'Ajuntament va aprovar el passat mes de febrer atorgar aquest reconeixement a l’entitat mataronina donada la transcendència cultural i social de les activitats que porta a terme des de fa més de 125 anys. La proposta es va fer a instància de l’escrit presentat per l’entitat Amics de la Ciutat de Mataró i al qual s’han adherit més 25 entitats de la ciutat.

El Centre Catòlic de Mataró es va fundar l’any 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch i entre els primers membres de l’associació s’hi troben mataronins il•lustres com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell, que va ser el primer president de l’entitat.

En els seus inicis l’associació neix amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l’educació. Durant els seus 125 anys d’història l’entitat ha estat impulsora d’iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts, l’esport, entre d’altres.

Com a fets destacats es poden citar entre molts altres la posada en marxa de l’Escola d’Arts i Oficis; la construcció de la Sala Cabañes en honor a qui va ser president de l’entitat durant 23 anys, Emili Cabanyes; la representació d’Els Pastorets; la creació de l’Orfeó Mataroní o la fundació de l’equip de bàsquet de la Unió Esportiva La Gàbia.

Atorgament de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró

2010-06-18T00:13:00.000+02:00

www.socialistes.cat

18 junio 2010
20 h. Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró (Riera 48).
Acte presidit per l'Alcalde, Joan Antoni Baron a l'entitat que incorpora, entre d'altres, la Sala Cabañes

Comencen els actes de final d’aniversari del Centre Catòlic

2010-06-12T01:33:00.002+02:00

www.totmataro.cat
11 de juny de 2010

Avui conferència de Ramon Rexach i demà missa i concert de la coral
Redacció

El 125è aniversari del Centre Catòlic acaba. I ho fa per la porta gran, amb uns actes de clausura que van començar dimecres amb un ‘Pantalla Oberta’ a la televisió municipal i que s’allargarà fins el cap de setmana que ve, quan el programa agafarà encara més ressò amb la festa ciutadana del divendres 18 com a colofó i la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat a l’entitat, també divendres que ve, com a fita destacada.

Per aquest cap de setmana, però, hi ha altres al•licients i actes amb els que comptar. Avui divendres, l’historiador i triple Premi Iluro Ramon Reixach oferirà a La Saleta de la Sala Cabañes una conferència sobre els ‘Orígens del Centre Catòlic’, relacionant-ho amb el catolicisme social que ha guiat bona part dels seus estudis.
Per demà dissabte hi ha doble cita a la Basílica de Santa Maria. A les vuit hi haurà una eucaristia de celebració del 125è aniversari del Centre i, després, la Coral de la Sala Cabañes dirigida per Laura Martínez oferirà el seu repertori en concert.

El Centre Catòlic inicia els actes de cloenda del seu 125è aniversari

2010-06-11T07:59:00.000+02:00

www.capgros.com
11 de juny de 2010

L'historiador mataroní Ramon Reixach ofereix una conferència sobre la història de l'entitat

per capgros.com
fotos R. Gallofré

El Centre Catòlic acomiada durant els propers dies la celebració del seu 125è aniversari. Els darrers actes arrenquen aquest divendres amb una conferència sobre els orígens de l’entitat, a càrrec de l’historiador local Ramon Reixach (guanyador de tres Premis Iluro), a La Saleta. L’endemà dissabte, a la basílica de Santa Maria, se celebrarà una eucaristia per commemorar l’aniversari, i en acabar la missa, un concert de la Coral de Sala Cabañes. De cara al divendres 18 de juny, el Centre organitzarà una festa a la plaça de Santa Anna amb l’orquestra Mitjanit, i també rebrà la Medalla d’Or de la Ciutat al Saló de Sessions.

El consistori modifica el Reglament de Protocol, Honors i Distincions

2010-05-12T22:42:00.000+02:00

www.mataro.cat
5 de març de 2010

El Cercle Catòlic de Mataró rebrà la Medalla de la Ciutat
El Ple municipal de març va aprovar ahir inicialment la modificació del Reglament de Protocol, Honors i Distincions. Aquesta acció estava recollida al Programa d’Actuació Municipal 2009.

Es tracta d’una sèrie de modificacions en el redactat i articulat del reglament que matisen alguns aspectes i detalls sobre el procediment per atorgar honors i distincions a la ciutat.

Per dur a terme aquestes modificacions es va crear una comissió d’estudi que va elaborar una proposta de nou text. Aquest text es va presentar als grups municipals perquè en 15 dies en fessin les esmenes oportunes. El text final aprovat al Ple conté les esmenes acceptades al grup municipal de CiU, l’únic en presentar-ne.
Les modificacions principals consisteixen en:

- Dividir l’article 11 en dos apartats per encabir l’expressió “ja siguin vius o a títol pòstum” en referència a l’atorgament dels títols de Filla Predilecta o Fill Predilecte de la ciutat, Filla Adoptiva o Fill Adoptiu, Membre de la galeria de mataronins i mataronines il•lustres i la Medalla de la Ciutat.

- Afegir l’expressió “plenament demostrable” i modificar el redactat de l’article 13 que parla sobre els mèrits professionals i personals que fan mereixedor de la concessió del títol de Filla Adoptiva o Fill Adoptiu.

- Afegir al final del redactat de l’apartat 1 de l’article 23 l’expressió “o la seva denegació”.

- Afegir l’expressió “i amb indicació del termini per a realitzar suggeriments o, si és el cas, aportar documentació” al redactat de l’article 23.4.

- Eliminar l’expressió “en vida o a títol pòstum”del nou apartat 6 de l’article 23.

També es modifica l’article 23.3, donant oficialitat a la tasca del secretari dels expedients, substituint el redactat per “l’instructor serà auxiliat per un funcionari municipal que actuarà com a secretari”; i l’article 24, en referència al quòrum necessari per a l’adopció de l’acord de concessió o denegació d’un títol honorífic, de la següent manera.
La tramitació per a l’aprovació definitiva continua amb el període d’exposició pública de 30 dies, un cop es publiqui l’anunci oficial al Butlletí Oficial de la Província.

L’Ajuntament presenta l’estudi de viabilitat del futur complex esportiu de Triangle-Molins

2010-02-28T00:02:00.000+01:00

www.mataro.cat

17 de febrer de 2010

Substituiria la Piscina Municipal i el Palau Municipal d’Esports Josep Mora

L'estudi presenta un possible disseny del futur equipament

El president de l’Institut d’Esports (IE), Ivan Pera, ha presentat avui l’estudi de viabilitat per al complex esportiu que s’ubicaria a la zona del Triangle-Molins. L’estudi ha estat elaborat per l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona.

L’objecte de l’estudi és plantejar la viabilitat d’un nou equipament esportiu que encaixi perfectament en la zona coneguda com Triangle-Molins, compresa entre la Riera de Figuera Major, la Riera de Cirera i la Ronda de Sant Oleguer, i que reculli totes les necessitats esportives que planteja l’Institut d’Esports. En aquest sentit, l’Acord de Govern fixava la necessitat de substituir el Palau Municipal d’Esports Josep Mora per un nou equipament esportiu que pogués acollir també usos de lleure i culturals. L’Acord de Govern també parlava de desenvolupar el Triangle-Molins amb equipaments de ciutat i de proximitat.

Un complex esportiu polivalent amb piscines i dos pavellons

L’estudi planteja la construcció d’un gran complex esportiu que substituiria algunes de les actuals instal•lacions esportives de la ciutat:

- Un espai d’aigua amb 3 piscines i un quart de salut que substituirien les actuals instal•lacions de la Piscina Municipal.

- Dos pavellons connectats destinats majoritàriament al bàsquet que substituirien les instal•lacions actuals del Palau Municipal d’Esports Josep Mora i les pistes del Casal de Joves de la Plaça d'Espanya i que donarien sortida a tots els entrenaments i partits de competició de bàsquet. A més s’hi podrien celebrar actes culturals, musicals, etc.

- Sales d'activitats dirigides i de musculació.

- Espais per a serveis mèdics i atenció a l'usuari.

- Despatxos tècnics i sales de reunions.

- Un espai per a la boxa, en substitució de l'actual gimnàs de boxa del Velòdrom Municipal.

- El complex acolliria també un rocòdrom de competició cobert, annexat a un dels pavellons, i un boulder (espai per entrenaments, escalfament de competició i espai d'ensenyament) al costat,

amb els seus vestidors, sales de magatzems, infermeries, etc.

- Un espai de restauració per a tot l'equipament.

- Un aparcament soterrani.

L’estudi ha estat presentat prèviament al Govern, al Consell Rector de l'Institut d'Esports, a la Comissió Municipal Informativa de Serveis Personals i al Consell Territorial del Pla Integral del Nord.

Aquest és el primer pas del procés per consensuar i definir els usos del futur equipament que anirà a la zona de Triangle-Molins.

El Triangle-Molins tindrà dos pavellons, nova piscina i aparcament soterrat

2010-02-26T00:01:00.000+01:00

La diputació de Barcelona dóna llum verda a la viabilitat d’aquest complex esportiu

per Salva Fernàndez

fotos Jordi Sancliment

El complex esportiu del Triangle-Molins tindrà dos pavellons connectats que substituiran el Josep Mora, tres piscines que rellevaran la Piscina Municipal i aparcament soterrat per donar sortida a tot tipus d’activitats, tant esportives com culturals. Així ho ha anunciat el regidor d’esports, Ivan Pera, en la presentació de l’estudi de viabilitat d’aquest equipament. La diputació de Barcelona ha donat llum verda al que ha de ser un dels projectes més ambiciosos a nivell esportiu de la ciutat. “No és un projecte definit ni tancat, sinó l’inici del camí”, ha puntualitzat Pera. Aquest espai, que en el seu embrió estava destinat a donar sortida a la base de la UE Mataró –abandonant així la Gàbia i el Josep Mora, anirà més enllà amb un espai per a la boxa, que es troba actualment al gimnàs del Velòdrom, i amb una zona pel rocòdrom de competició cobert. A nivell de lleure, el nou espai d’aigua que substitueix la Piscina Municipal, Pera ha dit que aquesta ja “ha donat tot el que havia de donar”, estarà completat amb una sala d’activitats dirigides i de musculació; els dos pavellons connectats serviran també per donar sortida a actes culturals i musicals entre d’altres.

Ivan Pera ha explicat que aquests moviments tenen a veure, també, amb la voluntat en un futur de plantejar-se la zona de la piscina municipal i el velòdrom com a possible emplaçament del proper Teatre de la ciutat. En aquest sentit, Pera ha explicat que el futur del ciclisme en pista dependrà de molts factors: “cal un projecte que garanteixi mantenir el ciclisme, i quan parlo de projectes sempre poso com exemple l’hoquei herba; si té sortida buscarem un nou emplaçament; en cas constrari no construirem una cosa per la que no hi hagi demanda”. Pera ha assegurat que per això estan en contacte amb els equips de ciclisme de la ciutat.

L’estudi de viabilitat ha xifrat en uns 19 milions d’euros el cost del projecte Triangle-Molins. Pera ha destacat positivament la seva ubicació, que tindria un àmbit d’influència de 60.000 persones a la ciutat i que, a més, no començaria de zero. “Calen 4.000 associats per donar embranzida a les instal·lacions relacionades amb l’esport de lleure, de les quals més de 1.000 procedeixen ja d’inici de la Piscina Municipal”. El regidor també ha explicat que diversos operadors s’han interessat pel projecte, que té previst tenir també un espai de restauració per donar cobertura a tot l’equipament. Durant aquest 2010 es vol tenir tancada la proposta de projecte per, si tot anés bé, haver avançat en l’aprovació abans d’acabar el mandat.

La zona dels turons a debat

L’adéu de la UE Mataró del Josep Mora posa sobre la taula què es farà amb els equipaments del pavelló i el Municipal de Mataró. En aquest cas, la zona dels turons on s’havia de construir el nou camp del CE Mataró –deixant lliure definitivament aquell espai- segueix en “stand by”, ja que segons ha explicat Pera “el moment no és l’adequat per tirar-ho endavant”. Després de desgranar tot tipus de dificultats per construir les instal·lacions en aquell espai, el regidor ha admès que tenen “altres idees” en forma de noves ubicacions a la ciutat, tot i que primer volen esperar a que “la situació del CE Mataró es clarifiqui” per saber amb qui haurien de parlar i negociar sobre un altra dels projectes a mig i llarg termini pel que fa a equipaments esportius.

El Triangle-Molins tindrà dos pavellons, nova piscina i aparcament soterrat

2010-02-25T00:00:00.001+01:00

www.capgros.com

17 de febrer de 2010

La diputació de Barcelona dóna llum verda a la viabilitat d’aquest complex esportiu

per Salva Fernàndez

fotos Jordi Sancliment

La zona dels turons a debat

El futur complex esportiu de Triangle-Molins tindrà tres piscines, dos pavellons i un aparcament.

2010-02-21T23:45:00.000+01:00

www.totmataro.cat

18 de febrer de 2010

Substituiria la Piscina Municipal i el Palau Municipal d’Esports Josep Mora

Redacció

La zona del Triangle-Molins tindrà dos pavellons, tres piscines i un aparcament soterrat.El president de l’Institut d’Esports (IE), Ivan Pera, ha presentat l’estudi de viabilitat realitzat per l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona per al complex esportiu que s’ubicaria en aquesta zona de Mataró.

L’estudi planteja la construcció d’un gran complex esportiu que substituiria algunes de les actuals instal•lacions esportives de la ciutat. Es preveu un espai d’aigua amb 3 piscines que substituirien les actuals instal•lacions de la Piscina Municipal, així com dos pavellons connectats destinats majoritàriament al bàsquet que substituirien les instal•lacions actuals del Palau Municipal d’Esports Josep Mora i les pistes del Casal de Joves de la Plaça d'Espanya i que donarien sortida a tots els entrenaments i partits de competició de bàsquet. A més s’hi podrien celebrar actes culturals i musicals.

El complex inclouria, també, un espai per a la boxa en substitució de l'actual gimnàs de boxa del Velòdrom Municipal i un rocòdrom de competició cobert, a més de sales d’activitats, despatxos, serveis mèdics i un aparcament soterrani.

Una necessitat

El projecte recull la necessitat fixada a l’acord de Govern de substituir el Palau Municipal d’Esports Josep Mora per un nou equipament esportiu que pogués acollir també usos de lleure i culturals. L’espai escollit ha estat Triangle-Molins, la zona compresa entre la Riera de Figuera Major, la Riera de Cirera i la Ronda de Sant Oleguer.

El Centre Catòlic rebrà la Medalla de la Ciutat

2010-02-20T00:06:00.003+01:00

www.capgros.com
5 de febrer de 2010

El ple aprova, amb l'abstenció de la CUP, concedir aquest guardó en reconeixement a 125 de trajectòria cultural i social
per J. V.
fotos R. Gallofré

El Centre Catòlic rebrà la Medalla de la Ciutat en reconeixement de la transcendència cultural i social d’una entitat que ha complert 125 anys d’història. Així es va aprovar en el ple de dijous, dia 4, per àmplia majoria i l’abstenció de la CUP, que va voler fer notar d’aquesta manera que continua pendent de resolució el conflicte amb el patrimoni de la Unió de Cooperadors. L’alcalde, en nom del govern, i els caps dels grups de CIU, Joan Mora, i el PPC, Pau Mojedano, van agrair-los la feina feta i elogiar la trajectòria de l’entitat, sense la qual Mataró seria “més pobre, inculta i menys ciutat”, segons va dir Baron.
La proposta de concedir-li al Centre Catòlic la medalla de la ciutat s’ha fet a instància de l’escrit presentat per l’entitat Amics de la Ciutat de Mataró i al qual s’han adherit més 25 entitats de la ciutat. L’alcalde ha explicat en roda de premsa que l’objectiu és celebrar l’acte d’entrega de la medalla abans de l’estiu.

125 anys d’història
El Centre Catòlic de Mataró es va fundar l’any 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch i entre els primers membres de l’associació s’hi troben mataronins il•lustres com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell, que va ser el primer president de l’entitat. Durant els seus 125 anys d’història l’entitat ha estat impulsora d’iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts, l’esport, entre d’altres, entre les quals destaca la representació d’Els Pastorets, la construcció de la Sala Cabañes, la creació de l’Orfeó Mataroní, la fundació de l’equip de bàsquet de la Unió Esportiva La Gàbia o l'escola Balmes.

Medalla per al Centre Catòlic de Mataró

2010-02-19T00:04:00.000+01:00

http://diarimaresme.com

8 de febrer de 2010

Per Redacció

La façana del Centre Catòlic amb la Sala Cabañes | Foto: Jordi Navarro

El Ple de l’Ajuntament va aprovar dijous passat, 4 de febrer, atorgar la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró. La proposta es fa a instància de l’escrit presentat per l’entitat Amics de la Ciutat de Mataró, donada la transcendència cultural i social de les activitats que porta a terme aquesta associació amb 125 anys d’existència, i al qual s’han adherit més de 25 entitats de la ciutat.

Història

El Centre Catòlic de Mataró es va fundar l’any 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch i entre els primers membres de l’associació s’hi troben mataronins il•lustres com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell, que va ser el primer president de l’entitat.

En els seus inicis l’associació va néixer amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l’educació. Durant els seus 125 anys d’història, l’entitat ha estat impulsora d’iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts, l’esport, entre d’altres. Com a fets destacats es poden citar, entre d’altres, la posada en marxa de l’Escola d’Arts i Oficis; la construcció de la Sala Cabañes en honor a qui va ser president de l’entitat durant 23 anys, Emili Cabanyes; la representació d’Els Pastorets; la creació de l’Orfeó Mataroní o la fundació de l’equip de bàsquet de la Unió Esportiva La Gàbia.

El Centre Catòlic de Mataró rebrà la Medalla de la Ciutat

2010-02-18T00:00:00.000+01:00

www.mataro.cat

5 de febrer de 2010

El Ple de l'Ajuntament va aprovar ahir dijous 4 de febrer atorgar la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic de Mataró donada la transcendència cultural i social de les activitats que porta a terme aquesta associació que compta amb 125 anys d’existència. La proposta es fa a instància de l’escrit presentat per l’entitat Amics de la Ciutat de Mataró i al qual s’han adherit més 25 entitats de la ciutat.

El Centre Catòlic de Mataró es va fundar l’any 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch i entre els primers membres de l’associació s’hi troben mataronins il·lustres com Josep Puig i Cadafalch o Joaquim Capell, que va ser el primer president de l’entitat.

En els seus inicis l’associació neix amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l’educació. Durant els seus 125 anys d’història l’entitat ha estat impulsora d’iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts, l’esport, entre d’altres.

Com a fets destacats es poden citar entre molts altres la posada en marxa de l’Escola d’Arts i Oficis; la construcció de la Sala Cabañes en honor a qui va ser president de l’entitat durant 23 anys, Emili Cabanyes; la representació d’Els Pastorets; la creació de l’Orfeó Mataroní o la fundació de l’equip de bàsquet de la Unió Esportiva La Gàbia.

L'acord del Ple serà publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOP). Un cop transcorregut un període de 20 dies, durant els quals es podran presentar al·legacions, l'atorgament de la Medalla serà aprovat definitivament.

El Reglament de Protocol, Honors i Distincions de l'Ajuntament de Mataró, aprovat el 10 de desembre de 1998, especifica que la Medalla de la Ciutat és una manifestació d'agraïment que s'atorga per raó de l'actuació personal o col·lectiva a favor de la ciutat, que hagi tingut un ressò especial o una repercussió notable en els àmbits culturals, artístic, econòmic, social, polític o esportiu.

L'altre Ple de Febrer

2010-02-16T00:00:00.000+01:00

www.totmataro.cat

9 de febrer de 2010

Policia, Joves i Centre Catòlic, representants de la ciutat al Ple

Albert R. Dot

L’aprovació de la concessió de la Medalla de la Ciutat al Centre Catòlic va congregar entre el públic un dels promotors d’aquest reconeixement, Manel Roca i Cuadrada, així com representants oficials de l’entitat com Imma Llorens i Antoni Blanch, antiga i actual President del Centre Catòlic. Durant el punt dedicat a les reclamacions de la Policia, una vuitantena d’agents presents a la sala es van posar drets en senyal de protesta. A més de tots ells, un dels representants del Consell de Joventut, Javier Rodríguez, va llegir un manifest sobre el Pla Jove. Amb tot això, en alguns moments, hi havia dues línies de públic dret a la sala de Plens.

El Centre Catòlic rebrà la medalla de la ciutat

2010-02-15T00:00:00.000+01:00

www.elpunt.cat

9 de febrer de 2010

Mataró

El Ple de l'Ajuntament va aprovar, amb l'única abstenció de la CUP, atorgar la medalla de la ciutat al Centre Catòlic de Mataró, a causa de la transcendència cultural i social de les activitats que porta a terme aquesta associació, que ja ha complert 125 anys. La proposta es fa a instància de l'escrit presentat per l'entitat Amics de la Ciutat de Mataró i al qual s'han adherit més de 25 entitats locals. El Centre Catòlic es va fundar l'any 1884 i és l'entitat més antiga de la ciutat. El seu fundador va ser el Dr. Josep Nunell i Blanch, i entre els primers membres de l'associació s'hi troben mataronins il·lustres com ara Josep Puig i Cadafalch i Joaquim Capell. En els seus inicis, l'associació va nàixer amb l'objectiu d'oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l'educació. Durant aquests 125 anys d'història l'entitat ha destacat, entre moltes iniciatives, per la posada en marxa de l'Escola d'Arts i Oficis; la construcció de la Sala Cabañes, en honor a qui va ser president de l'entitat durant 23 anys, Emili Cabanyes; la representació dels Pastorets; la creació de l'Orfeó Mataroní, i la de l'equip de bàsquet de la Unió Esportiva la Gàbia.

El cel del Cercle Catòlic

2009-11-12T00:20:00.001+01:00

www.elpunt.cat

3 de novembre de 2009

L'entitat de Mataró celebra 125 anys amb un monòleg de Joan Pera i una festa social

MANUEL CUYÀS

L'edifici del Cercle Catòlic, amb la Sala Cabañes, a la Riera de Mataró.

Foto: LLUÍS MARTÍNEZ.

El Cercle Catòlic de Mataró va complir diumenge, dia de Tots Sants, cent vint-i-cinc anys, i l'efemèride es va celebrar amb una vetllada teatral i cívica a la Sala Cabañes, la seva seu social. Parlar del Cercle Catòlic de Mataró és fer-ho de l'entitat cultural que més gent aplega de la ciutat. Passen els anys i, en comptes de minvar, la massa humana que s'hi belluga augmenta i augmenta. Té tanta gent que quan l'elenc teatral munta una obra sempre hi surten més figurants del compte perquè el director no es veu amb cor de dir no als aspirants de totes les edats que volen tenir-hi un paper.

L'obra teatral més celebrada de la Sala Cabañes és els Pastorets, que fa prop de cent anys que es representa. Els Pastorets de la Sala Cabañes de Mataró no han patit mai cap crisi. Ja pot sortir el cine sonor, el cine en color, el cine en tres dimensions o les consoles de matar marcians; ja pot la societat fer-se laica per voluntat o per decret: el drama religiós que presenta el naixement de Jesús i la lluita entre les forces del bé i del mal segueix com el primer dia, representant-se entre decorats de paper.

A Mataró han desaparegut en cent anys les entitats que vostès vulguin comptar. El Cercle Catòlic, que a més a més disposa de sales de lectura, de jocs, de reunions, de puntes de coixí i una pista de bàsquet atropellada però mítica té una salut que fa enveja. Només la colla castellera Capgrossos sembla, per ara, que sigui capaç de sumar anys i anar cobrint els relleus generacionals.

A Mataró, ciutat on res perdura, el Cercle Catòlic, els Pastorets i els Capgrossos són fenòmens que mereixerien un estudi. De fet, el Premi Iluro d'aquest any, instituït per Caixa Laietana, i fallat divendres passat en una cerimònia encapçalada pel president José Montilla, va guardonar una obra que d'alguna manera parla del Cercle Catòlic, segons vam entendre de les paraules del seu autor. Per cert, i ja que parlem del Premi Iluro: un altre any, com era costum fins ara, l'organització hauria de procurar que el membre del jurat que fa el comentari dels treballs presentats sigui algú que se'ls hagi llegit. Va fer l'efecte –un mal efecte que no es pot fer extensiu als seus companys de qualificació– que el senyor Pladevall només havia fullejat les obres presentades i que la guanyadora no s'enduia el premi per mèrits propis sinó, tal com va repetir dues vegades, perquè tenia vuit-centes pàgines i pesava molt. Es decideix a pes, el Premi Iluro?

Érem a la Sala Cabañes, diumenge. La representació teatral va anar a càrrec de Joan Pera, tot sol dalt de l'escenari. Joan Pera –que bo que és Joan Pera, quin domini de l'escenari– es va formar a la Sala Cabañes i al Cercle Catòlic de Mataró com altres actors d'anomenada. Ara penso en Boris Ruiz i en Jordi Bosch. Pera va explicar quatre acudits i va fer alguns jocs de paraules amb intenció que van ser molt celebrats per la concurrència però que si els hagués dit fa cinquanta, seixanta i no diguem cent vint-i-cinc anys en aquell escenari hauria estat expulsat del teatre o hauria estat severament amonestat per mossèn Plandolit, el consiliari més famós del Cercle.

Al final hi va haver uns discursets. Un, a càrrec d'Imma Llorens, que va llegir un escrit del seu pare, un dels històrics de la casa; un altre de l'alcalde, Joan Antoni Baron, i un altre de l'actual president de la casa que ens acollia, Antoni Blanch. Tots es van remuntar a cent vint-i-cinc anys enrere per dir que el Cercle havia estat fundat amb la intenció de formar la joventut en els valors de la convivència, la solidaritat, aquestes coses que es diuen ara. Home: el Cercle Catòlic es va fundar en aquell moment i no en un altre per formar els joves obrers i redimir els adults que es gastaven els diners a la taverna segons els principis més estrictes del catolicisme inspirat llavors per la Rerum Novarum (una encíclica papal). Sí, algú va esmentar-ho, però mig de passada. El laïcisme actual té tanta força i prestigi que manifestar professió de fe religiosa es veu que incomoda fins i tot el Cercle Catòlic, i els seus responsables acaben parlant de l'entitat com si fos una ONG d'ara mateix. Pobre mossèn Plandolit, si ho veia. Al final de tot del seu discurs, Antoni Blanch va tenir un record pels presidents que l'han precedit i els que ja han mort. D'aquests va dir allò que es diu ara dels difunts als funerals: «Sigueu on sigueu, us recordem.» Què vol dir «sigueu on sigueu»? Que no són al cel?

El Platges s’emporta el derbi maresmenc

2009-11-04T00:01:00.003+01:00

www.totmataro.cat

2 de novembre de 2009

El Platges guanya el derbi comarcal davant el CB Arenys per 70 a 86

Redacció

El Platges segueix intractable i es va emportar el derbi maresmenc a la pista de l’Arenys de Mar davant el cuer de la categoria. Tot i aquest últim detall, s’ha de dir que l’Arenys compta amb una bona plantilla i amb jugadors de la talla de Dani Pérez i Albert Berenguer que anys enrere jugaven a l’ACB.

El conjunt groc en línies generals va fer un dels partits més complets dels que ha fet fins ara, i va fer un primer i un tercer quart sensacionals que van derrocar totes les esperances locals. L’holandès del Platges Remon Van de Hare amb 17 punts va ser el màxim anotador del matx.

ARENYS – PLATGES 70-86

PLATGES MATARÓ: Jordi Ventura (13), Llorens Mons (10), Jan Kalina (7), Paco Hernandez (5), Remon Van der Hare (17) cinc inicial; Jaume Solans (6), Juan Antonio Jobacho (13), Jaume Sole (2), Ignasi Ariño (9), Jacob Molina (4).

MARCADOR: 13-21, 33-41, 42-63, 70-86.

Acte del 125è aniversari del Centre Catòlic

Aquest diumenge passat i en motiu del 125è aniversari del Centre Catòlic Mataró la pista de la Gàbia va acollir dos partits de bàsquet on es va poder vure el futur i el passat de la UE Mataró. Primer els jugadors de l’escola de bàsquet de la UEM van demostrar que el futur de l’entitat està assegurat i en bones mans.

Després d’això va arribar el plat fort amb el partit de veterans entre un combinat d’ex-jugadors de la UEM, davant un altre d’ex-jugadors catalans referents del món del bàsquet. Els assistents a l’acte van poder veure ex-jugadors de la talla de Josep Mª Margall, Quique Andreu, Julian Ortiz, Joan Montes, Javi Mendiburu, Jordi Darde, i velles cares conegudes de la UEM com Oscar Jordà, Juan Carmona, Sergio López, Joan Ribas, Jiménez, Jordi Companys, Pep Llibre, Agustí Comas. Finalment el combinat català va superar al de la UEM per 88 a 89.

Cinquanta anys de Premi Iluro

2009-11-04T00:00:00.000+01:00

Joan Antoni Baron

Mataró

Ahir es va celebrar el tradicional acte d’entrega dels Premis Iluro de monografia històrica que té instituïts la Fundació Caixa Laietana. En Ramon Reixach va ser, i ja en van tres en cinc anys, el guanyador d’aquesta edició amb un treball de tres volums sobre els moviments socials catòlics a Mataró. Passa això curiosament la mateixa setmana que l’Ajuntament entrega la Medalla de la Ciutat a les monges de l’Hospital i que el Cercle Catòlic d’Obrers celebra el seu cent vint-i-cinquè aniversari.

S’escau aquest any el cinquantenari d’aquest prestigiós premi que al llarg de tots aquests anys ha acumulat un gruix fenomenal de coneixements històrics i socials sobre la ciutat i la comarca. Perquè, i molt més enllà dels treballs premiats, el premi Iluro ha esperonat a centenars d’historiadors a treballar pel coneixement profund de la història de Mataró i del Maresme. No és d’estranyar que molts opinin que la ciutat i la comarca són uns dels territoris del nostre país més ben estudiats des del punt de vista històric.

L’acte, que va ser presidit pel president Montilla, va omplir a vessar l’Ateneu Caixa Laietana del carrer de Bonaire, amb mossèn Antoni Pladevall de president del jurat –en substitució per malaltia del doctor Jordi Nadal, del qui varem trobar a faltar el fi estilet dialèctic amb el que disseccionava els treballs i els autors- i va ser glosat per en Joan Giménez. Aquest mateix, amb en Pere Tió, són els autors del llibre que s’ha publicat sobre els cinquanta anys del premi. Il•lustrat amb les fotografies d’en Ramon Manent, el llibre fa un extens recorregut per la història entrellaçada de Mataró i el Maresme i el Premi Iluro. Com escrivia Pierre Vilar: “Las història de la història seria l’exercici històric més fructífer que hom podria proposar-se”.

O com escriu en Joan Giménez: “És sobre el coneixement i la reflexió d’aquests referents històrics –que constitueixen les nostres arrels com a poble i com a ciutadans- que estem en condicions òptimes per albirar el futur que cal construir per a les generacions que ens seguiran sota el mateix sol que ens il•lumina i sobre la mateixa terra que ara trepitgem”.

Centre Catòlic, 125 anys mirant el futur

2009-11-03T00:00:00.001+01:00

www.capgros.com

30 octubre de 2009

L'entitat està d’aniversari i organitza una festa per reivindicar-se com l’entitat més antiga de la ciutat i donar a conèixer les seves instal

per V. B.

fotos arxiu

El Centre Catòlic mira el futur mentre celebra haver arribat als 125 anys de vida. Per fer-ho, ha organitzat un seguit d’actes que es concentraran principalment el diumenge 1 de novembre. L’entitat, la més antiga de la ciutat, es va fundar una diada de Tot Sants de 1884. Durant el dia 1, s’han organitzat diverses jornades de portes obertes a les instal•lacions del centre, les seves dependències socials, l’escola Balmes, la pista esportiva de Gàbia i el teatre de Sala Cabañes. En el camp esportiu, hi haurà diverses exhibicions de bàsquet, amb partits a càrrec de l’equip infantil de l’Unió Esportiva i dels veterans de la formació. La festa també sortirà al carrer, concretament a La Riera, amb una Mostra de puntes de coixí. L’objectiu, en aquest sentit, és donar a conèixer l’escola de puntes de coixí que el centre ha creat en els darrers temps. Les activitats al carrer també permetran assistir a l’estrena de la sardana Les pedretes dels Pastorets de Mataró, composada per Pere Gonzàlez i Xandri Montasell en motiu del 125è aniversari.

A la tarda, sala Cabañes acollirà l’acte central, amb parlaments dels responsables del centre, que precedirà la representació de Partint Peras, a càrrec del popular actor mataroní Joan Pera. El programa d’actes, que va començar el passat dissabte, dia 24, amb un sopar d’antics alumnes de l’escola Balmes, es tancarà el dia 7 de novembre amb l’espectacle Clònica d’humor, a càrrec de Pep Plaza, actor mataroní que s’ha fet popular amb les seves imitacions a Crackòvia i que forma part, com tants altres, de la cantera de Sala Cabañes.

cap de setmana d'aniversari

2009-11-01T00:00:00.001+01:00

www.uemataro.net

30 octubre de 2009

Aquest cap de setmana el Centre Catòlic es vesteix de llarg per celebrar el seu 125è Aniversari, amb un seguit d’actes commemoratius els qual podeu consultar a traves d’aquest enllaç. I l’Esportiva s’adhereix a aquestes celebracions amb dos actes que tindran lloc aquest diumenge pel matí a la pista de La Gàbia, amb dos partits que volen simbolitzar el futur i el passat del nostre club, doncs a les 10 del matí tindrem un partit dels més menuts de l’entitat com son els esportistes de l’Escola de Bàsquet i a les 12 del migdia una representació d’exjugadors de l’esportiva s’enfrontarà a un combinat de exjugadors catalans amb un passat rellevant en el món de la cistella.

Però això no atura l’activitat regular de cada cap de setmana i demà dissabte el Sènior femení del Platges de Mataró ha de rebre al Palau a les 6 de la tarda, al Stadium Casablanca de Saragossa, equip que es troba a una victòria de les nostres, pel que en superar a les aragoneses ens situaria en una còmoda posició en la classificació.

I també demà dissabte a les 6,30 de la tarda a la veïna població de Arenys de Mar, el Sènior masculí de lliga EBA, s’enfrontarà en el derbi comarcal al equip d’aquesta localitat, que es troba en la darrera posició de la classificació, ocupant un lloc fictici al seu potencial esportiu i es que l’Arenys a perdut els quatre encontres disputats, però tots ells per mínimes diferències i en els darrers instants del partit, pel que de segur serà un difícil contrincant pels nostres jugadors.

125 anys de Centre Catòlic i una reivindicació

2009-10-31T00:00:00.000+01:00

www.totmataro.cat

29 octubre de 2009

L’entitat es dóna un any per arribar a un acord i vol noves instal·lacions per l’any 2016

Cugat Comas

Foto: Xènia Sola

“El Centre Catòlic de Mataró està de moda , bé potser més que el Centre en sí, les seccions que formen aquesta Entitat”. És la frase d’Antoni Blanch, el President del Centre Catòlic, quan va presentar el programa d’actes del 125è aniversari de l’entitat. Sí, una entitat històrica que segueix vitalista, que en motiu del seu aniversari regala a la ciutat un diumenge ple d’actes, una nova sardana i posa sobre la taula un debat massa cops ajornats: el de les noves instal·lacions de l’entitat.

El del 125è aniversari del Centre Catòlic no serà un diumenge qualsevol. I no només perquè s’escaigui en Tots Sants, perquè en aquests cinc quarts de segle l’entitat hagi crescut fins a esdevenir una de les principals de la ciutat i segurament la més antiga o pel carismàtic i especial programa d’actes que es planteja. Aquest diumenge no és un dia qualsevol. A més de ser un dia de molta gresca a les instal·lacions del Centre Catòlic i a la Riera, just a l’alçada de l’illa on s’hi troba la Gàbia, la Sala Cabañes i l’escola Balmes, des de la presidència de l’entitat s’ha optar per fer visible, en tan assenyalada data, una reivindicació: la de les noves instal·lacions.

Cal començar, però, per la gresca i anar després al reclam. Sembla la màxima amb la que el President del Centre Catòlic va presentar en societat els actes de diumenge, fa una setmana. “Volem convidar tot Mataró a participar de la festa” va dir Blanch i per això s’han programat un seguit d’actes. Durant el matí hi haurà jornada de portes obertes i partits de bàsquet. També s’aprofitarà per presentar l’última incorporació al Centre Catòlic, la secció de Puntes de Coixí anomenada “Els Gramenets” i al migdia hi haurà sardanes, amb una ballada ben especial.

Les Pedretes fetes Sardana

I és que la ballada a càrrec de la Cobla Iluro té un al·licent especial. Quan arribi l’hora de l’última interpretació s’estrenarà en primícia mundial la sardana del “Ball de les Pedretes”, una de les cançons més conegudes dels Pastorets. És obra de Pere Gonzàlez i Xandri Montasell que han fet equip per a l’ocasió. “Feia temps que tenia ganes de fer-la, és una manera de donar prestigi als Pastorets i donar-los a conèixer a través de la sardana” va dir Gonzàlez, “jo ja coneixia Les Pedretes i va ser fàcil posar els llargs i els curts, l’han escoltada balladors i sardanistes i tots han dit que triomfarà” va dir l’altre compositor, Xandri Montasell.

L’altre gran acte de la celebració és l’acte que se celebrarà a les set de la tarda a la Sala Cabañes. S’hi haurà d’accedir per invitació fins a l’esgotament de l’aforament i serà l’acte central de la celebració. Comptarà amb la representació de l’obra de teatre ‘Partint Peres’ amb el cèlebre actor mataroní Joan Pera donant llustre a la celebració del Centre Catòlic.

La relació d’actes programats arriba al cap de setmana que ve quan un altre il·lustre mataroní, Pep Plaza, actuarà a Sala Cabañes amb el seu nou espectacle, ‘Clònica d’humor’.

Vella reivindicació, nou impuls

La celebració dels 125 anys no passa per alt el gran cavall de batalla del Centre Catòlic els seus darrers temps, la reivindicació de noves instal·lacions. Antoni Blanch va assegurar, en la roda de premsa de presentació de la celebració, que el Centre Catòlic té “necessitat urgent de nous espais, necessitem sales d’assaig en condicions , magatzems, sales de reunions, més vestidors i sales de gimnàs per a l’esportiva, una Gàbia nova, millors instal·lacions per a l’escola , un teatre nou i una o dues sales de format més reduït, en definitiva necessitem un Centre nou, que estigui a l’alçada de tot el seu equip humà, un Centre del segle XXI, nosaltres tenim l’espai i les persones ara el que falta es arrodonir totes les converses encetades amb l’ajuntament”.

Des del Centre Catòlic, doncs es passa la pilota que ja fa temps que s’enlaira a la teulada de l’Ajuntament. Des del CC es vol arribar a un consens a la sala de sessions de la Casa Gran per desencallar la gran operació urbanística que queda per fer al centre de la ciutat. En aquest sentit, el “nosaltres tenim l’espai” de Blanch sembla posar sobre la taula –i per tant desencallar un tema que s’arrossega– els terrenys de la Unió de Cooperadors, a tocar de La Presó, just davant el Centre Catòlic, una propietat en litigi entre els propis cooperadors que “l’ocupen” i el patronat de la Sagrada Família, del propi Centre Catòlic, que se n’erigeixen com a propietaris legals.

La gran novetat posada sobre la taula pel CC són les dates: volen un acord en l’any del seu aniversari i les noves instal·lacions pel 2016. Blanch va apuntar que “són temps difícils però el millor regal que ens podríem fer tots plegats és tenir sobre la taula el projecte acabat de les nostres noves instal·lacions aquest any. Des que es va signar el conveni amb l’ajuntament pot semblar que no haguem fet res, però tampoc no es així”, va dir.

El Centre Catòlic, encoratjat en el seu aniversari, diu que buscarà “mecenatges, protectors, patrocinadors, benefactors, intentarem implicar la societat civil i econòmica de la ciutat que hi vulgui participar”, però reclama “implicació total de la classe política local”. S’acosta més diàleg, més 2010 i més 2016. Però l’únic segur, de moment, és que aquest diumenge, abans que res, toca festa.

PROGRAMA D’ACTES

Portes obertes

Durant tot el matí se celebrarà una jornada de portes obertes a totes les istal·lacions del Centre Catòlic.

Bàsquet

10 del matí. A la pista de la gàbia se celebraran partits de bàsquet, amb jugadors de l’escola i dels veterans.

Puntes de coixí

A partir de les deu del matí. Presentació de la nova secció de l’entitat, “Els Gramanets”.

Ballada de sardanes

A les 12. Amb la Cobla Iluro i estrena de la sardana amb “El Ball de les Pedretes”.

Acte commemoratiu

18h. Acte dels 125 anys del Centre Catòlic i representació de ‘Partint Peres’ a càrrec de Joan Pera. (Entrada per invitació).

L’Escola Balmes

Porta més de 100 anys dedicada a l’educació i ho va celebrar el cap de setmana passat amb una “Festassa”. Es tracta d’una escola concertada amb oferta docent en educació infantil, primària i està vinculada a l’Escola Freta per cursar l’ESO, el batxillerat i cicles formatius. “L’objectiu és formar persones, amb valors, alumnes responsables i amb criteri”.

Unió Esportiva

La secció esportiva del Centre Catòlic de Mataró va ser fundada el 1927 i és una de les escoles de bàsquet més antigues de Catalunya. Té més de 300 inscrits i ha convertit històricament Mataró en un dels bressols més importants del basquetbol a nivell de Catalunya i Espanya. La Unió Esportiva és, a més, el principal club esportiu de la ciutat.

Sala Cabañes

El particular “temple” del Centre Catòlic com a equipament i la secció teatral de l’entitat. Es tracta del principal actiu del Centre Catòlic, amb centenars de persones de tota la ciutat fent-hi vida i participant sobretot d’Els Pastorets de Mataró, l’obra del Nadal a Catalunya que a més és Patrimoni Cultural de la Ciutat. El teatre és, a més la principal instal·lació de l’illa del Centre Catòlic, la joia de la corona i a més la pedra de toc per qualsevol operació urbanística en la que es pugui involucrar l’entitat i l’Ajuntament. És, a més, juntament amb el local de la Unió de Cooperadors, els principals arguments per a una negociació per a les futures instal·lacions del Centre Catòlic a l’illa que ara ja ocupen les seves instal·lacions.

El Centre Catòlic vol tenir definit el seu projecte de remodelació el 2010

2009-10-30T00:00:00.002+01:00

www.capgros.com

23 octubre de 2009

Reclama que tots els partits ‘es facin seu’ el projecte, que inclou la creació d’un nou teatre, i espera que també s’hi impliqui la societat civil

per V. B.

fotos R.Gallofré

'Si tots els partits polítics, i tota la ciutat, no es fa seu el projecte, aquest mai tirarà endavant', explica Blanch

La Dada

1.200

El nombre de persones que formen part de l'entitat, en les seves diferents branques

Els actes del 125è aniversari

El Centre Catòlic mira el futur mentre celebra haver arribat als 125 anys de vida. Per fer-ho, ha organitzat un seguit d’actes que es concentraran principalment el diumenge 1 de novembre, el dia de l’aniversari. Hi haurà una jornada de portes obertes a les instal•lacions del centre, les seves dependències socials, l’escola Balmes, la Gàbia i Sala Cabañes, així com diverses exhibicions de bàsquet a càrrec de l’equip infantil i el de veterans. La festa també sortirà al carrer amb una Mostra de puntes de coixí i amb l’estrena de la sardana Les pedretes dels Pastorets de Mataró, composada per Pere Gonzàlez i Xandri Montasell. A la tarda, sala Cabañes acollirà l’acte central, amb parlaments dels responsables del centre, que precedirà la representació de Partint Peres, a càrrec del popular actor mataroní Joan Pera. El programa d’actes, que comença aquest dissabte, dia 24, amb un sopar d’antics alumnes de l’escola Balmes, es tancarà el dia 7 de novembre amb l’espectacle Clònica d’humor, a càrrec de Pep Plaza, actor mataroní que s’ha fet popular amb les seves imitacions a Crackòvia i que forma part, com tants altres, de la cantera de Sala Cabañes.

Posar fil a l’agulla, d’una vegada per totes, al projecte de remodelació del Centre Catòlic, que haurà d’incloure la construcció d’un nou recinte per a la Sala Cabañes i la renovació de les instal•lacions de la Unió Esportiva i de l’escola Balmes. Aquest és l’objectiu que s’ha marcat per a l’any que ve el Centre, l’entitat més antiga de la ciutat i que es troba immersa en la celebració del seu 125è aniversari. L’objectiu dels seus responsables és que, al llarg del 2010, es rubriqui un acord amb l’Ajuntament per definir sobre paper el projecte de remodelació i, sobretot, les vies per a executar-lo. Tot plegat amb el desig que, l’any 2016, el Centre hagi pogut deixar enrere les seves obsoletes instal•lacions actuals i ja en pugui gaudir de les noves, adequades al volum de gent que mou l’entitat, unes 1.200 persones en les seves diferents branques.

“Si tots els partits polítics, i tota la ciutat, no es fa seu el projecte, aquest mai tirarà endavant”, explica el president del Centre Catòlic, Antoni Blanch. Des de finals de 2005, quan va sortir a la llum els esbossos del primer projecte de remodelació, la situació s’ha estancat força. Tot i així, Blanch assegura que porten temps mantenint converses a diverses bandes amb l’Ajuntament, i destaca que l’actual projecte que tenen en ment els responsables del Centre, tot i que encara no en vol desvelar els detalls, és força diferent al de fa quatre anys. Llavors es contemplava un teatre soterrat, fet que amb el temps pràcticament s`ha descartat a causa de l’elevat cost que suposaria l’operació. Blanch assegura que comprenen que la situació econòmica actual “és delicada”, però també constata que l’operació “no hauria de suposar una despesa molt considerable” per al Govern. A més, té clar que des del primer moment buscaran “mecenatge i patrocinadors” per a finançar el projecte. “Mai hem fet soroll, mai no hem demanat res més del que tenim, però creiem que ara cal un pas endavant, perquè amb les instal•lacions actuals no podem seguir gaires anys més”, afegeix. Un dels punts a tenir en compte en aquesta operació, a més, serà l'opinió de la Unió de Cooperadors, que reclamen la propietat històrica del Pati del Cafè Nou, espai clau en tot el procés de reordenació urbanística que comportaria el projecte del Centre Catòlic.

Quatre vèrtexs

El Centre Catòlic ha quedat petit per donar cabuda a tota l’activitat que s’hi produeix. Per un costat, Sala Cabañes, la secció teatral del centre, que inclou l’escola de teatre de La Saca. Mou unes 500 persones, un gran potencial humà que ara mateix no disposa dels equipaments necessaris. Els assaigs a la biblioteca o a la sala del televisor, així com el material escènic emmagatzemat en espais d’arreu de la ciutat són només alguns exemples de com de petit s’ha quedat l’equipament. Després, hi ha la Unió Esportiva Mataró, fundada l’any 1927, que compta amb uns 300 esportistes i que s’ha convertit en un referent dins del bàsquet estatal. La seva pista, La Gàbia, és ben emblemàtica, però com diu Blanch “està a les últimes”. L’encaix de les instal•lacions esportives serà una de les claus del futur projecte de remodelació de l’entitat. La tercera pota és l’Escola Balmes, un centre privat concertat amb més de 100 anys d’història, que compta amb 250 alumnes i que també es veurà afectada en el cas que l’entitat arribi a un acord amb l’Ajuntament per a la remodelació. La incorporació més recent és l’Escola de puntes de coixí, per acabar de conformar els quatre vèrtexs del Centre Catòlic.

La festassa de la Balmes

2009-10-27T00:27:00.001+01:00

El dissabte 24 d'octubre , a partir de 2/4 de 10 de la nit un centenar de persones la majoria ex-alumnes es varen reunir al Casal Aliança per recordar vells temps.
A la trobada també hi varen assistir alguns dels professors de l’època com algun dels actuals així com els directors que porten l’escola actualment i la neta del senyor Benet
Tal com deien alguns del assistents al acte , recordar es bo i malgrat els mètodes tots reconeixent que la seva etapa a l’escola de Cal Senyor Benet els va marcar per sempre.
Els organitzadors de l’acte Manuel Pigem i Xavi Pascual també han editat una revista per commemorar l’efemèride.
Esperem que aquesta sigui l’inici de mes trobades d’antic alumnes.

PROGRAMA D'ACTES

2009-10-25T23:37:00.001+01:00

Dia 24 d'octubre de 2009

a les 21:30 hores La festassa de la Balmes Sopar d'antics alumnes de l’Escola Balmes al teatre del Casal Aliança Preu 2O euros Més informació: balmes@msespectacles.com

Dia 1 de novembre de 2009

a partir de les 10 del matí

Jornada de portes obertes de les instal·lacions del Centre Catòlic dependències socials, Escola Balmes, Gàbia, Sala Cabañes

a les 10 del matí, a la pista de la gàbia Partits de bàsquet :Escola de bàsquet Equips de veterans

a les 10 del matí, a la Riera
Mostra de puntes de coixí i presentació de la nova secció de l'entitat, "Els Gramanets"

a les 12 del migdia, a la Riera Ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Iluro
estrena de la Sardana
"El Ball de les pedretes" de Els Pastorets de Mataró

a les 6 de la tarda, al teatre Sala Cabañes Acte commemoratiu dels 125 anys i tot seguit Representació de "Partint Peres" a càrrec de Joan Pera. (entrada per invitació fins a esgotar l’aforament del teatre)

Dia 7 de novembre

a les 21:30 hores, al teatre Sala Cabañes
"Clònica d'humor" a càrrec de Pep Plaza. Direcció musical de Pep Sala. Preu de les localitats llotges i platea 15 € i amfiteatre 12 € Informació i reserva al telèfon 93.790.12.13 de 17 a 20 hores.

Centre Catòlic de Mataro La Riera 110-120
08301 Mataró
telf. 93.790.32.98centrecatolicdemataro@gmail.com

125 anys centre catòlic de mataró : 1 de novembre de 2009

2009-10-23T00:12:00.000+02:00

Centre Catòlic, 125 anys mirant el futur

2009-10-01T00:02:00.000+02:00

Centre Catòlic, 125 anys mirant el futur

www.capgros.com
30 octubre de 2009

L'entitat està d’aniversari i organitza una festa per reivindicar-se com l’entitat més antiga de la ciutat i donar a conèixer les seves instal

per V. B.
fotos arxiu

El Centre Catòlic mira el futur mentre celebra haver arribat als 125 anys de vida. Per fer-ho, ha organitzat un seguit d’actes que es concentraran principalment el diumenge 1 de novembre. L’entitat, la més antiga de la ciutat, es va fundar una diada de Tot Sants de 1884. Durant el dia 1, s’han organitzat diverses jornades de portes obertes a les instal•lacions del centre, les seves dependències socials, l’escola Balmes, la pista esportiva de Gàbia i el teatre de Sala Cabañes. En el camp esportiu, hi haurà diverses exhibicions de bàsquet, amb partits a càrrec de l’equip infantil de l’Unió Esportiva i dels veterans de la formació. La festa també sortirà al carrer, concretament a La Riera, amb una Mostra de puntes de coixí. L’objectiu, en aquest sentit, és donar a conèixer l’escola de puntes de coixí que el centre ha creat en els darrers temps. Les activitats al carrer també permetran assistir a l’estrena de la sardana Les pedretes dels Pastorets de Mataró, composada per Pere Gonzàlez i Xandri Montasell en motiu del 125è aniversari.

A la tarda, sala Cabañes acollirà l’acte central, amb parlaments dels responsables del centre, que precedirà la representació de Partint Peres, a càrrec del popular actor mataroní Joan Pera. El programa d’actes, que va començar el passat dissabte, dia 24, amb un sopar d’antics alumnes de l’escola Balmes, es tancarà el dia 7 de novembre amb l’espectacle Clònica d’humor, a càrrec de Pep Plaza, actor mataroní que s’ha fet popular amb les seves imitacions a Crackòvia i que forma part, com tants altres, de la cantera de Sala Cabañes

75 anys aixecant el teló : “1993 : Josep M de Ramon “Els reis m’han portat una carrossa”

2009-02-16T00:00:00.001+01:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

“Els reis m’han portat una carrossa”

Jordi Portals
Foto Toni Canal
Crònica de Mataró
12 de gener de 1993

Entrevista a Josep M. De Ramon
Dissenyador de la nova carrossa de la Cavalcada de Reis.

Bona part dels milers de mataronins que van envair , com cada any , els carrers de la ciutat durant la tradicional Cavalcada de Reis , van descobrir que hi havia una novetat important. Efectivament , aquest any hi havia una carrossa nova dins la llarga comitiva. Una caseta , regals que pujaven i baixaven , fum ... Parlem amb el seu creador , Josep M de Ramon.

Josep Maria de Ramon és un mataroní absolutament introduït en el món de la cultura de la ciutat. Des dels set any ha participat actuant , dirigint o fent tota mena de feina en la major part de les activitats de la Sala Cabañes. Dirigeix Els Pastorets. També col·labora des de dins en la preparació de Les Santes i el Carnestoltes . Porta a més , la direcció de la Cavalcada de Reis de Mataró. I aquest any n’ha dissenyat la nova carrossa.

Don sorgeix la idea de fer una carrossa nova ?

Des de la Comissió de la Cavalcada ens vam adonar que calia replantejar la desfilada, perquè lluís al màxim. Calia donar-li nous aires, perquè , per exemple , carrosses com el tren , l’oca o el vaixell , fetes amb elements que eren molt espectaculars quan es van construir , ara eren força estàtiques. Calia major dinamisme . I una mica de rebot , ja que per manca de temps no se li podia encarregar a ningú més , em vaig trobar dissenyant la nova carrossa.

La carrossa nova aporta aquest dinamisme de que parlava ?

Si. Vaig partir del fet que havia de ser una carrossa on hi passés alguna cosa, que donés joc. La idea és simple : una delegació reial del Pol Nord , que viu en un iceberg , rep les cartes dels nens i prepara els regals.

Molta gent comentava que no havia tingut temps de veure tot el que hi havia a la carrossa ...

Aquesta és la idea . que la gent es quedi sense veure alguna cosa. Que tot tingui vida. Preteníem que fos una carrossa que de lluny no s’identifiqués clarament , que s’acostés. Aleshores , en tenir-la davant , com que tot és ple i en moviment sempre s’escapa alguna cosa.

Per aquells que no hi van veure tot el que hi havia, doncs , com és aquesta carrossa , que hi ha ?

La podem dividir en tres zones ben diferenciades : la part frontal és la de rebuda de les cartes dels nens , i al mig on hi ha la caseta i la forja , on es preparen els regals. I la part del darrera és una muntanya , però una muntanya que té vida que treu fum , que és un personatge.

És gaire difícil bastir una carrossa ?

La veritat és que no és molt senzill , si es vol fer una cosa que duri. Requereix , a més , una inversió forta, perquè cal bastir tot l’esquelet d’un camió, i per tant s’ha de fer a consciència. Jo professionalment em dedico al disseny d’estampats, i abans havia treballat al conegut tallers de decorats del Mestre Ciudad. Amb aixó no vull dir que no ho hagués pogut fer ningú més, però si que aquest no és un tema d’aficionats.

Canviem de tema. Els Pastorets , les obres de la Sala Cabañes , Les Santes ... Com es pot estar a tot arreu ?

A mi m’apassiona tot aquest món de l’espectacle. Des que de petit vaig entrar a la Sala Cabañes l’he anat coneixent. He fet cursets de direcció , de vestuari i maquillatge , he fet decorats. M’agrada participar des de dins i disfruto treballant perquè la gent disfruti Ara mateix veig aquesta carrossa com un fill meu. Els Reis han estat esplèndids amb mi aquest any : m’han portat una carrossa.

Finalment , l’any vinent veurem novetats a la Cavalcada ?

Lògicament no hi haurà una nova carrossa , perquè l’economia no ho permet , però de ben segur seguirem aquesta línea de dinamització de la Cavalcada, per fer-la més viva. I tot i que és aventurat , no descarto que els Reis d’aquí dos anys ens portin un regal tan maco com el d’aquest Nadal.

75 anys aixecant el teló : “1985 : Josep Fradera i Soler Autor de "Proveïdor de la Reial Casa"

2009-01-28T00:00:00.001+01:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Cronica de Mataró
8 de juny de 1985

tribuna
Josep Pradera i Soler Autor de "Proveïdor de la Reial Casa"

El proppassat dia 24, tingué lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament la presentació de la col·lecció de llibres "Caps de Bou", encetada pel Patronat Municipal de Cultura, dels quals fins al present s'han publicat dos títols: "Lo llibre de l'Infantesa" de Thos i Codina (ef. facsímil) i el número 2 "Proveïdor de la Reial Casa" ("Mataró 1708) del nostre bon amic Josep Fradera, i Soler, Premi de Teatre Joan Santamaría 1982, obra que en acurada escenificació s’estrenà a la SALA CABAÑES el dia següent de la presentació del llibre.

Molt ens plau doncs d'oferir al llegidors l'entrevista que hem fet a nen Josep Fradera, quina trajectòria literària es manifesta ininterrompuda desde fa uns quinze anys, contant en al seu haver amb tot una sèrie d'obres de valúa, algunes finalistes en diferents certàmens literaris que constitueixen un enriquiment del patrimoni cultural de casa nostra.

Pel que fa a "Proveïdor de la Reial Casa" malgrat el que d'ironia pot tenir tota la trama de l'obra, es ben pelés l'impromta de caràcter històric que la presideix, àdhuc d'una realitat de situacions histèriques i de reaccions humanes pròpies dels homes de tots els temps, desde "les glories de Mataró" i els personatges que intervenen en la "historia gloriosa d'Amor que féu de Mataró la Betlem escollida", la construcció del "port" en tres o quatre díes, l'arribada de sa Reial Majestat, la princesa Elisabet Cristina de Brunswick Wolffenbüttel i de Loneburg, i de Caries III de Catalunya i Aragó, arxiduc de la casa d'Austria, etc. fins el: "¿Vols que t'hi digui Josep Reniu? Gràcies a Déu que son fora!", d'en Portell.

Passem a l'entrevista:

— ¿Content de I'escenificació per SALA CABAÑES?

— Sí, estic veritablement content de l'escenificació. I celebro que em facis aquesta primera pregunta que em permet manifestar públicament una vegada més el meu agrament a SALA CABAÑES per .tot el que ha treballat i esmerçat en la posada en escena de la. meva obra. Tant en materials com, sobretot, en esforç. humà. Tots plegats, des de la direcció, els escenògrafs, modistes, actors i tècnics, han fet un treball tan entusiasta que mai els hi agrairé prou...

— Penso, així mateix, que l’edició de l'obra pel Patronat Municipal de Cultura ha sigut un encert.

— No em correspon a mi el dir si ha estat un encert o no . El que sí puc afirmar es que m'ha fet una gran il·lusió i penso, al rellegir-la ara en forma de llibre tan curosament presentat, que té molta mes qualitat... Es veu ben be que les apariéncies enganyen...

— A la vista de l'obra, entre certs moments d’anècdota i irona, es fa pelés el contingut històric
— Crec que sí. L’anècdota histèrica hi es. Es la base 1’origen. Fins. i tot son històrics petits detalls que poden semblar intranscendents. De totes maneres ni per un moment , vaig pretendre enfarfegar-ho ni intentar donar-hi una rigorosa o estricat fidelitat ... si aquesta podria perjudicar l’eficàcia teatral o , principalment . la meva intenció de rerefons . Perquè , al meu judici , donar una lliçó històrica no era pas necessari i, per altra part , podia significar un llast davant una hipotètica representació. No s’ha d’oblidar mai els estudis fets i l’experiència mes o menys adquirida així ho manifesta, que el teatre es en definitiva un espectacle i com a tal, en primer lloc, ha d'interessar i, si s'escau, divertir.

— Dels moments anecdòtics que semblen importants, ens agradaria fessis referència d'algun.

— Mira, es històric, per exemple, el fet de la mosquitera, la visita al convent de Carmelitanes que, aleshores, era al carrer de Sant Josep, les deixuplines, etc. Altres son fruit de la meva imaginació, perquè alguna cosa o altra hi havia de posar de la meva collita...

— I les dècimes ?

— Les castellanes son autentiques de l’època, les catalanes son fetes meves.

— Ens agradaría ens fessis referència a la teva obra en general.

— Al pròleg del llibre que tan amablement em va fer persona tan prestigiosa dins el món del teatre com es en Xavier Fàbregas, les obres teatrals hi queden ressenyades en part. Per mi, escriure teatre es un divertiment constant, el que ara se'n diu un "hobby". Així, al pas dels anys, es van succeint les obres, que, en realitat, mai he confiat i no per falta de ganes, tinguessin l'oportunitat de pujar a l'escena, on adquireixen la seva veritable dimensió i la seva vida autentica. Per aixó una vegada més dono les gràcies a En Toni Blanch que va ser que em demana "Proveïdor de la Reial Casa" i el que amb tant d'encert l'ha dirigit i, com es natural , un i altre cop a Sala Ca-bañes que amb tanta dignitat l'ha acollit i representat.

Perquè jo no aniré mai al darrera de ningú amb una obra sota el braç. Tot el que faré serà donar-la a llegir a algú de la meva confiança (encara que després no vingui a la representació, com en aquest cas) o enviar-la a algun concurs dels que periòdicament es convoquen. I, potser, com va passar amb el "Joan Santamaría" del 1982, pot sonar la flauta... En el capital d’agraïment no pot mancar-hi el Patronat Municipal de Cultura que va escollir la meva obra pel segon volum de la col·lecció "Caps de Bou".
Fet que, potser a algú li costarà de creure per mi ha estat una veritable sorpresa, ja que en absolut hi he tingut art ni part.

— Tot agraint les paraules de Josep Fradera i Soler, hi podem. dir que el que ens diu, ens consta que veritablement es així. Per altre banda, en quan a si "pot sonar la flauta..." hem de dir, que en tot cas, es degut a que hi ha un bon "músic" (llegeixis: escriptor) i així ho constata el jurat del Premi de Teatre "Joan Santamaria" (1982) al ser guardonada l'obra, "Proveïdor de la Reial Casa"

Caries Sabater i Carbonell

75 anys aixecant el teló : “els grau - horta"

2009-01-19T00:00:00.002+01:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Montserrat Horta

Jo vaig arribar a la Sala de la ma de l’Antoni (papa Grau), quan varem tornar a Mataró, el any 1989, després de viure 20 anys a València.

Ell, tenia molt clar que volia fer teatre i sabia que si d’alguna manera no m ‘engrescava a mi a anar a la Sala, la família seria un fre al seus propòsits.

Quan hi vaig arribar, el mes de setembre, no coneixia a ningú. Els companys a penes si amb tornaven la salutació, quan ens trobàvem al costat de l’escenari. A mi, les cames em tremolaven cada vegada que tenia de sortir. Per sort, un grup reduït de persones van començar a parlar amb mi i vaig començar a agafar confiança.

Una persona com jo que no li agrada llegir teatre i li tremolen les cames quan surt, no te gaire provenir dintre la secció, però quan ja anava pensant amb anar-me, vaig trobar a en Carles Maicas i tot va canviar, encara no sé que va veure amb mi per donar-me la regidoria de LA OPERA DE TRES RALS.

Després, he anat treballant i aprenen amb quasi tots els directors de la Sala fins el 2007.

Tinc molt amics a la Sala, més dels que mai he pensat, també tinc moltes persones que no els hi caic bé, però això forma part del mon que vivim i quasi sempre aprens més dels segons que dels primers.

Una abraçada a tots amb els que he compartit, hores de muntatges, assaigs de nit, amb fred, gana i cansament, però que en el moment de aixecar el taló, ens sentíem del tot satisfets.

75 anys aixecant el teló : “1989: Correcció sense estridències”

2008-10-06T00:00:00.000+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Crònica de Mataró
21 de setembre de 1989

Critica de teatre
FITXA TÉCNICA
Obra: La mare quina nit

Intèrprets: Montse Serra, Montse Xarles, Francesc Cano, Joan Cuenca, Antoni Grau i Roser Ibañez.

Direcció: Víctor Torrent i Toni Blanch.

Estrena: 16/9/89

La comèdia que representava l'inici de la temporada per Sala Cabañes resultar ser una peça de la multirepresentada Assumpta González, preferida per gran nombre de companyies amateurs de Mataró.

Com tantes d'altres de la citada autora, aquesta va resultar ser una comèdia simplista, de gràcies fàcils i historia tòpica, que entreté un púbic mes o menys exigent.

Ca! destacar la interpretació uniforme dels sis actors ja habituals d'aquest tipus de muntatge a Sala Cabañes, que conformaven el repartiment. sense massa lluïments personals ni estridències. mantenint tots una mateixa línea , sens dublé , ajudava e! desenvolupament del text.

Potser cadria fer esment de certa tendència a l'exageració en la presentació dels dos personatges centrals interpretats per Roser Ibáñez i Antoni Grau.

La direcció havia marcat be el moviment i la distribució d'espais durant tot el muntatge, acurant-se en alguns detalls que enriquien la posta en escena, de vegades molt encertats, com aquelles salutacions a ritme de la música, al final de la representació.

Com a tres d'especial rellevància cal destacar una escenògrafa acurada, amb enorme forca plàstica -fora del comú en aquest tipus de muntatges - i de gran funcionalitat.

No es tracta d'una inversió en el muntatge si no de tot el contrari: d'un exemple del que resulta d’esprémer-se les idees davant la manca de recursos

En resum, “La mare quina nit” va ser una comèdia sense alts ni baixos. però amb un nivell mantingut i homogeni, que va donar bons resultats davant un púbic agraït i nombrós.

Care Santos.

75 anys aixecant el teló : “10 anys de Sala : Genís Mayola Serrat”

2008-09-15T00:00:00.000+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Ara fa deu anys, em vaig trobar un dia amb en Josep Mª Cusachs i amb aquella cara de murri que acostuma a posar-se cada matí quan es lleva, em va dir:

-Escolta nano, (ell diu “nano” als qui tenen ni que sigui un any menys que ell), t’he de proposar una cosa i no em pots dir que no.

Jo per aquella època encara no havia après a dir no, a excepció de totes aquelles coses i situacions a les que en Raimon diu no. Per tant vaig dir que sí, que ja hi podia comptar. Estava naixent “Rapsòdia catalana” i amb ella la meva entrada a Sala Cabañes com a membre actiu, perquè com a espectador ja la coneixia com a bon mataroní (d’adopció).

El record que em queda d’aquella primera experiència amb l’amic Josep Mª és immillorable. Es va crear un ambient magnífic, vaig fer noves coneixences i noves amistats. Vaig aprendre amb totes les companyes i companys a estimar més la nostra cançó popular i vaig transformar aquella falsedat benevolent que diu que parlant la gent s’entén amb una nova afirmació: és cantant que la gent s’entén! Es va fer un treball relaxat i rigorós alhora i tots en vam sortir molt més rics i realitzats.

“Rapsòdia Catalana” va ser la clau que em va obrir la porta als Pastorets. Un altre Josep Mª (Cabré) , aleshores president, em va proposar de dirigir-ne la música. Jo no havia dirigit mai una obra d’aquesta envergadura i per altra banda, sembla ser que a la Sala s’acabava de viure una mena de guerra civil de la qual encara quedaven velles ferides per tancar o altres de mal cicatritzades. Per això em vaig prendre el meu temps abans de donar una resposta que va ser afirmativa perquè encara no havia après a dir que no i sobre tot perquè la proposta era una autèntica tentació difícil de rebutjar.

Tot el que sé de música ho he après amb la mateixa tècnica de l’aprenentatge de la bicicleta. Com s’aprèn a anar amb bici? Doncs anant-hi. Amb la música exactament igual. Per a mi, dirigir “Els Pastorets” va ser un autèntic aprenentatge. Van ser tres anys de lliçons pràctiques de música. Hi vaig viure molts moments d’emocions profundes però si hagués d’explicar el moment més màgic, no en tindria cap dubte. Va ser el dia que a primera fila hi havia el mestre Enric Torra i en acabar l’espectacle se’m va ocórrer que havia de passar-li la batuta i que fos ell qui dirigís l’Apoteosi final. Veure els ulls emocionats de l’enyorat mestre dirigint la música que tants anys abans havia escrit va ser per a mi la millor apoteosi. No em puc estar de dir que gràcies als Pastorets vaig tenir la gran sort de conèixer una persona amb una sensibilitat i art fora del que es considera normal. M’estic referint a Neil Harbisson. Quan dirigeixes la música de totes les representacions dels Pastorets arriba un moment ,és clar, que ja et saps de memòria tot el guió i tots els gags i és difícil que res et sorprengui. Doncs bé, he de reconèixer que jo vaig riure tots i cadascun dels dies amb la presència d’en Neil dalt de l’escenari, molt ben acompanyat, cal dir-ho, per en Xevi Ribas. Quina magnífica sintonia s’establia entre els dos! No oblidaré mai el final de festa tradicional que s’acostuma a fer després de l’última representació. En Neal sol dalt de l’escenari, sense paraules, només amb música seva, deixant caure al pou, amic i còmplice de tantes tardes i vespres, els elements característics del seu personatge i marxant totalment trencat d’escena, però sobreposant-se finalment a la tristesa, va ser una de les millors lliçons teatrals que mai he rebut. Aquella nit vaig descobrir que es pot somriure mentre els ulls ploren.

No vull, però, deixar de banda totes les altres persones que dediquen una gran part del seu temps i del seu art a la tasca de preparar cada any aquest miracle dels Pastorets. És d’admirar i d’agrair tot el seu esforç, la seva responsabilitat, el seu lliurament generós a la causa.

I com que una cosa porta a l’altra, l’últim director pastorívol amb qui vaig compartir feina, en Carles Maicas (si el teatre no tingués ja nom, i molt antic per cert, se li hauria de dir maicas) em va engrescar perquè fes teatre com a actor. “El cant de la balena abandonada” va ser l’obra que em va veure néixer com a actor. Com que el títol parlava de cant i jo hi sortia com a actor, hi va haver qui es va pensar que es tractava d’un musical. No era ben bé això sinó que parlava de tres germans enfrontats per portar la seva anciana mare a una residència. Gràcies Encarna, Teresa i Joan Carles (un record molt entranyable i un petó). I ja hi tornem a ser novament amb la tècnica de l’aprenentatge de la bicicleta. Quines lliçons i com viu el teatre en Carles! Com que últimament treballo sovint amb el seu fill, en Moisès, ja no m’estranya res. De tal buc tal eixam (els espanyols en diuen “de tal palo tal astilla).

I a partir d’aquí he treballat amb molts d’altres, i sempre amb bona connexió i aprenent un munt de tots ells: en Toni Blanch (Oliver, El mag d’Hoz), en Joan Peran (Els pirates del Maresme), Xevi Ribas (que em va deixar cec als Pastorets), en Josep Mª Cusachs sempre present, nova Rapsòdia, homenatges a en Miquel Martí i Pol, a en Josep Mª de Sagarra, a en Josep Punsola i a tants d’altres.

75 anys aixecant el teló són molts comparats amb els meus deu anys (de sala Cabañes vull dir). Ja sé que això no vol ser cap felicitació però no puc estar-me de felicitar totes i cadascuna de les persones que formen la Sala per tota aquesta feina admirable d’enriquiment cultural de la ciutat. I moltes gràcies a totes les persones que han confiat en mi per a algun dels seus projectes.

Segueixo a la disposició de tots. I encara em costa dir no, a excepció, ja ho he dit, de totes aquelles coses i situacions a les que deia no el cantant de Xàtiva.

Genís Mayola Serrat

75 anys aixecant el teló : Setembre de 2008 ahir dimarts 2 de setembre ens va deixar el Jordi Ramon

2008-09-03T00:00:00.001+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Quan estava gaudint d’uns dies a la Bretanya francesa el cor del Jordi va dir prou ahir dimarts.
L’última vegada que varem poder gaudir en família , en la gran família de Sala Cabañes de la seva presencia va ser durant el sopar de fi de temporada on se li va fer entrega del Premi Sala Cabañes.
Ara estarem pendents dels tràmits burocràtics per que ens el tornin a casa i poder donar-li l’últim adéu i mentrestant el nostre suport incondicional a la família.
Mentrestant recupero l’article que fa poc temps m’enviava per a publicar al meu bloc de 75 anys aixecant el teló

Jordi Ramon
Tramoia

El meu fill va entrar a forma part dels elements de la secció del teatre de la Sala Cabañes pels voltants de l’any 1970, i axó va ser el que va fer que entre l’any 1973 o el 1974 la meva muller i jo varem també entrar a formar part d’aquesta gran família que es la Sala Cabañes. La meva muller com actriu i jo que soc negat totalment per memoritzar texts, com a actor sense veu i cantant del cor dels Pastorets de la Sala, passant desprès també a ser tramoia. En aquell temps portava els muntatges de les obres i la tramoia el Josep Ciutat. Quant era la temporada dels Pastorets, i havia un equip de persones que portaven la tramoia i el muntatge i aquestes persones cobraven per les representacions.

L’any 1982, uns quans que formàvem part dels pares dels nois i noies que actuaven als Pastorets, veien la despesa tan important que representava el pagament del personal de la tramoia que en aquells moments sumava mes de 200.000 pts la temporada, varem proposar a la junta que nosaltres ens veiem en cor de portar tota la tramoia sense cobrar. Rumiat fredament no deixava de ser un risc per la Sala, perquè no es trobessin desprès, que no resultes i quedessin sens personal per fer els muntatges de la temporada.

De totes maneres o varen acceptar. El grup que varem encapçalar la proposta varem ser l’Antoni Vellvehi, el Salvador Abril, el Damià Ros, el Jordi Riera , i jo, desprès ja varem aconseguir mes personal que es comprometés a portar amb nosaltres la responsabilitat de assolir tots els muntatges i totes les representacions dels Pastorets.

Varem fer un repàs del estat en que estaven els telons dels pastorets, veien el mal estat d’ells, ens va ajudar a fer el pas per decidir agafar-lo per el nostre conte. L’any 1983 ens varen deixar el que era l’antic teatre Ateneu que llavors es deia el cine Borras, i que actualment es la sala d’exposicions de la Caixa Laietana, que donava al darrera de la cuina del restaurant Sant Bernat. En el terra de la platea que estava buida de butaques perquè ja no s’utilitzava el cine, varem poder desplegar, apedaçar i salvar alguns dels millors telons que teníem i que ja estaven per llençar.

Actualment alguns d’ells encara es fan servir i altres ja s’han tingut de fer nous i de roba com actualment es fan.

Durant aquests 34 anys he portat juntament em els escenògrafs, tots els muntatges que s’han fet a la Sala Cabañes.

Durant aquest anys e rebut per part de la Sala Cabañes, molts moments de suport i reconeixement de la meva col·laboració, en especial moments tan crítics com pot ser, la mort de la meva muller i satisfaccions com la festa que em varen preparar en motiu del meus 75 anys, a vegades en dona la sensació de formar part de la estructura de la Sala.

Actualment l’Antoni Vellvehì i el Jordi Riera continuant portant els telons dels Pastorets acompanyats d’elements de les noves generacions i jo continuo portant els lloguers de teatre per les escoles i col·laborant en tot el que l’edat de 76 anys, i les forces m’ho permeten.

Sala Cabañes 2008, L’Avi, Jordi Ramon

75 anys aixecant el teló : 1985 “Estrena de “Mataró 1708 Proveïdor de la Reial Casa” de Josep Fradera i Soler”

2008-09-01T00:00:00.000+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

Cronica de Mataró
6 de juny de 1985

Joan Torres

El 25 de juny va ser diada festiva i memorable a la Sala Cabañes. El local ple completament , curull de personalitats de la vida política i cultural mataronina i un clima, més que expectant , encuriosit i esperançat davant l’estrena d’una producció que , el 1982 , va obtenir el premi de teatre Joan Santamaria i que fa referència a uns fets ocorreguts a la nostra ciutat el 1708.
Aquets clima , aquest ambient, no es veieren pas frustrats , afanyem-nos a dir-ho, en el curs de la representació ; ben al contrari, el practicaren totalment.
Josep Fradera i soler es un escriptor de gran categoria , un home culte i sensible , que juga amb l’humor , l’ironia , fins i tot amb el sarcasme , però no cau mai en la causticitat. Així , el tractament que ha donat a l’historia que ens conta , o a la petita anècdota , si volem , que ha portat a l’escenari , gaudeix de les característiques esmentades. Va contar-nos els fets sense enfatisme, planerament , amb agudes observacions , recreant acuradament època i personatges , sense deixar-se portar pel seu mataornisme de soca-rel ni en conseqüència , rebaixar-se amb l’actitud dels barcelonins d’aquell temps. Bo i així , i aquest és un altre del seus mèrits , l’esforç dels mataronins per a complaure els regis personatges que s’hostatjaren a casa nostra queda ben palès. Com tantes vegades , el poble es desviu per assumir el paper que se l’hi ha encomanat , esmerçant en la comesa tota la seva capacitat , sense esperar cap gratificació als seus esforços. Com de costum , el poderosos no agraeixen aquesta prestació; però això en Fradera ho sap prou bé , i no en fa qüestió de principis.

L’obra està molt ben construïda i el seu diàleg és fluid i enginyós. Es tracta doncs , en resum d’una peça ben feta, que potser, en el tetralogia de l’autor (inèdita encara en gran part) no ocupa el lloc mes destacat , però plenament recinida i que conforma sobrerament la qualitat del seu autor.

La posada en escena de la formació de Sala Cabañes va resultar molt espectacular. S’utilitzaren , crec que per primera vegada , les plataformes giratòries , i els decorats ens semblaren francament encertats i de bon veure. Potser en algun moment (l’escena del convent sobretot) la llum escassejava; però això es “pecataminuta”. El vestuari, cuidat també com ja es habitual a Sala Cabañes , el mateix que l’ambientació.

Queden interpretació i direcció. Tota aquesta ressenya es dol de la manca de temps per aprofundir en molts conceptes. No podem per tant , parlar de tots i cadascun dels gairebé seixanta actors que petjaren l’escenari. Per raó dels seus papers, remarquem la bona tasca de Mari Pua Montoro , Pere Anglas jr., Josep M. De Ramon , Josep Fadó, Josep Maria Malé, Fina Abulí , Immaculada Llorens , Rita Minguillón, Immaculada Gironés , Maria Angels Serra, Josep Riera , Francesc Cano i , en general a tots els joves actuants.

Pel que fa a la direcció , hem d’assenyalar que la seva versió s’encaminaria més a l’espectacularitat ; en aquest aspecte , la nota ha de ser altament positiva ; i en tot cas li retrauríem una certa morositat en algunes escenes de la primera part, especialment al seu final, mancant de ritme. Potser això va corregir-se a les altres funcions.

Ja hem dit que la sala estava plena , amb el senyor Alcalde, regidors i destacades persones de l’intel.lectualitat mataronina.

Els aplaudiments sovintejaren i al final fou requerida a l’escenari la presència de l’autor , que va rebre una ovació persistent i efusiva. No va adreçar la paraula al públic , cosa que hauria estat plenament justificada davant d’una inequívoca mostra de complaença. Es limità a saludar i, mostrant una vegada més el seu enginy , anà a besar la ma a la reina.

75 anys aixecant el teló : 1996 J.M. Cabré “«Els Pastorets de Mataró son els que es representen mes vegades»”

2008-08-09T12:00:00.000+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

www.elpunt.cat
15 de desembre de 1996

Josep María Cabré ¡ Masjuan es, des de 1991, el president de la Sala Cabañes, la secció teatral del Centre Catòlic de Mataró. Des de petit va viure l'ambient fascinant dels Pastorets de la ma dels seus pares i, des d'aleshores, hi ha representat tota mena de papers. Ara realitza funcions directives.

J.M. CABRÉ. President de la Sala Cabañes.
Foto Eduard López
MANUEL CUSACHS

• Des de quan està integrat realitzant funcions directives, en la Sala Cabañes?

—«Des de l'any 1980. Aquell any m'hi vaig integrar com a vocal de la junta directiva. En aquells temps el president de la Sala Cabañes era en Joan Abril.»

—I des de quan porta les regnes d'aquesta entitat, secció teatral del Centre Catòlic de Mataró?

—Jo ja havia estat president de 1'entitat anteriorment però, de fet, en sóc president d'una manera continuada des de fa sis anys, des de 1991.»

—Quins son els altres components de la junta directiva actual de la Sala Cabañes?

—«L'Antoni Blanch es el vicepresident, l'Imma Llorens es la secretaria, la Margarida López es la tresorera i en Josep María Clariana, en Josep Llauder. l'Isídre Vernet, en Joaquim Tudela i en Josep A. Plaza actuen en funció de vocals.»

—Com s'organitza la temporada teatral de la Sala Cabañes?

—«El pal de paller principal de la nostra activitat, son, evidentment, els Pastorets, un espectacle que esta unit indissolublement a la ciutat. El muntatge requereix dos mesos de preparació i dos mesos mes d'execució. La resta de la temporada, un període que va de setembre a novembre i de març a juny sol incloure , aproximadament d’entre quatre i sis muntatges de característiques prou diferenciades. En vista a aquesta any , els projectes que tenim per desprès de la realització dels Pastorets són un càsting a càrrec de Pep Llauder , el mes de març i un Taller de fantasia, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigit per Joan Peran, al mes d'abril.

També farem, pel mes de maig, durant la Fira de Mataró una Rapsòdia Catalana (amb poemes i cançons), dirigida per Josep Maria Cusachs.»

—Quanta gent intervé en total en la realització dels Pastorets de Sala Cabañes ?

En total unes 300 persones. Em refereixo , naturalment a gent que fa les funcions més diverses: d’actors , tramoies i escenògrafs a encarregats de vestuari , so , música i maquillatge. Aquest any , per exemple, tenim a set infants per fer de nen Jesús. Aixó està molt be però cal tenir en compte que fa pocs anys vam ha ver de sortir al carrer per trobar-ne un ja que, en aquell moment , no en teníem cap de disponible.»

—Aquest any se celebra el vuitantè aniversari dels Pastorets de Mataró. Hi haurà alguna novetat destacable per aquest motiu?

—«De fet, cada any es renova una mica el material del muntatge: vestits, decorats etc. També tenim una taula compotaritzada dels llums. Aquest any pensem fer un drac nou i el canvi de corrent elèctric a 380 volts. Però com que es respecta l’estètica tradicional dels Pastorets externament mai no sembla que hi hagi gaires novetats. També tenim previst millorar l’amfiteatre amb comoditat i visibilitat.»

—Com funcionen, per dins els Pastorets de Mataró?

—«Ara tenim un nou organigrama de funcionament a través del qual es defineixen les funcions de cada area. La comissió executiva dels Pastorets de Mataró esta formada per sis persones que son les responsables de les tasques de direcció artística , producció , secretaria , imatge externa , de la part tècnica i de l’artística.

Com s’escull la direcció de l’espectacle i qui serà la persona que el dirigirà aquest any ?

La direcció dels Pastorets de Mataró es renova cada tres anys. Es renova a través d'un sistema cíclic, semblant al de la direcció de la missa de les Santes. Aquest any el dirigirà Josep María de Ramón i el proper cicle anirà a càrrec de l'Antoni Grané.»

—Pel que fa a altres muntatges escènics, quins han estat i son els directors?

—«En les darreres temporades han dirigit en Josep María Cusachs, en Josep Maria Rabassa, en Carles Maicas, en Josep Maria Clariana, en Josep Maria de Ramón, l'Antoni Blanch, en Jesús Segura, l’Encarna Hernández, en Joan Peran i en Josep Llauder.»

—La Sala Cabañes ha estat un veritable planter d'actors, alguns del qual han assolit un merescut renom.

—"Doncs sí. Per exemple l'Amadeu Casanovas, en Xavier Ubach, en Joan Pera, en Jordi Bosch, en Boris Ruiz, en Quim Alis i en Pere Anglas, entre d'altres.»

—Al marge dels Pastorets, quin ha estat el muntatge que ha atret mes públic en els darrers temps?

—«La Blancaneus i els set nanets, un muntatge de caràcter infantil que es va representar set vegades durant la primavera passada.»

—La Sala Cabañes també té uns Tallers de Teatre?

—»Sí. Son un aprenentatge de la formació teatral. Actualment hi ha tres grups de diferents edats: de 10 a 12 anys, un altre de 12 a 14 i un tercer de 14 a 16 anys. I cadascun d'ells el formen entre 20 i 25 persones.

• En Pep Llauder i en Josep A. Plaza en son els responsables. Cal assenyalar que de vegades fins i tot tenim problemes d'espai degut al gran nombre d'activitats que es duen a terme.»

—El públic dels Pastorets es molt divers, Al marge dels mataronins, d'on prové la gent que ve de fora de la ciutat?

—«Molts espectadors dels que venen son de la comarca. A mes, cada any ve gent de Girona, de Sabadell i de Navarcles. En les ultimes representacions acostuma a venir gent que ha fet els Pastorets al seu poble. Es normal. Com que els Pastorets de Mataró son els que es fan mes vegades doncs, és clar, poden venir a veure'ls tranquil·lament un cop han passat les festes de Nadal. I es que en el gènere dels Pastorets no hi ha la rivalitat que pot haver, per exemple, entre Olesa i Esparreguera per La Passió. Els Pastorets son tota una altre cosa.»

—Tota la gent que intervé en la secció teatral del Centre Catòlic manté algun tipus de relació al marge dels escenaris?

—«I tant. Al cap de l'any, per exemple, hi ha diverses trobades entre ells: balls de disfresses, excursions, la festa dels Joseps, sopars, competicions esportives, un concurs de dibuixos de nadales i alguna lectura dramatitzada.
En fi, que hi ha una companyonia molt bona entre tota la gent de la Sala Cabañes.»

75 anys aixecant el teló : “Rita Ros”

2008-08-06T07:56:00.001+02:00

75 anys aixecant el teló: 16 abril de 1933 – 16 abril 2008

De jove , la Rita era el picarol de la Companyia. Tenia només quinze anys quan va debutar. L’alegria s’encomanava ràpidament , absorbia l’ambient , enriolant-lo i propiciava l’èxit , a bastament demostrant en la comèdia “El genio alegre” dels germans Alvarez Quintero.

Quan calia, sabia ofegar la seva alegria i mostrar-se dramàtica , com en el paper de Magdala a “La Passió” D’ambdues facetes, en quedo amb la de l’alegria.

(del llibre Sala Cabañes 75 anys : 75 anys de teatre. Actors i personatges d’aquell temps. Escrit de Jesús Segura i Martínez)

Rita Ros va morir el passat diumenge 3 d’agost de 2008.